Hemotafonomia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'hemotafonomia (del grec haima per sang, taphos per enterrament i nomos per llei) és la ciència que s'ocupa de la morfologia cel·lular en taques de sang. Aquest terme fou proposat a la dècada del 1990.[1] Atès que l'objecte d'estudi de l'hemotafonomia és la citomorfologia de les cèl·lules de la sang quan aquesta es troba en forma de taca, els seus subjectes d'estudi són qualsevol exemplar tacat de sang. El mètode d'estudi de l'hemotafonomia és l'anàlisi de les imatges en clarobscur obtingudes mitjançant microscòpia electrònica de rastreig. Més enllà del punt de vista de la ciència pura, l'hemotafonomia aplicada busca l'ús de les taques de sang com a prova criminalística o arqueològica,[2] i no s'ha de confondre amb l'anàlisi de patrons de taques de sang (bloodstain pattern analysis).

La sang dels vertebrats i la morfologia dels eritròcits de mamífer en el cos i en les taques[modifica]

La sang dels vertebrats (és a dir, “sang” en sentit estricte) és un tipus de teixit conjuntiu format per una suspensió de cèl·lules en un medi líquid (plasma). En aquest teixit histològic, són presents tres tipus de cèl·lules: els eritròcits (glòbuls vermells), leucòcits (glòbuls blancs) i trombòcits (plaquetes, en els mamífers).

A diferència dels altres vertebrats, els mamífers tenen glòbuls vermells anucleats (acariòcits). Com a excepció en els altres vertebrats, les salamandres de la família Plethodontidae tenen una proporció de glòbuls vermells anucleats, amb l'espècie Batrachoseps attenuatus posseint gairebé un 95% d'acariòcits.[3] Igualment, el peix teleosti Maurolicus muelleri té eritròcits anucleats.[4] A causa de la manca de nucli, els eritròcits típics de mamífer tenen forma de disc bicòncau (discòcits). Això no s'aplica a la família Camelidae, on els glòbuls vermells són de forma ovalada (ovalòcits). Altres formes fisiològiques - les quals apareixen en poca proporció o són patològiques - són els equinòcits (cèl·lules en forma del fruit de l'estramoni), dacriòcits (cèl·lules en forma de llàgrima), esquizòcits (cèl·lules trencades), queratinòcits (cèl·lules en forma de banya), drepanòcits (cèl·lules en forma de falç), i moltes altres.

En les taques de sang, la major part dels glòbuls vermells comparteixen morfologia amb aquelles formes que es descriuen en hematologia. No obstant això, dues morfologies d'eritròcit es deuen específicament als fenòmens d'assecat de la sang, pel que poden considerar-se com morfologies característiques de les taques de sang de (com a mínim) els mamífers, i per això no es troben en condicions fisiològiques. Aquestes formes són dues:[5]

  • els hecatòcits (formes lunoides, relacionades amb la interacció eritròcit-plasma quan s'asseca; etimològicament d'Hècate).
  • els janòcits (rèpliques negatives, relacionades amb la impressió per la matriu de plasma sec; etimològicament de Janus).

Referències[modifica]

  1. Hortolà, P «SEM analysis of red blood cells in aged human bloodstains». Forensic Science International, 55, 2, 1992, pàg. 139–159. DOI: 10.1016/0379-0738(92)90120-L.
  2. Milani, M.; Curia, R.; Savoia, C. «FIB/SEM Haemotaphonomy: Red Blood Cells Identification in Unprepared Samples of Forensic Interest». Jacobs Journal of Forensic Science, 1(1), 2015, pàg. 1-8.
  3. Emmel, V. E «Studies on the non-nucleated elements of the blood. II. The occurrence and genesis of non-nucleated erythrocytes or erythroblastids in vertebrates other than mammals». The American Journal of Anatomy, 33, 2, 1924, pàg. 347–405. DOI: 10.1002/aja.1000330207.
  4. Wingstrand, K. G «Non-nucleated erythrocytes in a teleostean fish Maurolicus mülleri (Gmelin)». Zeitschrift für Zellforschung und Mikroskopische Anatomie, 45, 2, 1956, pàg. 195–200. DOI: 10.1007/BF00338830.
  5. Hortolà, P «Red blood cell haemotaphonomy of experimental human bloodstains on techno-prehistoric lithic raw materials». Journal of Archaeological Science, 29, 7, 2002, pàg. 733–739. DOI: 10.1006/jasc.2001.0782.

Enllaços externs[modifica]