Henry de Montherlant
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Henry Marie Joseph Frédéric Expédite Millon de Montherlant 20 abril 1895 7è districte de París (França) |
| Mort | 21 setembre 1972 7è districte de París (França) |
| Causa de mort | suïcidi, enverinament per cianur |
| Sepultura | fòrum |
| Seient 29 de l'Acadèmia Francesa | |
| 24 març 1960 – 21 setembre 1972 ← André Siegfried – Claude Lévi-Strauss → | |
| Secretari general ossera de Douaumont | |
| 1920 – 1924 | |
| Dades personals | |
| Residència | quai Voltaire (1939–1972) rue de Bourgogne (1926–1939) rue Lauriston (1901–1907) |
| Formació | Lycée Janson-de-Sailly Institution Notre-Dame de Sainte-Croix (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Membre de | Acadèmia Francesa (1960–) |
| Gènere | Novel·la, assaig, teatre, poesia
Les Jeunes Filles (1936-1939) La Reine morte (1942) Le Maître de Santiago (1947) La Ville dont le prince est un enfant (1951-1967) |
| Nom de ploma | François Lazergue |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Participà en | |
| 1940 | col·laboracionisme a França |
| Família | |
| Pares | Joseph Millon de Montherlant |
| Cronologia | |
| funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise) | |
| Premis | |
Henry de Montherlant (París, 1895 - 1972; de nom complet Henry Marie Joseph Frédéric Expedite Millon de Montherlant) fou un escriptor francès. Va ser autor d'unes 70 obres i és especialment conegut per la seva novel·la en tres parts Les Jeunes Filles (“Les noies,” 1936-1939) i les seves obres de teatre La Reine morte (1942), Le Maître de Santiago (1947) i La Ville dont le prince est un enfant (1951). Va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa el 1960.
Biografia
[modifica]Infància i estudis
[modifica]Nascut en una família burgesa per part de son pare i noble per part de sa mare, Henry Millon de Montherlant de ben petit va voler ser escriptor. La seua primera experiència literària va ser un diari íntim que va destruir al final de la seua vida. Després de morir son pare, la seva educació va quedar a càrrec de sa mare, que li va transmetre el gust per la literatura. Una obra que el va marcar profundament va ser Quo vadis, d'Henryk Sienkiewicz. Li va proporcionar molts dels temes que va tractar al llarg de la seva obra: l'amistat, els toros, Roma o el suïcidi.[1]
Llista d'obres
[modifica]Novel·la
[modifica]Teatre
[modifica]- L'Exil (1914 - 1929)
- Pasiphaé (1936)
- La Reine morte (1942)
- Fils de personne (1943)
- Un incompris (1943)
- Malatesta (1946)
- Le Maître de Santiago (1947)
- Demain il fera jour (1949)
- Celles qu'on prend dans ses bras (1950)
- La Ville dont le prince est un enfant (1951 - 1967)
- Port-Royal (1954)
- Brocéliande (1956)
- La Mort qui fait le trottoir (Don Juan) (1956)
- Le Cardinal d'Espagne (1960)
- La Guerre civile (1965)
Narrativa curta
[modifica]- Les Voyageurs traqués :
- Publicades pòstumament:
Assaig
[modifica]- La Relève du matin (1920)
- Les Olympiques (1924)
- Mors et vita (1932)
- Service inutile (1935)
- L'Équinoxe de septembre (1938)
- Le Solstice de juin (1941)
- Textes sous une occupation (1940-1944) (1963)
- Discours de réception à l'Académie française et réponse du duc de Lévis Mirepoix (1963)
- Le Treizième César (1970)
- La Tragédie sans masque. Notes de théâtre (1972)
- Essais critiques (1995), publicada pòstumament.
Diaris
[modifica]Poesia
[modifica]- Encore un instant de bonheur (1934)
Correspondència
[modifica]Altres
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- Membres de l'Acadèmia Francesa
- Dramaturgs francesos en francès
- Alumnes del Lycée Janson-de-Sailly
- Oficials de la Legió d'Honor
- Morts a París
- Dramaturgs parisencs
- Naixements del 1895
- Morts el 1972
- Pederàstia
- Dramaturgs francesos del segle XX
- Dramaturgs francesos del segle XIX
- Receptors de la Creu de Guerra 1914-1918 (França)