Vés al contingut

Helotials

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHelotials
Helotiales Modifica el valor a Wikidata

Chlorociboria Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
SubregneDikarya
FílumAscomycota
ClasseLeotiomycetes
OrdreHelotiales Modifica el valor a Wikidata
Nannf. ex
Nomenclatura
Sinònims

Els helotials (Helotiales) són és un ordre de fongs ascomicots de la classe dels leotiomicets (Leotiomycetes).[1] Inclou els bolets copa del gènere Chlorociboria.[2][3] Alguns son greus plagues per a l'agricultura.

Característiques

[modifica]

Els helotials es distingeix pels seus apotecis en forma de disc o copa. Els seus ascs només estan lleugerament engruixits en contrast amb altres Leotiomycetes.

Història natural

[modifica]

La majoria de les espècies viuen com a sapròfits sobre humus del sòl, troncs morts, fems i altra matèria orgànica.

L'ordre inclou la majoria dels fongs que participen en micorrizes ericoides, incloent-hi Rhizoscyphus ericae, espècies de Meliniomyces i Cairneyella variabilis.

L'ordre conté alguns dels patògens vegetals més greus com ara Monilinia fructicola (podridura marró de les fruites de pinyol), Sclerotinia sclerotiorum (malalties de l'enciam i altres), Diplocarpon rosae (taca negra de les roses), Sclerotium cepivorum (podridura tova de les cebes) i Botrytis cinerea (malura de diverses plantes).[4]

Taxonomia

[modifica]

L'ordre dels helotials inclou 41 famílies:[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
  2. Lumbsch TH, Huhndorf SM. «Outline of Ascomycota – 2007». Myconet. The Field Museum, Department of Botany, Chicago, USA, 13, Desembre 2007, pàg. 1–58. Arxivat de l'original el 2009-03-18 [Consulta: 12 juny 2012].
  3. Kuo M. «Chlorociboria aeruginascens & C. aeruginosa», 2004. [Consulta: 29 agost 2009].
  4. Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA.. Dictionary of the Fungi. 10a edició. Wallingford, UK: CABI, 2008, p. 310. ISBN 978-0-85199-826-8.