Heqin
Heqin es refereix a la pràctica històrica que els emperadors xinesos casessin princeses, normalment membres de branques menors de la família reial, amb governants de països veïns.[1] Sovint s'adoptava com a estratègia de pacificació amb un estat enemic que era massa fort per ser vençut al camp de batalla. La política no sempre era efectiva, ja que implicava un estatus diplomàtic igual entre l'emperador xinès i el governant estranger. A causa d'això, era controvertit i tenia molts crítics.[1]
Lou Jing, l'arquitecte de la política, proposà atorgar la filla gran de l'Emperador Gaozu de Han a Modu Chanyu dels Xiongnu. La seva proposta va ser adoptada i implementada amb un tractat el 198 aC, després de la Batalla de Baideng dos anys abans.[2][3] Wang Zhaojun, de la dinastia Han, i la Princesa Wencheng, de la dinastia Tang, són de les princeses heqin més famoses. Cap altra dinastia Han xinesa va practicar heqin després de la Tang.
L'estudiós del segle XX Wang Tonglin va elogiar heqin per facilitar la "barreja de races" a la Xina.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Slobodník 2006, p. 268
- ↑ Di Cosmo, 2004, p. 193.
- ↑ Rui Chuanming (芮传明). «古代和亲利弊论» (en xinès). Arxivat de l'original el 2014-08-19. [Consulta: 18 octubre 2014].
- ↑ Bulag 2002, p. 83
Bibliografia[modifica]
- Slobodník, Martin. «The Chinese Princess Wencheng in Tibet: A Cultural Intermediary between Facts and Myth». academia.edu, 2006. [Consulta: 18 octubre 2014].
- Di Cosmo, Nicola. Ancient China and Its Enemies: The Rise of Nomadic Power in East Asian History. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-54382-8.
- Bulag, Uradyn Erden. The Mongols at China's Edge: History and the Politics of National Unity. Rowman & Littlefield, 2002. ISBN 978-0-7425-1144-6.