Henry Kissinger
Henry Alfred Kissinger (Fürth, Alemanya, 1923) és un polític estatunidenc d'origen alemany, que va tenir una gran influència sobre la política internacional, no només dels Estats Units respecte als altres països, sinó també sobre altres nacions. Va exercir com a Secretari d'Estat durant els mandats de Richard Nixon i Gerald Ford, exercint aquest paper preponderant en la política exterior dels Estats Units entre 1969 i 1977,[1] i va ser conseller de Seguretat Nacional durant tot el mandat inicial del primer.[2]
Kissinger es va caracteritzar per portar les regnes d'un procedir internacional fort però al mateix temps negociador, sent l'artífex de la denominada «política de distensió» amb la Unió Soviètica i Xina, país amb el qual va aconseguir, durant el mandat de Richard Nixon, consolidar relacions pacífiques.
Va haver de fer-se càrrec de posar fi a la molt criticada guerra del Vietnam i gestionar la crisi de la guerra del Iom Kippur, concebent una nova visió de com portar la política exterior nord-americana, en col·locar com a últim recurs la intervenció militar, sent aquest nou procedir el que el va portar a obtenir el Premi Nobel de la Pau, juntament amb Le Duc Tho, el 1973, gràcies a l'alto el foc que va aconseguir establir al Vietnam.
Tot i així, la controvèrsia ha persistit sobre la seva figura, a causa de la intervenció de la CIA en diversos cops d'Estat succeïts a Llatinoamèrica durant la dècada de 1970. Els seus crítics l'ataquen per estar vinculat a diversos règims autoritaris llatinoamericans, com foren la dictadura militar xilena d'Augusto Pinochet o el Procés de Reorganització Nacional d'Argentina, així com la Operació Còndor.[3][4][5][6] Tot això ha ocasionat que hi hagi nombroses iniciatives que persegueixen aconseguir el seu processament davant les instàncies judicials internacionals, així com la retirada del seu Premi Nobel.
Ha passat a actuar des del sector privat, en fundar la Kissinger Associates, i és accionista i cofundador de la Kissinger & McLarty Associates, així com membre de les juntes directives i assessor de les empreses The Hollinger Group i Gulfstream Aerospace. A més és rector de la Universitat de Georgetown i va servir a Indonèsia com a assessor general del Govern.
El 2001, Kissinger va ser cridat pel gabinet de George W. Bush per liderar un comitè de crisi internacional a causa dels atacs del 11-S, així com a través de la seva firma prestés assessoria diplomàtica i política al govern, però Kissinger es va retirar poc després d'aquest projecte.
Henry Kissinger és per molt una de les figures polítiques i de la diplomàcia més rellevants de la història dels Estats Units, tant com controvertida. Si bé els seus mèrits en la política internacional són notables (obertura de relacions amb l'URSS, Xina, entre d'altres), la seva negativa a tornar el Premi Nobel de la Pau que va rebre gràcies a l'alto el foc que hi va haver a la guerra del Vietnam i que posteriorment es va trencar, així com les desenes d'acusacions de col·laborar i fins i tot promoure règims dictatorials i accions terroristes a diferents parts del món, que van cometre severes violacions dels drets humans, han ocasionat que la seva persona hagi estat durament criticada per nombroses entitats i fins i tot per personalitats de la política o intel·lectuals, entre elles el jutge espanyol Baltasar Garzón, qui va intentar processar-lo de forma fallida per violacions dels drets humans, i el periodista i escriptor Christopher Hitchens, autor del best-seller Juici a Kissinger.
Henry Kissinger també ha rebut crítiques per ser un dels membres fundadors del polèmic i encara actiu Grup Bilderberg, entitat no governamental, en la qual es reuneixen diverses de les persones més poderoses i influents de tot el món, incloent monarques, aristòcrates, polítics, empresaris i magnats.[7]
Biografia[modifica]
Origen i joventut[modifica]
Nasqué amb el nom de Heinz Alfred Kissinger el 27 de maig del 1923 a la ciutat bavaresa de Fürth, en el si d'una família de jueus alemanys. El seu pare, Louis Kissinger (1887-1982), va ser un mestre d'escola i la seva mare, Paula Stern Kissinger (1901-1998), va ser mestressa de casa. Kissinger té un germà menor, Walter Kissinger. El cognom Kissinger va ser adoptat el 1817 pel seu rebesavi Löb Meyer i fa referència a la ciutat de Bad Kissingen. El 1938, fugint de la persecució nazi, la seva família es va mudar a Nova York, i el 19 de juny del 1943 obtingué la nacionalitat nord-americana. Kissinger va passar els seus anys d'escola secundària a la secció de Washington Heights de l'alt Manhattan com a part de la comunitat d'immigrants jueus alemanys allí. Encara que Kissinger ràpidament va assimilar a la cultura estatunidenca, mai va perdre el seu pronunciat accent alemany, a causa de la timidesa infantil que el va fer poc inclinat a parlar. Després del seu primer any a la George Washington High School, va començar a assistir a l'escola durant la nit i va treballar a una fàbrica de brotxes d'afaitat durant el dia.
Estudis i carrera acadèmica[modifica]
Després de l'escola secundària, Kissinger es va inscriure al City College de Nova York, per a estudiar comptabilitat i a més va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Harvard, sobresortint acadèmicament com a estudiant a temps parcial, i va continuar treballant mentre estudiava, exercint-se com a professor de la mateixa Harvard, de la qual a més va rebre la menció honorífica de summa cum laude en graduar-se el 1950 i posteriorment obté de la mateixa institució el seu mestratge i també el seu PhD el 1952 i 1954 respectivament.
El 1952, estant encara estudiant a Harvard, va exercir com a assessor de la Junta d'Estratègia Psicològica. Va elaborar la seva tesi doctoral sobre les gestes com a estadistes de Castlereagh i Metternich, titulada Pau, Legitimitat i Equilibri.
Va romandre a Harvard, com a membre de la facultat al Departament de Govern i exercint com a professor i catedràtic. A més del 1956 al 1958 va treballar com a Director del Projecte d'Estudis Especials, el qual va ser creat per ell mateix i avalat per la Rockefeller Brothers Fundation. Va ser director del programa d'estudis de defensa d'Harvard entre el 1958 i el 1971. També va ser director del Seminari Internacional d'Harvard entre el 1951 i el 1971.
A més, com a part de la seva carrera, va treballar com a consultor, assessor i membre de juntes directives de varies d'empreses, de les quals, la més sonada als seus inicis i on va actuar com a assessor va ser la Corporació RAND, una companyia de producció industrial, el client més important de la qual, era ni més ni menys, que l'Exèrcit dels Estats Units, estant aquesta companyia estretament lligada amb el govern i amb múltiples programes de desenvolupament tecnològic i armamentístic, totes aquestes qüestions li valien per ser acusada de ser una organització militarista i sovint ser involucrada en tota mena de teories de conspiració i acusacions de «suposats plans secrets» per a finalitats bèl·liques.
Servei militar[modifica]
Els seus estudis es van veure interromputs a principis del 1943, quan va ser reclutat per l'Exèrcit dels Estats Units davant l'entrada del país en la Segona Guerra Mundial.
Kissinger va rebre la seva formació militar bàsica al Campament Croft a Spartanburg, Carolina del Sud, on va ser nacionalitzat estatunidenc a la seva arribada. L'exèrcit el va enviar a estudiar enginyeria al Lafayette College de Pennsilvània, però el programa va ser cancel·lat i Kissinger va ser reassignat a la 84ª Divisió d'infanteria. Allí va fer amistat amb Fritz Kraemer, un oficial i immigrant de la seua natal Alemanya, amb el qual va establir una gran amistat, malgrat la diferència d'edat, a més de ser qui li va assenyalar a Kissinger la seva gran intel·ligència i fluïdesa amb l'alemany, talents que Kraemer li va incentivar a utilitzar a favor seu i que va aprofitar per a inserir al jove Henry Kissinger a la secció d'Intel·ligència Militar de la Divisió, per a la qual va exercir la missió d'encarregar-se de les tasques d'intel·ligència de més risc durant la batalla de les Ardenes.
Durant l'avanç estatunidenc sobre Alemanya, Kissinger va ser de gran utilitat, sent assignat a la Bekennende de la ciutat de Krefeld, a causa de la falta de traductors d'alemany al personal d'Intel·ligència de la Divisió. Kissinger es va basar en el seu coneixement de la societat alemanya per a anar destituint i traient als nazis dels càrrecs civils, així com per a salvaguardar a les tropes dels espies del govern del Tercer Reich i així restaurar una administració civil eficient a la ciutat, una vegada derrotades les forces nazis, una tasca que es va realitzar durant vuit dies.
Posteriorment, Kissinger, va ser reassignat als Cossos d'Intel·ligència, ara amb el rang de sergent. Se'l va col·locar a càrrec d'un equip a Hannover, el qual havia estat assignat per a fer un seguiment d'oficials de la Gestapo i altres sabotejadors, la qual cosa va dur a terme amb èxit, sent condecorat amb l'Estrella de Bronze.
El juny del 1945, Kissinger va ser nomenat comandant d'un destacament de la CIC al districte de Bergstraße a Hesse, amb la responsabilitat de «desnazificar» el districte, per a això se li va donar plenitud de poders en els àmbits civil i militar. No obstant això; tot i que posseïa autoritat absoluta i poders d'arrest, Kissinger va anar amb compte d'evitar abusos contra la població local per part del seu comando.
El 1946, Kissinger va ser reassignat a l'Escola d'Intel·ligència del Comando Europeu al Campament de Rei, per a exercir com a professor i entrenar als nous cossos d'Intel·ligència Militar, arribant a servir en aquest paper com a empleat civil fins i tot després de la seva separació de l'exèrcit.
Conseller de Seguretat Nacional[modifica]
Als anys cinquanta Kissinger fou nomenat conseller del polític republicà Nelson Rockefeller, governador de l'estat de Nova York, esdevenint ocasionalment conseller de Dwight Eisenhower, John Fitzgerald Kennedy i Lyndon B. Johnson.
Acostament a la Xina[modifica]
El 1969 el president estatunidenc Richard Nixon el nomenà Conseller de Seguretat Nacional (National Security Adviser). En aquest càrrec supervisà les relacions polítiques amb la Unió Soviètica, aconseguint signar els Acords SALT així com el Tractat anti-míssils amb Leonid Bréjnev. Així mateix inicià les relacions amb la República Popular de la Xina, després de 23 anys d'aïllament per la seva política comunista i pro-soviètica.
Guerra del Vietnam[modifica]
La implicació de Kissinger en la Guerra del Vietnam va iniciar-se abans de ser nomenat Conseller de Seguretat Nacional pel President Nixon. Kissinger fou un informador secret durant la campanya electoral de Nixon, passant informació confidencial de les negociacions de Pau a París realitzades per l'administració del President Lyndon B. Johnson.
Com a Conseller de Seguretat va optar per una retirada de les tropes nord-americanes alhora que ampliava el paper de l'exèrcit de la República del Vietnam, el qual havia de ser capaç de defensar la integritat del Vietnam del Sud contra el poder nacionalista del Vietnam del Nord. Amb el suport de Nixon, Kissinger fou l'impulsor de les campanyes de bombardeig de Cambodja, un país aliè a la Guerra del Vietnam, però que donava refugi a tropes de l'exèrcit nacionalista i comunista del nord, el Viet Cong. Aquesta campanya es volgué mantenir en secret, davant una opinió negativa als Estats Units, i al fer-se públic provocà una sèrie de protestes en les principals universitats del país. Aquests bombardeigs van agreujar la difícil situació a Cambodja, immers en una guerra civil, i que gràcies al caos generat per l'atac estatunidenc, els khmers rojos es veieren afavorits.
El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb el líder vietnamita Le Duc Tho, pels esforços en els acords de pau que van posar fi a la Guerra del Vietnam. Kissinger va acceptar el premi però Le Duc Tho el va declinar adduint que el seu país encara no estava en pau.
Secretari d'Estat[modifica]
Guerra del Iom Kippur[modifica]
El 22 de setembre de 1973 fou nomenat Secretari d'Estat dels Estats Units del govern de Richard Nixon. La primera acció a la qual feu front fou la negociació de pau per la Guerra del Iom Kippur, que s'havia iniciat com un atac sorpresa dels exèrcits àrabs d'Egipte, Jordània i Síria contra Israel. Tot i que Israel havia recuperat part de territori que havia perdut inicialment, Kissinger va pressionar el govern sionista per afavorir la cessió de terreny als àrabs, iniciant-se així una de les primeres fases de pau entre Egipte i Israel, que Jimmy Carter finalitzaria amb els Acords de Camp David.
Avui dia s'admet la seva participació, si més no passiva, l'any 1973 en el cop d'estat d'Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende a Xile, així com el cop d'estat a l'Uruguai, quan tot feia preveure la victòria de l'esquerra uruguaiana.
Amb la dimissió de Nixon l'any 1974 amb motiu de l'escàndol Watergate continuà la seva tasca de Secretari d'Estat sota la presidència de Gerald Ford. Així mateix també ha rebut diverses acusacions d'haver organitzat el cop d'estat de 1976 a l'Argentina, organitzant la Junta Militar, així com l'Operació Còndor, un pla sistemàtic basat en el terrorisme d'estat per combatre el comunisme a l'Amèrica Llatina.
Amb l'arribada al poder de Jimmy Carter, Kissinger renuncià al seu càrrec i es retirà de la política activa, passant a treballar en el sector privat, creant la seva pròpia consultora.
Activitat posterior[modifica]
L'any 1988 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en favor del seu suport a la unitat europea.
L'any 2000 fou nomenat membre honorífic del Comitè Olímpic Internacional (COI).
L'any 2002 el president George W. Bush el nomenà responsable de la Comissió encarregada d'investigar els atacs de l'11 de setembre de 2001. Aquest nomenament provocà la queixa de moltes organitzacions americanes que acusaven Kissinger de responsable de crims de guerra durant els seus mandats polítics, el que feu dimitir Kissinger de la seva posició el 13 de desembre del mateix any.
Obres[modifica]
Autobiografies:
- 1979. The White House Years. ISBN 0-316-49661-8
- 1982. Years of Upheaval. ISBN 0-316-28591-9
- 1999. Years of Renewal. ISBN 0-684-85571-2
Memòries, etc.
- 1957. Nuclear Weapons and Foreign Policy. (ISBN 0-86531-745-3 (1984 edition)
- 1961. The Necessity for Choice: Prospects of American Foreign Policy. ISBN 0-06-012410-5
- 1965. The Troubled Partnership: A Re-Appraisal of the Atlantic Alliance. ISBN 0-07-034895-2
- 1969. American Foreign Policy: Three essays. ISBN 0-297-17933-0
- 1973. A World Restored: Metternich, Castlereagh and the Problems of Peace, 1812-22. ISBN 0-395-17229-2
- 1981. For the Record: Selected Statements 1977-1980. ISBN 0-316-49663-4
- 1985 Observations: Selected Speeches and Essays 1982-1984ISBN 0-316-49664-2
- 1994. Diplomacy. Simon & Schuster, 1994. ISBN 0-671-65991-X
- 1999. Kissinger Transcripts: The Top Secret Talks With Beijing and Moscow (Henry Kissinger, William Burr). ISBN 1-56584-480-7
- 2001. Does America Need a Foreign Policy?: Toward a Diplomacy for the 21st Century. ISBN 0-684-85567-4
- 2002. Vietnam: A Personal History of America's Involvement in and Extrication from the Vietnam War. ISBN 0-7432-1916-3
- 2003. Crisis: The Anatomy of Two Major Foreign Policy Crises: Based on the Record of Henry Kissinger's Hitherto Secret Telephone Conversations. ISBN 0-7432-4910-0
Referències[modifica]
- ↑ «Henry Kissinger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Henry Kissinger | Biography, Accomplishments, Books, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «see The Pinochet File».
- ↑ Cited in Richard R. Fagen, "The United States and Chile: Roots and Branches", Foreign Affairs, enero de 1975.
- ↑ Pike, John. «Allende's Leftist Regime». Federation of American Scientists. [Consulta: 20 novembre 2006].
- ↑ «Página/12 :: El mundo :: Premio consuelo».
- ↑ El criminal de guerra con suerte No sólo no ha pagado por sus crímenes, sino que sigue recogiendo los beneficios de su "experimees/search?source=ig&hl=ca&rlz=&q=flag&aq=f&aqi=g10&aql=&oq=#pq=pole rag&hl=ca&cp=5&gs_id=m&xhr=t&q=pouring&pf=p&sclient=psy&source=hp&pbx=1&oq=pouri&aq=0&aqi=g5&aql=&gs_sm=&gs_upl=&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.&fp=1b2895f0d8eee3aa&biw=1680&bih=876ntada carrera diplomática". Su consultoría, Kissinger Associates, genera millones de dólares de beneficios aconsejando a grandes multinacionales y gobiernos sobre cómo operar en el extranjero. David Jiménez en El Mundo (España), 16/06/2011
Bibliografia[modifica]
- Holger Klitzing: The Nemesis of Stability. Henry A. Kissinger's Ambivalent Relationship with Germany. WVT, Trier 2007, ISBN 978-3-88476-942-3.
- Robert D. Schulzinger: Henry Kissinger. Doctor of diplomacy. Columbia Univ. Pr., New York 1989, ISBN 0-231-06952-9.
Enllaços externs[modifica]
- «Henry Kissinger» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- (anglès) Premi Internacional Carlemany
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
- Persones vives
- Empresaris de Massachusetts
- Secretaris d'Estat dels Estats Units
- Premis Nobel de la Pau
- Diplomàtics estatunidencs
- Persones de Fürth
- Guanyadors del Premi Internacional Carlemany
- Exiliats del nazisme
- Professors de la Universitat Harvard
- Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Alumnes de la Universitat Harvard
- Alumnes del Harvard College
- Alumnes del City College de Nova York
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Cavallers Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Operació Còndor
- Persona de l'Any de la Revista Time
- Ministres alemanys
- Diplomàtics alemanys
- Empresaris alemanys
- Polítics de Massachusetts
- Polítics bavaresos
- Doctors honoris causa per la Universitat de Pequín
- Doctors honoris causa per la Universitat de Waseda
- Naixements del 1923
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Erlangen-Nuremberg
- Centenaris estatunidencs