Henri Alexis Brialmont
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 maig 1821 Venlo (Països Baixos) |
| Mort | 21 juliol 1903 (82 anys) àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) |
| Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia Reial Militar |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura |
| Ocupació | polític, oficial, escriptor, escriptor de no-ficció, enginyer militar, arquitecte |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Enginyeria militar |
| Rang militar | tinent general |
Premis | |
Henri Alexis Brialmont, nascut el 25 de maig de 1821 a Maagdenberg a prop de Venlo, llavors Regne Unit dels Països Baixos, i mort el 21 de juliol de 1903 a Sint-Joost-ten-Node (Bèlgica), fou un general belga, un arquitecte militar i l'autor de moltes obres sobre enginyeria militar. Era el fill del general Mathieu Brialmont.
Brialmont va estudiar a l'Ecole Militaire Royale (trad.: Escola militar reial) de Brussel·les i el 1843 va esdevenir lloctinent al cos d'enginyeria militar de l'exèrcit belga. El 1847 el van promoure primer lloctinent i secretari del ministre de la guerra Pierre Chazal. A aquesta època va publicar un pamflet contra al moviment pacifista dels Amis de la paix (trad.: amics de la pau), intitulat Éloge de la guerre (trad.: Elogi de la guerra). L'èxit d'aquesta obra i del seu successor Considerations politiques et militaires sur la Belgique li van valdre l'orde militar belga superior: l'Orde de Léopold-Leopoldsorde.
Va deixar la funció de secretari quan el seu pare Mathieu va esdevenir ministre de la guerra el 1850 però això no va gaire aturar el seu ascens. El 1855 entrara com capità a l'estat major, el 1861 va esdevenir major i el 1864 coronel tinent. El 1868 va esdevenir director de les operacions militars del ministeri de la guerra.
La seva primera operació major començà el 1857 quan dissenyà la posició fortificada d'Anvers: va deixar el concepte dels bastions tipus Vauban per a inspirar-se dels forts poligonals construïts al territoris nous adquirides pel Regne de Prússia després del 1815: Coblença, Germersheim, Königsberg i Minden (Rin del Nord-Westfàlia); i també a Rastadt a Baden-Württemberg.
El 1883 va ajudar el govern de Romania per a desenvolupar un plan de defensa de la capital de Bucarest i de les fronteres. Això no va gaire agradar l'Imperi austrohongarès i l'estat belga va revocar-lo del servei actiu fins que les tensions internacionals van tranquil·litzar-se. Ja el 1884 va tornar al servei actiu i va dissenyar les posicions fortificades de Lieja i de Namur, les quals es consideren com l'obra poliorcètica major de Brialmont. El seu talent va encontrar un reconeixement internacional: Suïssa, Bulgària i Turquia van demanar-li consell per a la seva defensa. L'Estat independent de Congo, propietat privada del rei Leopold II, li va demanar de dissenyar el fort de Shinkakasa a Boma per a defensar l'embocadura del riu Congo.
Tot i això, en no respectar el pressupost per a les obres de Namur i de Lieja, el parlament va obligar-lo a jubilar-se el 1892. Poc després va esdevenir diputat per al partit liberal.
Henri Alexis Brialmont que molts consideren com el Vauban belga, va morir el 21 de juliol de 1903 a Sint-Joost-ten-Node prop de Brussel·les.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Alexis Brialmont |
- Éloge de la guerre ou réfutation des doctrines des Amis de la paix. Brussel·les (1849)
- De la guerre, de l'armée et de la garde civique. Brussel·les (1850)
- Considérations politiques et militaires sur la Belgique. 3 toms, Brussel·les (1851-52)
- Précis d'art militaire. 4 toms, Brussel·les (1851)
- Histoire du duc de Wellington. Toms I, II et III. París - Brussel·les, Tardieu - Guyot et Stapleaux fils, (1856-57).
- Traité de fortification polygonale. Brussel·les (1869)
- Situation militaire de la Belgique: situation militaire de la Meuse. Brussel·les (1882)
- La défense des états et la fortification à la fin du 19e siècle. Brussel·les (1895)