Henry Russell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHenry Russell
Count Henry Russell 3.jpg
Biografia
Naixement 1834
Tolosa de Llenguadoc
Mort 5 febrer 1909 (74/75 anys)
Biarritz
Educació Clongowes Wood College Tradueix
Activitat
Ocupació Explorador
Altres
Títol Roman count Tradueix
[més dades]

Henry Patrick Marie, comte de Russell-Killough (Tolosa de Llenguadoc, 1834Biarritz, 1909) fou un dels pioners en l'exploració pirinenca, conegut per la seua obsessió pel Vinyamala.

Primers anys[modifica]

Nascut en Tolosa de Llenguadoc de pare irlandès i de mare francesa, va emprendre el seu primer viatge a l'edat de 23 anys a Amèrica del Nord. En 1858 va ascendir el Pic de Nhèuvièlha en el massís de Nhèuvièlha a Varètja, així com el Ardiden, i va fer tres ascensions al Mont Perdut.

El 1859 va fer el seu segon viatge, que va durar tres anys. Va viatjar a Sant Petersburg, Moscou, Irkutsk i Pequín, travessant el desert del Gobi dues vegades i descendint el riu Amur. Va estar-se a Xangai i Hong Kong, i va viatjar a Austràlia i Nova Zelanda. Va passar un any a l'Índia i va tornar a França pel Caire i Constantinoble.

Exploració pirinenca[modifica]

La cara del nord del Vinyamala; les coves de Russell són fora de vista, a l'esquerra de la foto

En 1861 Russell va dedicar-se a l'exploració dels Pirineus. Ho feia pel seu compte o en companyia dels seus guies, va fer nombrosos primers ascensos, sobrevivint financerament amb la seua fortuna personal i les seues inversions. És especialment conegut pel seu ascens al Vinyamala, al qual va ascendir per primer cop el 14 de setembre de 1861 amb el guia Laurent Passet.

En 1864 en Banhèras de Bigòrra, juntament amb Charles Packe, Farnham Maxwell-Lyte i Emilien Frossard, va formar una societat per dedicar-se a l'estudi científic i etnogràfic dels Pirineus: el Société Ramond (en record al famós explorador pirinenc, Louis Ramond de Carbonnières), existint encara avui.[1] En 1868 va ascendir el Vinyamala per segona vegada, amb Hippolyte Passet. Durant la seua tercera ascensió l'11 de febrer de 1869, i la primera ascensió a l'hivern, va ser acompanyat per Hippolyte i Henri Passet.

Henry Russell davant d'una de les seues coves en el Vinyamala

Sent delerós de passar nits al Vinyamala, va bivaquejar en les obertures en la paret fetes pels seus guies, sobre un mantell de roques i terra al cim del Pique Longue (Vinyamala) el 26 d'agost de 1880. Fou en aquest punt que va instal·lar coves en la muntanya, raó per la qual qualsevol altra construcció seria antiestètica i malvinguda. Seguint les seues instruccions van construir-se set coves entre 1881 i 1893.

En agost de 1882, la primera cova va ser acabada; fou la vil·la Russell, localitzada a 3,205 m., al coll de Cerbillonna (la cova tenia 3 m. de fons, 2.5 m. d'amplada i 2 m. d'alçada). Russell va viure en la cova tres dies, i el 12 d'agost de 1884 va tenir la cova – així com la muntanya – beneïda per un sacerdot. En 1885 va començar l'excavació de la segona cova (la dels Guies), i en 1886 la tercera: la Cova de les Senyores). El 5 de desembre de 1888 va preguntar el prefecte dels Alts Pirineus per fer-li la concessió del Vinyamala (unes 200 ha. entre 2.300 i 3.300 m d'alçada). El lloguer anual va ser fixat en un franc durant 99 anys, i el pagament va començar en gener de 1889.

Quan la glacera Ossoue va cobrir les seues coves, altres tres van ser excavades 800 m. més avall, a la base de la glacera (2.400 m.): aquestes eren conegudes com les coves Bellevue. Va organitzar banquets sumptuosos i llegendaris a aquestes coves, rebent prínceps i notables allà en catifes perses i nomenant-se ell com el Comte de les muntanyes.[2] Aquestes coves no tenien la grandesa de les seues predecessores més altes, però, per a la seua setena i última cova - Le Paradis - ell tenia localitzat un punt, 18 metres per sota del cim del Vinyamala, per dinamitar i fer un habitatge adequat. Fou ací on va celebrar les sues noces d'argent: els seixanta anys que havien passat des de la seua primera ascensió a la muntanya.[3] Va fer el seu trenta-tercer i últim ascens del Vinyamala el 8 d'agost de 1904.

Les entrades a les coves de Russell per sobre de la Glacera d'Ossoue, Vinyamala

El Pic de Russell al Massís de la Maladeta porta el seu nom; ell en va fer la primera ascensió, el 1865.

A la seua mort en Biarritz en 1909 va ser enterrat al cementiri de Pau.

Primeres ascensions[modifica]

Russell (dreta) i el baró de Lassus (esquerra) en Banhèras de Luishon, en 1895, fotografia d'Eugène Trutat
Henry Russell

A continuació una selecció de les primeres ascensions de Russell als Pirineus. S'indiquen els noms de companys; altres ascensos van ser en solitari.[4]

Referències[modifica]

  1. Web site of the Société Ramond (Ramond Society) http://www.ramond-societe.com
  2. N. Crane, Clear Waters Rising, London: Penguin, 1997, p. 89.
  3. Clear Waters Rising, p. 89.
  4. See list of Pyrenean first ascents at http://philrando.free.fr/premieres.html
  5. Plantilla:66 PHPC

Bibliografia[modifica]

Obra de Russell

  • Par voies et chemins dans le Nouveau-Monde, Bagnères-de-Bigorre, 1858
  • 'Le Pic Cotieilla', article in Explorations Pyrénéennes. Bulletin Trimestriel de la Société Ramond, Bagnères de Bigorre: Cazenave, January 1866, nr. 1
  • 16 000 lieues à travers l'Asie et l'Océanie. Voyage exécuté pendant les années 1858–1861. Paris: Hachette, 1864 (reissued: Amyot, 1866, without the map and the panorama). 2 volumes
  • Les Pyrénées, les Ascensions et la Philosophie de l'exercice, Pau: Vignancour, 1865
  • Les Grandes Ascensions des Pyrénées. D'une mer à l'autre. Guide spécial du piéton, orné de 12 cartes, Paris: Hachette; Toulouse: Privat, 1866
  • A Fortnight in the Pyrenees (Luchon to San-Sebastian), Pau: Vignancour, 1868
  • Biarritz and Basque Countries, London: Stanford, 1873
  • Souvenirs d'un montagnard, Pau: Vignancour, Lalheugue, 1878 (1st edition)
  • Pau, Biarritz Pyrénées, Pau: Vignancour, 1890
  • Pyrenaïca, Pau: Vignancour, 1902
  • Meteorology of Pau, during fifteen winters, Pau: Vignancour, 1903
  • Souvenirs d'un montagnard, Pau: Vignancour, 1908 (2nd edition)
  • Mes voyages (1856–1861), Pau: Vignancour, 1906

Obra sobre Russell

  • Rosemary Bailey, The Man Who Married a Mountain, Bantam Books, 2005, ISBN 0-553-81523-7
  • Louis Le Bondidier, Le Centenaire d'Henry Russell (1834–1934). Opinions sur Russell, Pau: Imprimerie Marrimpouey Jeune, 1934, 78 pp.
  • Louis Le Bondidier, Henry Russell, 1834–1909, notice biographique, Bagnères: Imprimerie Péré, 1910, 36 pp.
  • Georges Sabatier, Henry Russell, montagnard des Pyrénées, Pau: Librairie des Pyrénées, 2000, 135 pp.
  • Paul Mieille, Le Russell de la Jeunesse, Tarbes: Imprimerie Lesbordes, 1910, 391 pp.
  • Jacques Labarère, Henry Russell et l'Histoire d'un Cœur, Biarritz: Amis du Livre Pyrénéen, 2007, 110 pp.
  • Jacques Labarère, Henry Russell-Killough (1834–1909), explorateur des Pyrénées, bio-bibliographie, Pau: Edition du Gave, 2003, volume 1, 217 pp.; volume 2, 204 pp.
  • Alberto Martínez Embid, Yo, Henry Russell, Prames, 2005, 320 pp.

Enllaços externs[modifica]