Heloderma horridum
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 9864 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Helodermatidae |
| Gènere | Heloderma |
| Espècie | Heloderma horridum Wiegmann, 1829 |
Heloderma horridum és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Helodermatidae endèmic de Guatemala i Mèxic. Juntament amb el seu cosí monstre de Gila (Heloderma suspectum) és una de les poques espècies de llangardaix verinós de tot el món.[1] Té quatre subespècies (vegeu la secció subespècies per a més detalls).
Característiques[modifica]
Els adults d'aquesta espècie fan de 76 (femelles adultes) a 91 centímetres de llarg (mascles adults). És més gran que el monstre de Gila, un parent seu, que fa de 30 a 40 centímetres. De vegades es confonen, però la mida determina fàcilment les dues espècies. El pes d'aquesta espècie és d'1,40 a 4 quilograms quan són adults.[2] Heloderma horridum i les seves quatre subespècies viuen en zones semiàrides, tropicals, temperades, rocoses i a bosc obert.[3]
Verí[modifica]
El verí de l'Heloderma horridum és una hemotoxina lleu que malgrat causar poques morts humanes, pot provocar insuficiència respiratòria.
A finals del 2005, investigadors de la Universitat de Melbourne van descobrir que els dragons de Komodo (Varanus komodoensis) i V. giganteus, i altres varànids, o iguanes com per exemple Pogona barbata també són verinosos. Abans es pensava que les mossegades d'aquests llangardaixos eren una simple infecció pels bacteris que tenen a la boca, però han descobert que els efectes immediats (almenys al dragó de Komodo o al Varanus timorensis) són causades per enverinaments suaus.[4]
Reproducció[modifica]
Les diferents espècies d'Heloderma suspectum comencen a aparellar-se al febrer i al març. Uns dos mesos després, la femella pon de 3 a 13 ous, que els enterra a 12 centímetres i mig. Llavors, la femella abandona els ous. La incubació dura uns 2 mesos.
Alimentació[modifica]
La dieta d'Heloderma horridum es basa en llangardaixos, petits mamífers, ocells, insectes i ous de rèptils i ocells. Als zoològics, s'alimenta d'ous de gallina.[5]
Sinònims[modifica]
Hi ha dos sinònims d'Heloderma horridum:[6]
- Heloderma hernandesii
- Wiegmann, 1834
- Trachyderma horridum
- Wiegmann, 1829
Subespècies[modifica]
Hi ha quatre subespècies de l'espècie Heloderma horridum:
- Heloderma horridum horridum (Wiegmann, 1829)
- Heloderma horridum alvarezi (Bogert i Martên del Campo, 1956)
- Heloderma horridum exasperatum (Bogert i Martên Del Campo, 1956)
- Heloderma horridum charlesbogerti (Campbell i Vannini, 1988)
Galeria[modifica]
-
Dos Heloderma horridum.
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Lizards' poisonous secret is revealed - NewScientist. Accessed February 27-2008
- ↑ Animal Diversity Web, Heloderma horridum (anglès)
- ↑ Beck 2005: p.35-36
- ↑ Fry, Brian G., i cols. (2006). "Early evolution of the venom system in lizards and snakes." Nature. Letters. Vol. 439/2 February 2006, pp. 584-588. Abstract disponible a Nature.com
- ↑ WhoZoo, Beaded Lizards (anglès)
- ↑ Zipcodezoo.com, Heloderma suspectum (secció "Taxonomy") (anglès)
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Angeli, Steve http://www.helodermahorridum.com/beaded_lizard.php Arxivat 2015-02-15 a Wayback Machine.
- Beaman (1996). Heloderma horridum. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig de 2006 (en anglès).
- Beck, Daniel D. Biology of Gila Monsters and Beaded Lizards (Organisms and Environments) (en anglès). University of California Press, 2005. ISBN 0-520-24357-9.
- Berkow, Robert, Ed.. The Merck Manual, 16th Ed.. Merck Research Laboratories, 1992. ISBN 0-911910-16-6.
- Flores-Villela, Oscar / McCoy, C. J., ed. 1993. Herpetofauna Mexicana: Lista anotada de las especies de anfibios y reptiles de México, cambios taxonómicos recientes, y nuevas especies. Carnegie Museum of Natural History Special Publication, no. 17. Carnegie Museum of Natural History. Pittsburgh, Pennsylvania, USA. iv + 73. ISBN 0-911239-42-1.
- Groombridge, B. (ed.) 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Switzerland.
- IUCN Conservation Monitoring Centre. 1986. 1986 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK.
- IUCN. 1990. Llista Vermella d'Animals Amenaçats de la UICN 1990. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK.
- Wiegmann, A. F. A. (1829b): Über das Acaltetepan oder Temaculcahua des Hernandez, eine neue Gattung der Saurer, Heloderma - Isis von Oken 22, pp. [624-629]
