Heracionas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heracionas
Solidus-Heraclius-sb0764.jpg
Moneda amb les imatges d'Heracionas, el seu pare Heracli i el seu germà Constantí
Nom original Κωνσταντῖνος Ἡράκλειος (grec)
Flavius Constantinus Heraclius (llatí)
Emperador bizantí
febrer 641 – setembre 641
Dades biogràfiques
Naixement 626
Egrissi
Mort 641
Rodes
Dinastia Heràclida
Modifica dades a Wikidata

Heracleones, més conegut pel diminutiu Heracionas (en grec: Ἡρακλειωνᾶς, Heracleonas) fou un emperador bizantí. Era fill d'Heracli i de la seva segona esposa Martina. Va assumir el poder als quinze anys conjuntament amb el seu germanastre Constantí III Heracli, però fou deposat el mateix any per una revolta instigada pel seu germanastre que tenia por que no es respectessin els drets successoris dels seus propis fills.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

Heracionas va néixer a Lazika el 626 mentre el seu pare estava en campanya militar contra Cosroes II emperador sassànida.[1]Probablement era el quart fill de Martina i Heracli, però el primer nascut sense cap deformitat física i, per tant, apte per accedir al tron.[2]

Cap a finals del regnat d'Heracli, va obtenir a través de la influència de la seva mare, el títol d'August, el 4 de juliol del 638. El pare va morir l'11 de febrer del 641 i el març va ser proclamat emperador juntament amb el seu germanastre Constantí III.[3]Martina va llegir el testament davant del senat i de la multitud convocada a l'hipòdrom de Constantinoble en el que es deia la doble successió amb Martina com a consellera; el senat va replicar que li concedirien el respecte que es mereixia com a vídua i mare d'un emperador però no l'acceptaven com a governant, cosa que, si calia, assumiria el senat.[nota 1][4]

La prematura mort del seu germà, el maig del 641, el va deixar com a emperador únic el juny del mateix any. Els drets dels fills de Constantí foren ignorats per l'ambiciosa mare d'Heracionas, Martina. El difunt Constantí, preveient que passaria això a la seva mort, havia escrit una carta al general Valentí, incitant-lo a la rebel·lió. Entre la població va córrer el rumor que Martina havia causat la mort del seu fillastre Constantí III per assumir el poder, ja que Heracionas era menor d'edat.[nota 2]

Exili i mort[modifica | modifica el codi]

El setembre del 641 una revolta popular contra Martina dirigida per Valentí, comandant de les tropes a Àsia, va obligar la regent a proclamar coemperador al nebot d'Heracionas, Constant II.[5]Tot seguit va enderrocar la regent, que fou castigada amb la mutilació de la llengua. Sembla que la intenció no era enderrocar a Heracionas, però si castigar-lo i se li va tallar el nas. Probablement a causa de les ferides, Heracionas va ser considerat no apte per al govern, mare i fill foren exiliats, confinats a un monestir de Rodes, on van restar fins que van morir en data desconeguda, potser fins i tot el mateix any a causa de la mutilació.[6] Fou la primera vegada que aquesta pràctica bàrbara de la mutilació es va aplicar contra un emperador.

Al tron el va succeir el seu nebot Constant II, fill de Constantí III.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heracionas Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El germà gran tenia 29 anys i mala salut, i Heracionas només 15.
  2. Aquesta afirmació feta per Teòfanes el Confessor en la seva Cronoraphia podria ser un rumor escampat posteriorment pels detractors de Martina, probablement Constant II, ja que els indicis fan pensar que Constantí va morir de tuberculosi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kaegi, 2003, p. 142.
  2. Garland, 1999, p. 63.
  3. Garland, 1999, p. 64.
  4. Garland, 1999, p. 65.
  5. Winkelmann; i altres, 2001, p. 70.
  6. Teòfanes el Confessor Cronografia, anni mundi: 6133

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Garland, Linda. Byzantine Empresses: Women and Power in Byzantium AD 527–1204. Routledge, 1999. ISBN 978-0-415-14688-3. 
  • Kaegi, Walter Emil. Heraclius, Emperor of Byzantium. Cambridge University Press. ISBN 2003. 
  • Winkelmann, Friedhelm; Lilie, Ralph-Johannes; Ludwig, Claudia; Pratsch, Thomas; Rochow, Ilse. Prosopographie der mittelbyzantinischen Zeit: I. Abteilung (641–867). Berlín, Nova York: Walter de Gruyter, 2001. ISBN 978-3-11-016675-0.