Helsinki-86

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióHelsinki-86
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1986

El grup de defensa dels drets humans Helsinki-86 va ser fundat el juliol de 1986 al port letó de Liepāja per tres treballadors: Linards Grantiņš, Raimonds Bitenieks i Mārtiņš Bariss. El seu nom fa referència als Acords de Hèlsinki firmats una dècada abans.

Helsinki-86 va ser la primera organització anti-comunista i també el primer grup organitzat d'oposició al govern de la Unió Soviètica,[1] establint un exemple per altres grups independentistes i de protecció a les minories. El grup va tenir un rol molt important en els inicis de la Revolució Cantant[2] a Letònia que va permetre al país recuperar la seva independència. Alguns dels membres més importants del grup foren Rolands Silaraups, Konstantins Pupurs, Juris Vidiņš, Juris Ziemelis, Alfreds Zariņš, Heino Lāma o Edmunds Cirvelis. Alguns d'ells van ser expulsats de la Unió Soviètica per les autoritats degut a les seves activitats.

El 23 d'agost de 1987 el grup va organitzar una protesta en contra del Pacte Ribbentrop-Molotov que va significar l'ocupació soviètica de Letònia el 1940 i també van celebrar el dia de la Independència de Letònia el 18 de novembre del mateix any, per primer cop des de l'ocupació.[3][4]

El 25 de març de 1988 van cridar a reunir-se al Monument a la Llibertat de Riga per commemorar les víctimes dels soviètics.

Gradualment va perdre influència en favor d'altres grups nacionalistes i comunistes moderats. El 1998, després de la independència va refundar-se com a partit polític, però no va aconseguir representació a la Saeima aquell any ni tampoc a les eleccions municipals del 2001.[5]

Referències[modifica]

  1. Olcott, MB (et al). «The Summer 1987 Protests: Coverage from the Soviet Press». A: The Soviet Multinational State. Routledge, 2019. DOI 10.4324/9781315494456-56/summer-1987-protests-martha-olcott-lubomyr-hajda-anthony-olcott. ISBN 978-1-315-49445-6. 
  2. Ginkel, John «Identity Construction in Latvia's “Singing Revolution”: Why Inter-Ethnic Conflict Failed to Occur» (en anglès). Nationalities Papers, 30, 3, 2002-09, pàg. 403–433. DOI: 10.1080/0090599022000011697. ISSN: 0090-5992.
  3. Darski, Józef «Freedom for the Baltic Republics» (en anglès). Karta, 27, 1999, pàg. 97–112. ISSN: 0867-3764.
  4. Penikis, Andrejs «The third awakening begins: The birth of the Latvian popular front, June 1988 to August 1988» (en anglès). Journal of Baltic Studies, 27, 4, 1996-12, pàg. 261–290. DOI: 10.1080/01629779600000111. ISSN: 0162-9778.
  5. Shtromas, Alexandras «How Political are the Social Movements in the Baltic Republics?» (en anglès). Nationalities Papers, 18, 2, 1990/ed, pàg. 15–21. DOI: 10.1080/00905999008408164. ISSN: 0090-5992.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]