Herba gatera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaHerba gatera
Nepeta cataria
Catnip flowers.jpg
Planta
Tipus de fruit Núcula
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Lamiales
Família Lamiaceae
Gènere Nepeta
Espècie Nepeta cataria
(L.) Font Quer, Fl. Hispan. Cent. VII: nº675. 1951.[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • N. vulgaris Lam., Fl. Franç. 2: 398 (1779), nom. illeg.
  • Cataria vulgaris Moench, Methodus: 387 (1794)[1]
  • Glechoma cataria (L.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 518 (1891)[1]
  • N. ceratana Sennen in Bull. Soc. Bot. France 73: 665 (1927), nom. nud., pro hybr.[1]
  • N. laurentii Sennen in Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 32: 20 (1933).[1]
Modifica dades a Wikidata

L'herba gatera, també anomenada nepta, alfàbrega de gat, gatera, herba de gat, herba de l'epidèmia, marrubiastre, menta de gat, menta gatera o catnip (Nepeta cataria del llatí nepa, escorpí i cataria, cua de gat) és un arbust del gènere Nepeta pertanyent a la família de les lamiàcies (Lamiaceae) present a bona part d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord. Es troba a tota la regió catalana, incloses també les Illes Balears com Mallorca i Menorca.

Descripció morfològica[modifica]

La forma vital de Raunkjaer de l'herba gatera és hemicriptòfit, és a dir, els seus meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable.

L'herba gatera és una planta perenne, herbàcia, hermafrodita, ramificada, pubescent i erecta que arriba des dels 40 cm fins als 100 cm d'altura i amb un rizoma més o menys vertical. Conté una arrel axonomorfa amb tiges tetràgones i pubescents de color grisenques, fistuloses i ramificades amb pèls tectors de 0,2-0,44 mm, dispersos, patents o uncinats.

Òrgans vegetatius[modifica]

Les fulles, que mesuren de 3 a 7 cm de llargada, són ovades-triangulars, espatulades i peciolades, corbades en la base, de marge serrat o dentat i tomentosa en l'inrevés i mancats d'estípules però contenen pèls dispersos per les dues cares, a més, tenen un color blanc a l'anvers i verd-grisós en el feix. Les fulles caulinars es fan progressivament menors i amb menys dents a mesura que es troben més pròximes en la inflorescència, amb una aparença entre fulla i bràctea inferior, cosa que les bràctees superiors són de tipus lanceolades, enteres o dentades, herbàcies i verdoses amb pecíol de 2,2-14,6 mm.

Les inflorescències solen ser espigues amb petites flors hermafrodites de color blanc amb pigallat púrpura les quals tenen forma cimosa o racemosa, entre les quals destaca la denominada "espiga de verticil·lastres", que consta d'un eix allargat sobre el qual es disposen a intervals més o menys congestes.

Les flors són pentàmeres i presenten un color groc i rosat tacades de púrpura, de 6 mm de llarg, en verticils terminals i en verticils axil·lars espiciformes.

Presenten un calze, generalment persistent i bilabiat, zigomorf, conté 5 sèpals parcialment soldats en una estructura tubulosa amb 5 dents iguals (2 en el llavi superior d'1,9-2,9 mm i 3 en l'inferior d'1,5-2,5 mm). També conté abundants pèls tectors de 0,2-0,6 mm sobre els nervis de la cara externa, més o menys patents.

Òrgans reproductors[modifica]

L'androceu està constituït per 4 estams didínams d'1,5-2,8 mm, glabres, de color blanc, que neixen a la mateixa altura que el tub de la corol·la; amb anteres divergents de 0,2-0,5 mm de color púrpura.

El gineceu és súper i consta de 2 carpels biovulats, cadascú d'ells amb un primordi seminal anàtrop, amb un estil generalment ginobàsic de 4,9-8,4 mm de color blanc i amb un estigma de 0,3-0,8 mm.

El fruit sol ser amb 4 núcules, d'1,1-1,7x0,6-1 mm, de color castany clar, aquenoides, indehiscents, monosperm i amb poc endosperma, però conté un pericarpi dur i un exocarpi carnós.

Ecologia[modifica]

L'herba gatera es troba dels 600 fins als 1500 m d'altitud, tant en sòls àcids com bàsics (pH aproximadament entre 5.5 i 8.0), indistintament a plena exposició solar com a l'ombra, en terrenys erms, al llarg de tanques, a terraplens. És principal que el terra disposi d'una alta concentració de nitrogen, si no ha estat cultivat abans.

Farmacologia[modifica]

Part utilitzada (droga)[modifica]

  • Les fulles que provoquen un efecte hormonal similar al dels estrògens i un efecte calmant sobre el sistema nerviós central.
  • Els olis aromàtics per estimular el flux dels sucs gàstrics i ajuda a la digestió.

Composició química[modifica]

  • Oli essencial (del 0.2 al 0,7%), la composició del qual és:
Component  %
δ-3-carè 0,82
piperitona 1,12
nepetalactona 57,30
dihidronepetalactona 3,43
β-cariofilè 8,10
α-humulè 1,27
farnesè 2,14
òxid de cariofilè 19,35
  • Tanins
  • Volàtils del petroli, principalment β-nepetalactona i α-nepetalactona, citronel·lol i geraniol
  • Terpens relacionats amb els ciclopentanoides així com 5,9-dihidronepectalactona (1,9%) i 3-hidroxi-4α,4aα,7α,7aα- dihidronepetalactona (àcid nepetàlic).
  • Antioxidants
  • Flavonoides
  • Vitamines C i E
  • Minerals, dels quals trobem crom, ferro, manganès, potassi, seleni i cobalt.
  • t-cervatol (12,95%)
  • Nepetalactona com a alcaloide que desencadena les feromones sexuals en el cervell del gat, de la qual trobem els tipus següents:
Tipus de Nepetalactona  %
4aβ,7α,7aα-nepetalactona 0,64
4aα,7α,7aα-nepetalactona 5,05
4aα,7α,7aβ-nepetalactona 2,8
4aβ,7α,7aβ-nepetalactona 4,34

Usos medicinals[modifica]

En utilitzacions tradicionals:

  • Tractament de oliguria
  • Retenció urinària
  • Edema
  • Tractament del constipat comú
  • Tractament de febre
  • Cefalea
  • Dismenorrea
  • Antiespasmòdic
  • Antidiarreic
  • Emmenagoga suau
  • Irritabilitat
  • Retard de la menstruació
  • Tractament d'esquinços
  • Tractament de mal de queixals
  • Lleugerament estimulant
  • Sedant
  • Tractament de bronquitis crònica

Accions farmacològiques[modifica]

El departament de recerca de la Universitat Estatal d'Iowa va trobar que l'oli essencial extret de l'herba gatera, anomenat la "essència de Nepeta" i que contingui les nepetalactones ha demostrat ser gairebé 10 vegades més eficaç en repel·lir els mosquits que el DEET (nom d'un repel·lent d'insectes per química N, N-dietilmetatoluamida o N, N-dietil-3-metilbenzamida).

També, gràcies a la nepetalactona, és un repel·lent contra les puces.

Alimentació[modifica]

Una recepta d'infusió d'herba gatera és: introduir una cullerada d'herba seca, o dues d'herba fresca (part aèria de la planta, amb flor o sense), en 2 dL d'aigua bullent, apagar el foc, deixar infusionar de 5 a 10 minuts i colar. Finalment, beure'n d'una a dues tasses. (No ens hauríem de preparar una infusió a base de plantes collides si no estem segurs de l'absència d'insecticides i d'altres productes químics en les herbes utilitzades).

Abans de la introducció del te xinès s'havia fet servir com a beguda estimulant.

Observacions[modifica]

Història i origen[modifica]

Es distribueix per Europa, Amèrica del Nord i Orient Pròxim.

En 1735, l'irlandès herborista, K'Eogh, va afirmar: "Provoca la micció i la menstruació, que expulsa als nens morts, sinó que obre les obstruccions dels pulmons i el ventre, i és bo per als hematomes interns per la falta d'alè."

S'ha utilitzat durant més de 2.000 anys com herba medicinal. Els colons van dur-la al "Nou Món". Diverses tribus Natives americanes la utilitzaven per a tractar la tos, refredats, pneumònia, mal de coll, febre i cólics.

Publicacions de finals dels anys 60 van suggerir que la planta, en ser fumada, produïa un alt efecte psicodèlic no diferent al de la marihuana, però després va ser descobert que els investigadors, de fet, havien barrejat les dues plantes.

Cultiu[modifica]

Per maximitzar el creixement de l'herba de gat, cada planta ha de ser sembrada cada 30 cm, ja que les plantes poden arribar a assolir un metre al segon any. La parcel·la ha d'ésser preferiblement seca, sorrenca i amb molt de sol per obtenir així més sabors i aromes, però pot créixer en la majoria dels sòls, ja que no requereix la humitat de la majoria de les plantes d'aquesta família. L'herba de gat s'ha de recollir immediatament després de la meitat de l'estiu, just abans de la floració, un dia sec i assolellat. Per l'assecat, les fulles han d'estar separades de les tiges i s'assequen ràpidament en una habitació amb ventilació adequada.

Comportament sobre els felins[modifica]

L'herba gatera s'utilitza principalment com a substància recreativa per gaudi dels felins. Al voltant de 2 de cada 3 gats es veuran afectats per la planta, i aproximadament 2 hores més tard de l'exposició el felí serà sensible a una altra dosi. Els comportaments més comuns que s'observen són: fregament contra la planta, rodolament per terra i salivació. Això és degut al fet que els felins tenen un fort sentit de l'olfacte i poden detectar la nepetalactona. Aquest producte entra per via nasal en el felí i produeix semial·lucinacions.

Galeria d'imatges[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture..
  2. Arctostaphylos uva-ursi

Bibliografia[modifica]

  • Alonso, J.R. (2004). Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos. Ed. Corpus. Buenos Aires.
  • Berdonces, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
  • Bolòs, O. & J. Vigo (1984). Flora dels Països Catalans. ed. Barcino. Barcelona.
  • Zaragozá F, Ladero M, Rabasco A i cols. Plantas Medicinales (Fitoterapia Práctica). Segunda Edición, 2001.
  • Jeff Grognet: Catnip: Its uses and effects, past and present. In: Can. Vet. J. 31, Nr. 6, 1990, S. 455–456. PMID 17423611 (online, PDF, 352 kB)
  • Castroviejo et al. «Flora Iberica (1980-2009)». Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. [Consulta: 26/04/2009].

Enllaços externs[modifica]