Hennomartinita
 Hennomartinita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | SrMn³⁺₂(Si₂O₇)(OH)₂(H₂O) |
| Epònim | Henno Martin |
| Localitat tipus | mina Wessels, Hotazel, camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.05 |
| Dana | 56.2.3.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,25 Å; b = 9,03 Å; c = 13,39 Å; |
| Grup espacial | grup espacial 33 |
| Color | groc-marró |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,820 |
| Birefringència | δ = 1,820 |
| Angle 2V | mesurat: 63° |
| Dispersió òptica | petita |
| Impureses comunes | Fe, Ca, Ba |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1992-033 |
| Símbol | Hma |
| Referències | [1] |
La hennomartinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lawsonita. Rep el nom en honor de Henno Martin (15 de març de 1910 - 7 de gener de 1998), geòleg, qui va estudiar la geologia precambriana de la zona que inclou la localitat tipus.
Característiques
[modifica]La hennomartinita és un silicat de fórmula química SrMn³⁺₂(Si₂O₇)(OH)₂(H₂O).[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hennomartinita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Wessels, a Hotazel, dins el camp de manganès del Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica). També ha estat descrita a la mina Tone, a Kinkai-Tone-machi (Nagasaki, Japó). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Hennomartinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 15 juliol 2025].