Henri Fantin-Latour

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaHenri Fantin-Latour
Henri Fantin-Latour autoportrait.jpg
Autoretrat (1859), al Musée des Beaux-Arts, Grenoble
Naixement 14 de gener de 1836
Grenoble
Mort 25 d'agost de 1904 (68 anys)
Buré
Alma mater École Nationale Supérieure des Beaux-Arts i École nationale supérieure des arts décoratifs
Ocupació pintor, il·lustrador botànic, litògraf i artista gràfic
Obres notables The Reading
Gènere natura morta
Moviment pintura del realisme
Cònjuge Victoria Dubourg
Modifica dades a Wikidata

Henri Fantin-Latour (Grenoble, 14 de gener de 1836 - Buré, 25 d'agost de 1904) fou un pintor francès.

Es va formar amb el seu pare, el també pintor Jean-Theodore Fantin-Latour, i més tard amb Lecocq de Boisbaudran. Es va relacionar amb els més importants artistes de l'època. Va treballar en el taller de Courbet i va ser amic de Manet, encara que es va mantenir al marge de l'impressionisme, practicant una espècie de realisme líric. Va cultivar el retrat femení, les natures mortes, els temes de música i, sobretot, els retrats col·lectius. Va dedicar moltes de les seves composicions al·legòriques a Wagner, especialment litografies.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Le Songe (1854)
  • Homenatge a Delacroix (1864): exposat al museu d'Orsay a París, es va pintar un any després de la mort de Delacroix. Representa deu homes a un i altre costat del retrat de l'homenatjat. En el grup figura Baudelaire.
  • Un Taller de Batignolles (1870): representa el taller de Manet al 34 del bulevard de Batignols, a París. L'aspecte de l'estança és ordenat i burgès. Hi apareixen Manet -assegut pintant el retrat de Zacharie Astruc- el mateix Astruc, Émile Zola, Edmond Maître, Otto Scholderer, Renoir, Bazille i Monet. Aquest quadre, actualment exposat a Orsay, es va presentar al Saló de 1870.
  • Un racó de taula (1872): presentat al Saló de 1872, actualment al museu d'Orsay. Es tracta d'un retrat col·lectiu en què apareixen Verlaine i Rimbaud junt amb poetes joves de l'època. En peus, d'esquerra a dreta figuren: Elzéar Bonnier, Emile Blémont, Jean Aicard. Asseguts estan Paul Verlaine, Arthur Rimbaud, Léon Valade, Ernest d'Hervilly, Camille Pelletan. Tots estan vestits de negre excepte Camille Pelletan, que no és un poeta sinó polític.
  • Prop del piano (1876).
  • Gólgota.

En la seva maduresa, es va centrar en la producció de natures mortes de flors, de les quals hi ha exemples al Museu Thyssen-Bornemisza i al palau de Liria, tots dos a Madrid.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Fantin-Latour Modifica l'enllaç a Wikidata