Vés al contingut

Hepiàlids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHepiàlids
Hepialidae Modifica el valor a Wikidata

Phymatopus hecta Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
InfraordreExoporia
SuperfamíliaHepialoidea
FamíliaHepialidae Modifica el valor a Wikidata
Stephens, 1829
Diversitat
62 gèneres i unes 606 espècies

Els hepiàlids (Hepialidae) són una família de lepidòpters glossats de l'infraordre dels exoporis (Exoporia). Són arnes primitives i tenen una distribució quasi cosmopolita.

Taxonomia i sistemàtica

[modifica]

És destacadament la família més diversa de la infraordre Exoporia. Aquesta família de primitives arnes consta de 62 gèneres i 606 espècies.[1] Els gèneres Fraus (d'Austràlia), Gazoryctra (de l'holàrtic), Afrotheora (del sud d'Àfrica) i Antihepialus (d'Àfrica) són considerats els més primitius; contenen 51 espècies aproximadament i moltes són relictes del sud de Gondwana i actualment formen un grup separat dins de la família. Els gèneres més diversos són Oxycanus amb 73 espècies, Endoclita amb 60, Thitarodes amb 51 i Cibyra amb 50.[2]

Triodia sylvina
Aenetus virescens
Fraus pteromela
Abantiades barcas
Abantiades hyalinatus
Korscheltellus lupulinus
Elhamma australasiae
Pharmacis fusconebulosa

Morfologia i identificació

[modifica]

És considerada una família molt primitiva, amb diferències estructurals amb altres arnes, com tenir unes antenes curtes o presentar tant el frènul com la probòscide infuncionals. Aquesta segona característica fa que els imagos no es puguin alimentar.[3] Com altres Exoporia, l'esperma es transfereix a l'ou per un canal extern entre l'ostium i l'ovípor. Tenen unes ales anteriors i posteriors similars. De vegades s'inclouen com a membre d'honor als macrolepidòpters, a pesar de les seves característiques arcaiques (estrictament parlant són filogenèticament massa bàsiques, constituint microlepidòpters, tot i els 250 mm d'envergadura alar dels Zelotypia).[2] Algun cop, per la seva destacable grandària i colors cridaners, han rebut més atenció popular i taxonòmica que altres microlepidòpters. Moltes espècies mostren un fort dimorfisme sexual, amb mascles més petits però més vistosos que les femelles o, en elevades altituds, femelles dels gèneres Pharmacis i Aoraia tenen ales reduïdes.[4]

Distribució

[modifica]

Es troben arreu del món excepte l'Antàrtida i llocs on podria resultar sorprenent la seva absència, com Madagascar, illes del Carib i oest de l'Àfrica tropical; tot i això, encara queda per confirmar, ja que per exemple fins fa poc es creia que no es trobaven a Nova Caledònia, fins al descobriment de l'Aenetus cohici.[5] A la regió neotropical i a l'Àsia, s'han aconseguit adaptar i diversificar a les selves, mentre que a la regió afrotopical sembla que no ha estat així.[2] Les espècies generalment són poc dispersives i no es troben en illes oceàniques, excepte Phassodes a Fiji i l'oest de Samoa i algunes espècies al Japó i Illes Kurile; la localitat tipus de Eudalaca sanctahelena, Santa Helena, sembla un error (per Sud-àfrica).[2]

Comportament

[modifica]

Són de vol crepuscular i algunes espècies formen leks, cosa que també ha sorgit de manera independent al gènere d'hepialoids Ogygioses (Palaeosetidae).[3] En la majoria de gèneres, els mascles volen ràpidament cap a femelles verges, que criden a aquests amb olors. En altres gèneres, les femelles es disposen contra el vent i llavors emeten feromones de les tíbies metatoràciques.[6]

Gèneres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. van Nieukerken et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 2011, pàg. 212–221.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Nielsen, E.S., Robinson, G.S. and Wagner, D.L. 2000. Ghost-moths of the world: a global inventory and bibliography of the Exoporia (Mnesarchaeoidea and Hepialoidea) (Lepidoptera) Journal of Natural History, 34(6): 823-878. Resum (anglès)
  3. 3,0 3,1 Kristensen, N.P., (1999). The non-Glossatan Moths. Ch. 4, pp. 41-62 in Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbook of Zoology. A Natural History of the phyla of the Animal Kingdom. Band / Volume IV Arthropoda: Insecta Teilband / Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin, New York. (anglès)
  4. Sattler, K. (1991). A review of wing reduction in Lepidoptera. Bulletin of the British Museum of Natural History (Entomology), 60: 243-288. (anglès)
  5. [enllaç sense format] http://www.sciencebuff.org/aenetus_cohici.php Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. (anglès)
  6. Mallet, J. 1984. Sex roles in the ghost moth Hepialus humuli (L.) with a review of mating in the Hepialidae (Lepidoptera). Zoological Journal of the Linnean Society, 79: 67-82. (anglès)

Enllaços externs

[modifica]