Henning Mankell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHenning Mankell
Henning Mankell.jpg
Henning Mankell a la Fira del Llibre de Göteborg del 2005
Biografia
Naixement (en) Henning Georg Mankell
3 de febrer de 1948
Estocolm, Suècia
Mort 5 d'octubre de 2015(2015-10-05) (als 67 anys)
Göteborg, Suècia
Causa de mort Càncer
Lloc d'enterrament Antic cementiri d'Örgryte
Grup ètnic Suecs
Activitat
Ocupació Escriptor
Gènere artístic Novel·la policíaca, novel·la social, literatura juvenil i forma dramàtica
Obra
Obres destacables Q1304711 Tradueix
Q10481113 Tradueix
The Dogs of Riga Tradueix (1992)
The White Lioness Tradueix (1993)
The Man Who Smiled Tradueix (1994)
Sidetracked Tradueix (1995)
Chronicler of the Winds Tradueix (1995)
Secrets in the Fire Tradueix (1995)
The Fifth Woman Tradueix (1996)
Faceless Killers Tradueix (1997)
One Step Behind Tradueix (1997)
Firewall Tradueix (1998)
The Pyramid Tradueix (1999)
The Return of the Dancing Master Tradueix (2000)
Q10481112 Tradueix (2001)
Before the Frost Tradueix (2002)
Kennedy's Brain Tradueix (2005)
Italian Shoes Tradueix (2006)
The Troubled Man Tradueix (2009)
The Man from Beijing Tradueix (2010)
An Event in Autumn Tradueix (2013)
Família
Cònjuge Eva Bergman Tradueix (1998–2015)
Fills Jon Mankell Tradueix
Pare Ivar Mankell Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0542520
Modifica les dades a Wikidata

Henning Mankell (Estocolm, 3 de febrer de 1948-Göteborg, 5 d'octubre de 2015)[1] va ser un escriptor i dramaturg suec de fama internacional. Estava casat amb Eva Bergman, filla d'Ingmar Bergman.

El seu personatge més conegut és l'inspector de policia Kurt Wallander. Amb Wallander, Mankell va assolir la creació d'un personatge ple d'humanitat i de sensibilitat quotidiana, que tant podia desentranyar la més complicada sèrie d'assassinats com condoldre's de la seva sort i pensar que havia de jubilar-se per donar pas a una societat postmoderna que l'aclaparava i que semblava que ja no entenia. El gener de 2014 l'escriptor va anunciar que patia un càncer.[2]

Novel·les protagonitzades per Wallander[modifica]

La sèrie de novel·les amb l'inspector Kurt Wallander està composta pels títols següents, en ordre cronològic (entre parèntesis, la traducció catalana, quan hi és, amb l'any de publicació):

  • 1991: Mördare utan ansikte (literalment «Assassins sense rostre», 2011)
  • 1992: Hundarna i Riga (Els gossos de Riga, 2002)
  • 1993: Den vita lejoninnan (La lleona blanca, 2003)
  • 1994: Mannen som log (L'home que somreia, 2003)
  • 1995: Villospår (La falsa pista, 2001)
  • 1996: Dem femte kvinnan (literalment «La cinquena dona», 2011)
  • 1997: Steget efter (Amb l'alè al clatell, 2004)
  • 1998: Brandvägg (El tallafoc, 2004)
  • 1999: Pyramiden (La piràmide, 2005), recull d'històries curtes
  • 2002: Innan frosten (Abans de la gelada, 2006), la primera d'una sèrie de tres novel·les protagonitzades per Linda Wallander, filla de l'inspector
  • 2004: Händelse om hösten (Het Graf, literalment «La tomba», no traduïda al català, novel·la curta publicada originalment en neerlandès)
  • 2004: Handen (Ossos al jardí, 2013)
  • 2009: Den orolige mannen (L'home inquiet, 2013)

Altres obres de Mankell[modifica]

Altres títols de Mankell traduïts al català són les novel·les policíaques El retorn del professor de ball (Danslärarens återkomst, 2000), protagonitzada per l'inspector Stefan Lindman; El cervell de Kennedy (Kennedys hjärna, 2005), thriller al voltant de la sida, i El xinès (Kinesen, 2007), protagonitzada per la jutgessa Birgitta Roslin; les novel·les de temàtica diversa Profunditats (Djup, 2004) i Sabates italianes (Italienska skor, 2006), i els llibres de temàtica juvenil El gos que corria cap a un estel[3] (Hunden som sprang mot en stjärna, 1990), El noi que dormia a la neu (Pojken som sov med snö i sin säng, 1996), Viatge a la fi del món (Resan till världens ände, 1998) i Les ombres creixen al capvespre (Skuggorna växer i skymningen, 2004), de la sèrie de Joel Gustafsson, publicats separadament i recollits també en català dins el volum El viatge d'en Joel (2007).

A més, Mankell era director del Teatre Nacional de Moçambic, així com autor d'una sèrie de llibres situats a l'Àfrica, com Comèdia infantil (títol original portuguès: Comédia infantil, 1995), escrits des de la perspectiva d'un nen, amb una subtilesa i una màgia desbordants malgrat la duresa dels temes que tracta. Precisament una reflexió sobre l'impacte de la sida a l'Àfrica és el seu assaig Moriré, però la meva memòria sobreviurà (Jag dör, men minnet lever, 2003).

Arenes movedisses (Kvicksand, 2014) és una autobiografia escrita arran d'haver-se-li diagnosticat el càncer.

Referències[modifica]

  1. «Mor l'escriptor de novel·la negra Henning Mankell als 67 anys». Diari Ara.
  2. «L'escriptor suec Henning Mankell revela que té càncer». Web. 324.cat. [Consulta: 4 febrer 2014].
  3. Sotorra, Andreu «10 títols imprescindibles. Biblioteques per a lectors de guant blanc». La biblioteca Ideal. L'ideal de Biblioteca (Diari Ara), 23-04-2015 [Consulta: 28 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henning Mankell Modifica l'enllaç a Wikidata