Henry Whitehead

De Viquipèdia
Infotaula de personaHenry Whitehead
Henry whitehead age 30 approx.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) John Henry Constantine Whitehead Modifica el valor a Wikidata
11 novembre 1904 Modifica el valor a Wikidata
Chennai (Raj Britànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1960 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Princeton (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
President Societat Matemàtica de Londres
1953 – 1955
← George TemplePhilip Hall →
Catedra Waynflete matemàtica pura
1945 – 1960
← Arthur Lee DixonGraham Higman → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Princeton (1929–1932)
Balliol College (1928–1929)
Eton College (–1923)
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiOswald Veblen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTopologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, topòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford (1945–1960)
Govern del Regne Unit (1941–1945)
Balliol College (1932–1941)
Buckmaster & Moore (1927–1928) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesPaulette Libermann Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHubert Griffiths, Ioan James, Brian Steer, Graham Higman, Robert L. Taylor, Michael Barratt, Gordon Preston, Peter Hilton, Wilson Sutherland, William Barcus, Peter Fantham, James Mauldon, Anne Cobbe, S. C. Chang, Victor Gugenheim, George Paechter, Mary Wynne Warner, Wilfred Cockroft, Frank Garfield, Ronald Brown i Albert Haron Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBarbara Sheila Carew Smyth Modifica el valor a Wikidata
ParesHenry Whitehead Modifica el valor a Wikidata  i Isobel Frances Duncan
ParentsAlfred North Whitehead (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Henry Whitehead (anglès: John Henry Constantine Whitehead) (Chennai, 11 de novembre de 1904 Princeton, 8 de maig de 1960) va ser un matemàtic britànic.

Whithead va néixer a Madràs (actual Chennai, Índia), on el seu pare era bisbe anglicà, però quan tenia una any i mig es va quedar a Oxford a càrrec d'una avia, mentre els seus pares tornaven a l'Índia, de la que no van tornar fins al 1920.[1] Després d'estudiar al Eton College i al Balliol College,[2] va iniciar una carrera financera en una firma d'agents de borsa de la City, però aviat va tonar a la universitat d'Oxford per estudiar matemàtiques.[3] A Oxford va conèixer Oswald Veblen i el va decidir a estudiar a la universitat de Princeton des de 1929 fins a 1932.[4] El 1932 es va doctorar a Princeton amb una tesi dirigida per Veblen i va tornar a Oxford, on va ser nomenat fellow del Balliol College de la universitat d'Oxford.[5] A partir de 1941 i fins al final de la Segona Guerra Mundial va treballar pel govern britànic en diferents llocs assessorant en l'esforç de guerra, cosa qu el va portar finalment a Newmanry, la secció de Bletchley Park dedicada a desxifrar els codis nazis.[6] El 1945, finalitzada la guerra va tornar a Oxford com professor de matemàtiques pures, càrrec que només va deixar per la seva sobtada moprt el 1960, mentre estava donant unes conferències a Princeton.[7]

Els primer treballs de Whitehed van ser en el camp de la geometria diferencial, seguint el seu mestre, Veblen,[8] amb qui va publicar conjuntament el llibre The Foundations of Differential Geometry (1932).[9] Després es va anar interessant per la topologia algebraica, camp en el que va fer les seves aportacions més originals: el concepte de CW-complex,[10] la teoria de la homotopia,[11] els automorfismes[12] i els algorismes per descompondre'ls.[13] A part del llibre esmentat va publicar gairebé un centenar d'articles en revistes científiques.[14]

Referències[modifica]

  1. Newman i Whitehead, 1962, p. xv.
  2. Wylie, 1962, p. 257.
  3. Newman, 1961, p. 349.
  4. Newman i Whitehead, 1962, p. xvi.
  5. Hilton, 2006, p. 2.
  6. Hilton, 2006, p. 3.
  7. Newman, 1961, p. 350.
  8. Milnor, 1962, p. xxi.
  9. Newman, 1961, p. 351.
  10. Dieudonné, 2009, p. 165.
  11. Milnor, 1962, p. xxvii.
  12. Fossas Tenas, 2009, p. 44.
  13. Fossas Tenas, 2009, p. 53.
  14. Newman, 1961, p. 360-363.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]