Henutmehit
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | sacerdotessa, cantant  |
| Període | Antic Egipte |
| Instrument | Veu |
 | |
| Henutmehit en jeroglífic | ||||
hnt-mhit | ||||
Henutmehit o Henutmehyt fou una sacerdotessa, cantora d'Amon a la Tebes de l'Antic Egipte. Va viure durant la Dinastia XIX, al voltant del 1250 abans de la nostra era, probablement durant el regnat de Ramsés II. És coneguda per la seua rica tomba, i sobretot pel seu bell sarcòfag interior daurat antropomorf que pot contemplar-se traslladat al Museu Britànic.[1][2]
Aixovar funerari
[modifica]Era una sacerdotessa d'alt rang, com ho testifiquen els objectes trobats a la seua tomba. La sepultaren en un conjunt de tres sarcòfags daurats amb forma de mòmia. El taüt interior està cobert amb fulles d'or; duu la seua perruca, i li ressalten els ulls i les celles. Com és habitual en taüts d'aquesta època, els braços estan encreuats sobre el pit i les mans tenen els dits estesos. Una mica més a baix, la dea Nut agenollada estén les ales per a protegir-la.
La part inferior es divideix en seccions per una llarga banda vertical inscrita i bandes horitzontals que imiten els embenatges de la mòmia d'Henutmehit i en separen sis seccions. Les quatre superiors contenen els fills d'Horus, i les dues inferiors, Isis i Neftis, protectores dels difunts.
A la tomba hi havia quatre caixes d'uixebtis, una amb una escena que mostra, pintada sobre fusta, Henutmehit adorant dues deïtats canòpies[3] que protegien els òrgans de la morta i rebent vi i menjar de la dea Nut. Una altra escena la mostra oferint a Hator una safata de menjar de l'arbre del sicòmor. Aquest és retornat per la dea, que també procedeix a una libació, símbol de purificació. Henutmehit duu un vestit, perruca llarga i flor de lotus típics de la moda d'aquell moment.
Es van trobar 40 uixebtis fets de fusta i de ceràmica; i també un papir funerari. El text conté el sortilegi 100 del Llibre dels morts i està escrit de manera prou inusual, en tinta vermella i blanca. El papir era damunt l'embolcall exterior de la mòmia. Aquests tipus de textos seran més comuns després de l'Imperi Nou.[4]
Un altre element curiós és una caixa de fusta de sicòmor recoberta amb resina, pintada en negre, que conté carn embolicada en lli, de quatre ànecs sencers, i trossos, potser de cabra. La caixa conté aliments momificats, embolicats individualment, suficients per a un àpat. Atès que la inclusió d'ofrenes en una tomba era una prerrogativa de la casa reial, és estrany veure-ho en la tomba d'una particular.
Estan ben conservades les quatre rajoles màgiques de fang sense coure que estarien situades en nínxols de la seua cambra funerària disposades en cada punt cardinal. Una en contenia un pilar Dyed, una altra, la figura d'Anubis, una altra, una figura de mòmia, i la darrera, una canya o jonc per a mantenir una torxa cremant. Aquestes rajoles tenien inscrites encanteris màgics.
Referències
[modifica]- ↑ «The Lunch Box of Priestess Henutmehyt, Her Eternal Workers, & Her Final Demise» (en anglés), 29 de octubre de 2012. [Consulta: 27 maig 2016].
- ↑ «Burial assemblage of the lady Henutmehyt» (en anglés), 28 de gener de 2007. [Consulta: 27 maig 2016].
- ↑ Quirke, Stephen and Spencer, Jeffrey, The British Museum Book of Ancient Egypt, Thames and Hudson, 1992. p. 87 i 105, ISBN 0-500-27902-0.
- ↑ John H. Taylor, Death and the afterlife in ancient Egypt, ISBN 0-226-79164-5.