Henri-Montan Berton

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHenri-Montan Berton
HenriMontanBerton.jpg
Gravat d'Henri-Montan Berton Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Henri Montan Berton Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 setembre 1767 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1844 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
Activitat
OcupacióCompositor
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsJean-Baptiste Rey i Antonio Sacchini Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBernhard Crusell, Louis Bartholome Pradher i Jacques Fromental Halévy Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsHenri Montan Berton fils Modifica el valor a Wikidata
ParePierre Berton Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: c9bf70cb-a510-4766-bfcf-88cf0ac8aa5f IMSLP: Category:Berton,_Henri-Montan Modifica el valor a Wikidata

Henri-Montan Berton (París, França, 17 de setembre de 1767 - 22 d'abril de 1844) fou un compositor francès.

Era fill del també músic i compositor Pierre-Montan Berton, i als quinze anys entrà com a violinista de l'Òpera, ensems que estudiava composició amb Sacchini, i el 1786 donà al públic les seves primeres composicions musicals. El 1795 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París on tingué entre altres alumnes a Victor Rifaut,[1] Jean-Marie Pottier, Alphonse Thys, Louis-Barthélémy Pradher,[2] Gustave Dugazon i el 1807 director de l'orquestra de l'Òpera italiana, on donà a conèixer per primera vegada a París Le nozze di Figaro de Mozart.

Més tard passà a l'Acadèmia de Música com a mestre de cant, el 1815 entrà a l'Institut i el 1838 fou nomenat professor de composició del Conservatori. Si és veritat que com a compositor no va saber elevar-se a les regions del geni, en canvi posseí en grau molt elevat el sentiment dramàtic i la ciència de l'orquestració. També es distingí com a escriptor deixant una obra teòrica, Système general d'harmonie (París, 1815), diverses memòries i un fulletó contra l'escola de Rossini, De la musique mécanique et de la musique philosofique.

Òperes principals[modifica]

A més, deixà diverses cantates, cànos a tres i quatre veus, romances, etc. Tenia un fill natural François-Montan Berton, que també fou músic i compositor, i un nét Pierre Berton (1842-1912 )que fou actor i autor dramàtic.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri-Montan Berton

Referències[modifica]

  1. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 51, pàg. 203. (ISBN-84-239-4551-0)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 46, pàg. 551 (ISBN 84 239-4546-4)
  3. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 1.ª part, pàg. 381, (ISBN 84-239-4518-9)