Herència biològica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre l'herència biològica. Vegeu-ne altres significats a «Herència genètica».

L'herència biològica és el procés pel qual la prole d'una cèl·lula o organisme adquireix, o està predisposada a adquirir, les característiques de les seves cèl·lules o organismes progenitors. A través de l'herència, les variacions adquirides es poden anar acumulant.

Els caràcters biològics[modifica]

Tots els individus que es poden reproduir entre ells, donant lloc a individus que també són fèrtils, es diu que són de la mateixa espècie, però cal destacar que aquests són diferents entre ells. Aquesta diferència és a causa que per cada caràcter biològic que té l'espècie, hi ha diferents manifestacions (diferències).

Els caràcters biològics són heretables quan poden passar de pares a fills.

Hi ha dos tipus de caràcters segons la seva manifestació:

  • Caràcters qualitatius: són aquells que es manifesten per mitjà de diversos trets clarament diferenciats. Exemples:
    • Caràcter del sexe
    • Caràcter del grup sanguini
    • Capacitat de doblegament de la llengua
  • 2-Caràcter quantitatius: són aquells que es manifesten amb un sol tipus de tret, però que pot presentar diversos valors. Exemples:
    • L'alçada
    • Pes.
    • Color de la pell

Llei de la uniformitat[modifica]

Defineix que si s'uneixen dues races pures, els descendents són uniformes, ja sigui mostrant una de les característiques o una característica intermedi.

Llei de la segregació[modifica]

Defineix que els factors hereditaris que informen sobre un mateix caràcter se separen i s'escampen entre les cèl·lules sexuals i després mitjançant la fecundació s'uneixen a l'atzar per donar lloc a la informació biològica dels descendents.

Procés Mendel va plantar pèsols de color groc fills (F1) I pèsols pares (P) del mateix color. Va esperar que les plantes cresquessin i que tinguessin flor. Va deixar que entre les flors hi hagués autofecundació i en arribar l'estiu va obrir els pèsols i va comprovar que hi havia pèsols de color groc i de color verd. Cal esmentar que hi havia una gran quantitat de pèsols grocs comparats amb els pèsols verds.

Conclusions que va assolir Mendel[modifica]

  • 1r A l'interior de les cèl·lules sexuals(masculines i femenines), es troben les caracteritzables de les plantes.
  • 2n Al ser grocs els pèsols de la generació F1, les seves cèl·lules tenen informació de com produir aquest color.
  • 3r Ja que la generació F1 ha produït pèsols verds, la generació F2 també ha de contenir el factor hereditari del color verd encara que no el manifesti (recessiu).
  • 4t Si les cèl·lules contenen informació sobre els dos colors, això vol dir que com a mínim la informació es troba duplicada.
  • Com que la generació de pèsols F1 conte informació dels dos colors però tots són grocs, el color groc és el factor hereditari dominant i el verd és el recessiu.
  • Els pèsols grocs (F1) obtinguts en creuar dues races pures són heterozigots, no homozigots.
  • Les cèl·lules sexuals que només devien contenir un factor hereditari, ja que després quan es tornen a unir, tornen a tenir dos factors hereditaris per a cada caràcter (cèl·lules somàtiques)

Llei de la independència[modifica]

Definei que els factors hereditaris no antagònics, s'hereten independentment uns dels altres