Aristolòquia de Bianor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Herba de la gauda)
Infotaula d'ésser viuAristolòquia de Bianor
Aristolochia bianorii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePiperales
FamíliaAristolochiaceae
GènereAristolochia
EspècieAristolochia bianorii Modifica el valor a Wikidata
Sennen i Pau, 1911
Nomenclatura
Sinònims
Aristolòquia balearica
Espècies

L'aristolòquia de Bianor (Aristolochia bianorii)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Aristolochia dins la família de les aristoloquiàcies.[2]

Addicionalment pot rebre els noms d'aristolòquia mallorquina[1] i herba de la gauda.[3]

Distribució i hàbitat[modifica]

És una de les sis espècies del gènere aristolòquia autòctones dels Països Catalans i endèmica a Mallorca i Menorca.[4][2] El seu hàbitat són roques calcàries en llocs carstificats.[3]

A la Cala es Morts s'ha creat una microreserva de flora com és l'única localitat de Menorca on es troba l'herba de la gauda al natural.[5] A Mallorca se la troba entre d'altres a la Serra de son Torrella.[6]

Descripció[modifica]

És un geòfit, una planta enfiladissa pels arbusts de les garrigues costaneres amb fulles esparses. Les flors tenen forma tubular acabada en una mena de llengüeta. Floreix l'hivern i a la primavera de desembre al maig.[3]

Taxonomia[modifica]

El següent nom científic és sinònim d'Aristolochia bianorii:[1]

  • Aristolochia balearica Knoche

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Aristolochia bianorii». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 juny 2022].
  2. 2,0 2,1 «Aristolochia bianorii» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 5 juny 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Aristolochia bianorii Pau et Senn.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears, s.d. [Consulta: 7 novembre 2015].
  4. de Bolòs, Oriol; Vigo i Bonada, Josep. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Barcino, 1984. ISBN 9788472265912. 
  5. «Proposta de mircroreserves de flora n°9». A: Consell insular de Menora. Programa de conservació d'àrees amb flora amenaçda a l'illa de Menorca (pdf), 2000.  Arxivat 2013-06-08 a Wayback Machine.
  6. Alomar, Guillem; Rita, J; Rosselló, J.A «Notas florísticas de las Islas Baleares (III)». Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 32, 1988, pàg. 141-144.

Enllaços externs[modifica]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.