Helios Gómez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHelios Gómez
Dades biogràfiques
Naixement 27 de maig de 1905
Sevilla
Mort 19 de setembre de 1956 (51 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Pintor, poeta, escriptor i anarcosindicalista
Gènere Poesia i pintura
Batalles/guerres Guerra Civil Espanyola
Altres dades
Partit polític Partit Comunista d'Espanya
Modifica dades a Wikidata

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principis del segle XX. També destacà pel fet de ser promotor, membre fundador i primer president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, creat el 1936 a Barcelona amb els altres membres del Grup dels Sis (Alfred Pascual i Benigani, Marcel·lí Porta i Fernanda, Lluís Elias i Bracons, Josep Bartolí i Guiu i Joan Baptista Acher Shum) per defensar la Segona República Espanyola amb el cartellisme militant. Va ser el representant més emblemàtic del grafisme ibèric de la primera meitat del segle XX. Políticament, fou un revolucionari, militant anarquista durant la Guerra Civil espanyola.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a Sevilla d'una vella família gitana rural i proletària, reivindicarà fins a la seva mort un fort sentiment d'identitat gitana i andalusa.

Va ser durant els anys 20 i 30 quan va formar la seva consciència política, al principi en els medis anarco-sindicalistes i llibertaris als dos grans focus anarquistes de la península Ibèrica: Sevilla i Barcelona, després a les avantguardes europees de les capitals de l'exili: París, Brussel·les, Amsterdam, Berlín, Viena, Moscou i Leningrad.

D'adolescent, va fer el seu aprenentatge tècnic i polític com a obrer decorador de ceràmica a una de les nombroses fàbriques sevillanes, seguint cursos a l'Escuela de Artes y Oficios de Sevilla i com a militant de la CNT (Confederación Nacional del Trabajo), organització sindical fundada l'octubre de 1910 pels grups i federacions llibertàries reunits en congrés a Sevilla. Des d'aleshores, la seva carrera com a grafista a la premsa i als mitjans de l'esquerra, contra la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), a favor de la justícia social, i després contra el franquisme, constituirà l'element fonamental de la seva lluita.

Reconegut pels seus dibuixos polítics avantguardistes en blanc i negre, treballa, exposa i publica les seves obres a Madrid i Barcelona, on s'estableix el 1926, després als llocs dels seus exilis successius, conseqüència de múltiples arrestos i expulsions que el forçaren a trobar refugi a França, a Bèlgica, als Països Baixos, a Alemanya, o a l'URSS.

Combatent als fronts de Mallorca, Madrid i Andújar i finalment a la 26a Divisió (Divisió Durruti) al front d'Aragó, havia organitzat un batalló de cavalleria amb gitanos. El 1939 hagué de refugiar-se a França com un del mig milió de refugiats de la retirada. Fou internat als camps de concentració de França. En alguns d'ells podrà exposar també i participar d'una vida cultural amb altres intel·lectuals com Jaume Grau Casas, que recull el poeta esperantista als seus escrits d'aquesta època.[2] Després serà deportat a l'Algèria francesa. Fugint de les tortures i vexacions del camp de Djelfa, aconseguí un salconduit per retornar a Espanya el maig de 1942 on reprengué el seu combat a la clandestinitat. Arrestat, sense judici ni sentència, fou empresonat vuit anys a la presó Model de Barcelona i morí poc després que el deixessin en llibertat.

Reproducció dels frescos de la Capella Gitana - exposició "La Model ens parla"

El 1950, pintà uns frescos a la presó en homenatge als presos i a la seva patrona, que és també la patrona de la ciutat: la Verge de la Mercè, a una cel·la propera a les dels condemnats a mort. La cel·la serví d'oratori i és coneguda com La Capella Gitana, per raó de la seva inspiració gitana que caracteritza tots els personatges representats. Aquesta obra existeix encara, però sota d'una mà de pintura aplicada per raó d'un criteri d'higiene decidit per l'administració penitenciària cap als anys 80. L'obra pot ser encara restaurada, però l'edifici panòptic, símbol de la repressió, encara que inscrit al patrimoni arquitectural de la ciutat, és amenaçat de demolició i corre el risc de desaparèixer amb la Capella Gitana.

Va ser sota la capa de plom de la dictadura franquista i la seva rígida censura que Helios Gómez creà, en la solitud de la reclusió, contra el silenci i les mentides, un corpus literari desconegut fins a la seva recuperació la primavera de 2004 i editat recentment per l'Associació Cultural Helios Gómez. Presidida pel fill de l'artista, l'Associació ha realitzat des de fa anys esforços per donar a conèixer al món l'obra, rica i multiforme d'un dels artistes més significats del poble gitano.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Soldevilla, Joan Manuel. Psicalíptics. Erotisme i transgressió a les revistes il·lustrades del principi del s.XX (en català). 2004. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, Juliol 2004, p. 151. ISBN 84-87221-83-1. 
  2. Grau i Casas, Jaume. Ulysse dans la boue. Journal des camps français 1939-1944 (en francès). Perpignan: Mare Nostrum, 2014, p. 152. ISBN 978-2-36391-023-3.