Herènnia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Herènnia Etruscil·la».

Herènnia (en llatí Herennia) va ser una gens romana d'origen samnita que inicialment s'havien establert a Campània i finalment van esdevenir una gens plebea a Roma. Eren una família important d'Itàlia i eren els patrons dels Maris (Marii, la família de Gai Mari). Un Herenni va ser senador a Nola a la Campània i és mencionat per Titus Livi (23.43). Marc Herenni va ser decurió a Pompeia cap a l'any 63 aC, el menciona Plini). Apareixen monedes amb el cognom Siculus i consta algun Herenni a Leptis Magna a Tripolitana com a comerciant, activitat a la qual es va dedicar almenys una branca de la família especialment a Sicília i Àfrica, comprant i exportant la silphium o ferula Tingitana.

Els Fasti en parlen per primer cop l'any 93 aC i va ser sota l'imperi quan van exercir els principals càrrecs provincials i militars de l'època. La dona de l'emperador Deci, Herènnia Etruscil·la formava part d'aquesta família. Sota la república van usar els cognomens Balb (Balbus), Bas (Bassus), Cerpini (Cerpinius), Ponti (Pontius) i Sícul (Siculus). Els cognoms sota l'imperi van ser més nombrosos.

Com a totes les famílies d'origen sabèl·lic el nom patern s'unia al de la mare o la dona, i així per exemple el fill de Cerrí i de Minía Pacul·la era Mini Cerrí, i per matrimoni amb Herènnia es convertia en Herenni Cerrí. El fil de l'emperador Deci i Herènnia es va dir Herenni Etrusc Messi Deci.[1]

Els principals personatges van ser:

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 406-407.