Hemaris fuciformis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuHemaris fuciformis
Hemaris fuciformis MHNT.jpg
Dades
Hoste Symphoricarpos albus Tradueix, Xuclamel comú i espunyidella
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaSphingidae
TribuDilophonotini
GènereHemaris
EspècieHemaris fuciformis
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Sphinx fuciformis Linnaeus, 1758
  • Sphinx variegata Allioni, 1766
  • Macroglossa robusta Alphéraky, 1882
  • Macroglossa milesiformis Treitschke, 1834
  • Macroglossa lonicerae Zeller, 1869
  • Macroglossa caprifolii Zeller, 1869
  • Hemaris simillima Moore, 1888
  • Hemaris fuciformis rebeli Anger, 1919
  • Hemaris fuciformis obsoleta Lambillion, 1920
  • Hemaris fuciformis musculus Wagner, 1919
  • Hemaris fuciformis minor Lambillion, 1920
  • Hemaris fuciformis jakutana Derzhavets, 1984
  • Haemorrhagia fuciformis jordani Clark, 1927
  • Haemorrhagia fuciformis circularis Stephan, 1924
  • Macroglossa bombyliformis heynei Bartel, 1898
Modifica les dades a Wikidata

Hemaris fuciformis és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae. Mostra activitat diürna.

Descripció[modifica]

Imago[modifica]

A primera vista pot semblar un abellot, de fet això és el que busca l'espècie mostrant aquesta forma i coloració; així doncs, és un clar exemple de mimetisme. Es diferencia d'Hemaris tityus sobretot per la seva única franja vermella en comptes de dues, l'una taronja i l'altra negra. Tampoc s'ha caure en l'error de confondre'l amb el bufaforats (Macroglossum stellatarum), ja que l'un té les ales pigmentades mentre que l'altre les té majoritàriament transparents.

Envergadura alar d'entre 38 i 48 mm. Cap, cos tòrax i part de l'abdomen verd oliva i pelut; zona inferior blanca. Als primers segments abdominals hi té una franja horitzonal vermella. Al final de l'abdomen s'hi troba un floc de pèls negres. Marge de les ales pigmentades de vermell.

Eruga[modifica]

Fins a 40 mm de longitud. Cos verd lluent clapat de groc clar; zona ventral marró rogenca envoltada d'una línia groga. Presenta dues línies dorsals blanques. Cua situada a l'onzè segment, violeta a la base, però es torna marró fosc al final.

Eruga en posició defensiva

Distribució i hàbitat[modifica]

S'estén per gran part de la regió Paleàrtica, incloent Europa, regions del nord d'Àfrica i zones d'Àsia, tant oriental (més comuna) com occidental (més local). A la península Ibèrica i als Països Catalans és més comuna que Hemaris tityus, tot i així tampoc és gaire freqüent, només es pot localitzar en punts concrets de la nostra geografia.

Es pot trobar en prats, camins forestals, clars de bosc i fins i tot jardins. L'eruga s'alimenta de Lonicera, Symphoricarpos i Knautia.

Període de vol i hibernació[modifica]

En zones càlides (a la majoria de la península Ibèrica) vola en dues generacions des de finals de primavera fins a finals d'estiu, a la resta de llocs només hi ha una generació estival. Hibernació com a pupa en una cambra subterrània.

Costums[modifica]

L'adult, a diferència de la majoria d'heteròcers, vola de dia. A l'hora de libar flors i a diferència del bufaforats (Macroglossum stellatarum), recolza el primer parell de potes als pètals, no deixa completament el cos en suspensió.

Espècies similars[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. ISBN 84-7031-555-2.
  • D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4.
  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs[modifica]