Henryk Wars

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHenryk Wars

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Henryk Warszawski Modifica el valor a Wikidata
29 desembre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsHenry Vars
Henryk Wars Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Música Fryderyk Chopin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica per a cinema Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pianista, director d'orquestra, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1926 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0890206 TMDB.org: 96285
Musicbrainz: 6a9565bb-affe-4a2b-b0c6-6aed0f35a77e Discogs: 979968 Find a Grave: 12083 Modifica el valor a Wikidata

Henryk Wars, nascut Henryk Warszawski, després de 1947 Henry Vars (Varsòvia, 29 de desembre de 1902 – Los Angeles, 1 de setembre de 1977) fou un compositor polonès i estatunidenc, considerat un pioner del jazz a Polònia.

Biografia[modifica]

Provenia d'una família de músics:[1] la seva germana era una cantant de la Scala, l'altra germana era pianista.

Entre els vuit i els dotze anys va viure amb els seus pares a França, on va estudiar a l'escola Art Nouveau. Després de tornar a Polònia, va assistir al gimnàs de la Terra Masovia, després va començar a estudiar dret a la Universitat de Varsòvia. Persuadit per Emil Młynarski, es va traslladar al Conservatori de Varsòvia, on es va graduar a la classe de Roman Statkowski. Com a estudiant, tocava el piano als cabarets, p. a Nowe Perskie Oko, també va dirigir l'orquestra a Morskie Oko.

Va treballar al segell discogràfic de gramòfon Syrena Rekord.[2] Després va començar a compondre. La primera cançó escrita (1926) - New York Times, no va guanyar molta popularitat. El seu primer èxit va ser Let's Dance Tango (1929), i el programa Jazz for Two Pianos (1929/30) interpretat juntament amb Leon Boruński va gaudir d'una gran popularitat.[3] Va ser el fundador del trio vocal Jazz Singers, format per: Eugeniusz Bodo, Tadeusz Olsza, Witold Roland. Va ser el director musical del segell Syrena Records. Va compondre composicions per a un total de 53 pel·lícules, entre elles Szpieg w masce, Manewry miłosne, per a la primera pel·lícula sonora polonesa - Na Sybir (1930). Es van fer molts cops. Va dirigir la banda Weseli Chłopcy. Va escriure cançons per a estrelles com Hanka Ordonówna, Eugeniusz Bodo, Adolf Dymsza, Zula Pogorzelska i molts altres.

A partir de 1939 va participar en la guerra, va ser fet presoner pels alemanys, d'on va escapar, i el 1940 va arribar a Lviv, on va fundar una big band polonesa. Durant l'ocupació soviètica de Kresy Wschodnie, va crear el conjunt "Tea-Jazz" afiliat a la Filharmònica de Lviv, amb el qual va fer una gira per Odessa, Voronezh, Kíev i Leningrad l'estiu de 1940.[4] Durant aquest període, també va compondre la música de la pel·lícula de Mikhaïl Romm El somni (Мечта, 1941). Juntament amb l'exèrcit del general Anders, va viatjar per Iran, Orient Mitjà i Itàlia.

Després de la desmobilització, es va establir a Los Angeles, EUA.[5] Allà, després d'un període inicialment desfavorable, l'any 1954 va començar a treballar amb productors de cinema de Hollywood. El 1963, va escriure la música de la pel·lícula Flipper, projectada a Polònia sota el títol El meu amic el dofí. Les seves cançons eren cantades per Bing Crosby i Doris Day.

Després de la guerra, Wars també va compondre obres simfòniques: un concert per a piano d'un sol moviment, una simfonia o "Urban Sketches". Només es van descobrir a la dècada de 1990. L'any 2017, la ràdio polonesa i el Centre Nacional de Cultura van publicar un àlbum que recull aquestes cançons interpretades per l'orquestra de la ràdio polonesa i el pianista Piotr Orzechowski.[6]

Cançons[modifica]

  • Just play it for me (lletra Jerzy Jurandot, de la pel·lícula Bolek i Lolek, interpretada per Adolf Dymsza)
  • Tinc un glop, i tinc una paparra (text: Emanuel Szlechter, intèrpret: Adolf Dymsza)
  • Ach, how nice (text: Ludwik Starski, pel·lícula: Forgotten Melody, 1938, intèrprets: Adam Aston, també Irena Santor)
  • Ah, dorm, mel (text: Ludwik Starski, pel·lícula: Paweł i Gaweł, 1938, intèrprets: Eugeniusz Bodo i Adolf Dymsza)
  • Ah, queda (paraules d'Emanuel Szlechter i Ludwik Starski, tango de la pel·lícula Robert i Bertrand)
  • Mejorarà (text: Emanuel Szlechter, pel·lícula: Serà millor, 1936)
  • Què faré per complaure't? (text: Jerzy Jurandot, pel·lícula Papa się marries, 1936, interpretada per Zbigniew Rakowiecki i Lidia Wysocka)
  • Què et passa, Florek, on estàs el teu estat d'ànim? (lletra de Jerzy Jurandot, pel·lícula Niedoradjda, 1937, interpretada per Adolf Dymsza)
  • Ella va fer alguna cosa al meu cor (text: Emanuel Szlechter, pel·lícula: Serà millor, 1936, intèrpret: Zbigniew Rakowiecki)
  • Vull ser blanc per a tu (text: Emanuel Szlechter, Konrad Tom, pel·lícula: "Czarna Perła", 1934, intèrprets: Reri i Eugeniusz Bodo)
  • Bona nit, acluca els ulls (també com a Cançó de bressol Tońka, text: Emanuel Szlechter, pel·lícula: Włódęgi, 1939, intèrprets: Szczepko i Tońko)
  • Ewelina (text: Jerzy Jurandot, pel·lícula Papa się marries, 1936, intèrpret: Mira Zimińska-Sygietyńska)
  • Com t'agrada aquest senyor (text: Andrzej Włast, intèrpret: Krystyna Paczewska)
  • Que difícil és oblidar (lletra de Jerzy Jurandot, romanç gitano de la pel·lícula "Maniobres amoroses" del 1935)
  • Com en els vells temps (text: Andrzej Włast o Jerzy Jurandot, intèrpret: Stefan Witas)
  • No em puc amagar més (text: Jerzy Jurandot, pel·lícula: The Minister is dancing, 1937, intèrprets: Tola Mankiewiczówna i Aleksander Żabczyński)
  • No m'oblidarás más (lletra de Ludwik Starski, pel·lícula: Forgotten Melody, 1938, intèrpret: Aleksander Żabczyński; també al repertori d'Anny Dereszowska)[7]
  • Sóc un bastard tan fred (text: Jerzy Nel i Ludwik Starski, pel·lícula: Pieśniarz Warszawy, 1934, intèrpret: Eugeniusz Bodo)
  • Loves, likes, respects (text: Konrad Tom, Emanuel Szlechter, pel·lícula: Loves, likes, respects, intèrprets: Mieczysław Fogg, també Irena Santor)
  • M'encanta (text: J. Roland, pel·lícula: Herois sense nom, 1931)
  • Lim-pam-pom (lletra de Jerzy Jurandot, de la pel·lícula Kłamstwo Krystyna 1939, interpretada per Loda Halama)
  • Little Jenny (text: J. Roland, pel·lícula: The voice of the desert, 1932, intèrpret: Mieczysław Fogg)
  • L'amor us ho perdonarà tot (text: Julian Tuwim, pel·lícula: The Spy in the Mask, 1933, intèrpret: [ [Hanka Ordonówna] ])
  • We two, obacwaj (text: Emanuel Szlechter, pel·lícula: Serà millor, 1936, interpretat per: Szczepko i Tońko)
  • En honor a la joventut (text: Ludwik Starski, pel·lícula: Sportowiec involuntàriament, 1939)
  • Al primer senyal (text: Julian Tuwim, pel·lícula: The Spy in the Mask, 1933, intèrpret: Hanka Ordonówna)
  • New York Times (a partir de 1928, intèrprets: Tadeusz Olsza i Eugeniusz Koszutski)
  • No sé res de tu (text: Konrad Tom i Emanuel Szlechter, pel·lícula: Włódęgi, 1939, intèrprets: Andrzej Bogucki i Zbigniew Rakowiecki)
  • Nothing like that (text: Marian Hemar, pel·lícula: ABC Love, 1935, intèrprets: Kazimierz Krukowski i Adolf Dymsza)
  • O, Key (text: Konrad Tom i Emanuel Szlechter, pel·lícula: Is Lucyna a girl?, 1934, intèrprets: Eugeniusz Bodo i Jadwiga Smosarska)
  • No tornarà (lletra d'Andrzej Włast, interpretada per Chór Dana, també Monika Ambroziak i Anna Dereszowska)
  • Panie Janie (estil jazz) (text: Ludwik Starski, pel·lícula: Forgotten Melody, 1938)
  • Cançó sobre un cor perdut (text: Artur Maria Swinarski, pel·lícula: Pan minister i dessous, intèrpret: Hanka Ordonówna)
  • Flaming hearts (text: Marian Hemar, pel·lícula: To Sybir, 1930, intèrpret: Tadeusz Faliszewski)
  • Les reformes de la Sra. Ministra (text: Jerzy Jurandot, pel·lícula: Mrs. Minister is dancing, 1937, intèrpret: Tola Mankiewiczówna)
  • El cor de Batiar (text: Emanuel Szlechter, pel·lícula: El cor de Batiar, 1939)
  • Sexapil (text: Emanuel Szlechter, pel·lícula: Pietro a dalt, 1937, intèrpret: Eugeniusz Bodo)
  • La felicitat somriu una vegada (text: Julian Tuwim, pel·lícula: Pan minister i dessous, intèrpret: Hanka Ordonówna)
  • És tan encantador per a mi (text: Jerzy Jurandot, pel·lícula: The Minister Dances, 1937, intèrprets: Tola Mankiewiczówna i Aleksander Żabczyński)
  • Tant d'amor (text: Konrad Tom, pel·lícula: His Excellency Shopkeeper, 1933, intèrpret: Eugeniusz Bodo)
  • Només tu (text: Aleksander Jellyn)[8]
  • Lwów és un del món, conegut popularment com "Només a Lwów" (text: Emanuel Szlechter, pel·lícula: Włódęgi, 1939, intèrprets: Kazimierz Wajda (Szczepcio) i Henryk Vogelfänger (Tońko)
  • Només amb tu i per a tu (text: Ludwik Starski i Jerzy Nel, pel·lícula: Pieśniarz Warszawy, 1934, intèrpret: Eugeniusz Bodo)
  • Vaig fer una cita amb ella a les nou (text: Emanuel Szlechter, pel·lícula: One Floor, 1937, intèrpret: Eugeniusz Bodo)
  • In Hawaiian Night (text: Konrad Tom i Emanuel Szlechter, pel·lícula: Black Pearl, intèrprets: Eugeniusz Bodo, també Irena Santor)
  • Un lladre enamorat (text: Emanuel Szlechter i Ludwik Starski)
  • T'oblidaràs de mi (text: Andrzej Włast, intèrpret: Tadeusz Faliszewski)
  • Ballem el tango (text: Andrzej Włast)
  • Golden Italian (text: Konrad Tom, pel·lícula: His Excellency, 1933, intèrpret: Eugeniusz Bodo)
  • Do it like this (text: Ludwik Starski i Jerzy Nel, pel·lícula: Pieśniarz Warszawy, intèrpret: Eugeniusz Bodo)

Referències[modifica]

  1. ↑ Wars, Henryk - Osoby - Cyfrowa Biblioteka Polskiej Piosenki, www.bibliotekapiosenki.pl [dostęp 2017-11-23] (pol.).
  2. ↑ Fater, Isaschar (1970). Jewish Music in Poland between the Two World Wars, s. 296
  3. ↑ Krzysztof Karpiński: Był jazz. krzyk jazz-bandu w międzywojennej Polsce. Warszawa: Wydawnictwo Literackie, 2014, s. 686-692.
  4. ↑ Grzegorz Hryciuk, Polacy we Lwowie 1939-1944, Warszawa 2000, s. 112.
  5. ↑ Zarchiwizowana kopia. [dostęp 2014-12-06]. [zarchiwizowane z tego adresu (2014-12-14)].
  6. ↑ Polska Orkiestra Radiowa: „Henryk Wars. Utwory symfoniczne” | Narodowe Centrum Kultury, | Narodowe Centrum Kultury [dostęp 2023-01-15] (pol.).
  7. ↑ Henryk Wars bio in notes.
  8. ↑ Tylko ty (youtube).

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Henryk_Wars&oldid=32651375»