Henryk Sienkiewicz
Henryk Adam Aleksander Pius Sienkiewicz de Oszyk, AFI [ˈxɛnrɨk ˈadam alɛˈksandɛr ˈpʲus ɕɛnˈkʲevʲit͡ʂ], conegut també el pseudònim de Litwos [ˈlitfɔs], (Wola Okrzejska, Polònia, 1846 - Vevey, Suïssa, 1916) fou un periodista i escriptor polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1905.
Biografia[modifica]
Va néixer el 5 de maig del 1846 a la ciutat de Wola Okrzejska, població situada al voivodat de Lublin. Es va iniciar com a periodista l'any 1869, realitzant diversos viatges entre 1876 i 1879, treballant als Estats Units com a enviat especial entre 1876 i 1878. L'any 1882, va ser nomenat director del periòdic conservador Slowo. Sent ja un prestigiós periodista i gran defensor de la causa de Polònia, va dirigir una carta oberta a Guillem II de Prússia en la qual s'oposava a la germanització de la Posnània i amb la qual va atraure l'atenció mundial sobre el futur del seu país. En els començaments de la Primera Guerra Mundial, es trobava a Suïssa, on va formar, junt amb Ignacy Jan Paderewski, el comitè per a les víctimes de la guerra a Polònia.
Va morir el 15 de novembre del 1916 a la ciutat de Vevey, població situada al cantó de Vaud.
Obra literària[modifica]
Especialitzat en temes socials, va ser molt popular en el seu temps, tot i que en l'actualitat no és gaire llegit. Les seves obres més importants es refereixen als problemes socials dels pagesos i les classes populars de Polònia. Va aconseguir una gran fama amb la publicació de la seva trilogia sobre la lluita polonesa davant les invasions del segle xvii: A sang i foc (1884), La inundació (1886), i El senyor Wolodyjowski (1888). Són també molt recordades Sense dogma (1891), La família Polanieski (1894) i Els croats (1900).
També són notables els seus relats: Ningú és profeta en la seva terra (1872), Esbossos al carbó (1880); les seues novel·les curtes Bartek el vencedor (1882), El torrer (1880) i Sachem (1889). La seva novel·la més famosa avui dia és Quo vadis?, portada nombroses vegades al cinema, en la qual, pels patiments dels cristians en el regnat de Neró, fa una crítica de l'opressió de la mateixa Polònia.
L'any 1905, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pels seus mèrits excepcionals com a escriptor èpic.
Obra publicada[modifica]
- 1873: Humoreski z teki Worszyły
- 1875: Hania
- 1877: Szkice węglem
- 1880: Janko muzykant
- 1880: Z pamiętnika poznańskiego nauczyciela
- 1880: Za chlebem
- 1880: Orso
- 1880: Niewola tatarska
- 1882: Bartek Zwycięzca
- 1882: Jamioł
- 1882: Latarnik
- Trilogia:
- 1889: Sachem
- 1889: Wspomnienie z Maripozy
- 1891: Bez dogmatu
- 1894: Rodzina Połanieckich
- 1896: Quo vadis?, obra a la qual posà música Jean Nougués (1875-1932)
- 1900: Krzyżacy
- 1906: Na polu chwały
- 1910: Wiry
- 1912: W pustyni i w puszczy
Traduccions al català[modifica]
- L'Àngel [Jamioł, 1882], Barcelona: Edicions de la Rosa dels vents, 1936. Tr. Carles Riba.
- Bàrtek el vencedor i altres contes [Bartek Zwycięzca, 1882], Barcelona: Editorial Catalana [1922]. Tr. Carles Riba.
- Endebades [Na próżno], Barcelona, Editorial Catalana, 1922. Tr. Josep M. Girona.
- “Yanko, el músic” [Janko muzykant], [en:] L. Naudeau et al., El remordiment d'un sinfeiner, Barcelona: Roma [1932].
- Quo vadis? [Quo vadis?, 1896], Barcelona: Proa, 1997. Tr. Josep M. de Sagarra.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1905 (anglès).
- Projecte Gutenberg: Obres de Henryk Sienkiewicz (anglès).
- Pàgina de Henryk Sienkiewicz al Museum Oblegorek Arxivat 2008-03-22 a Wayback Machine. (anglès).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henryk Sienkiewicz |
