Terra d’elles (Herland)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Herland)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreTerra d’elles
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Charlotte Perkins Gilman
Llengua anglès
Publicació Estats Units d'Amèrica, 1915
Editorial The Forerunner
Detalls de l'obra
Gènere novel·la de ciència-ficció, novel·la utòpica i ciència-ficció feminista
Sèrie
Més informació
ISBN 978-0-394-73665-5
OCLC 318224553
Modifica dades a Wikidata

Terra d’elles (Herland) és un llibre de Charlotte Perkins Gilman, intel·lectual nord-americana multidisciplinària, feminista, conferenciant, escriptora i editora, va ser una de les principals teòriques del moviment feminista nord-americà, molt activa en la defensa dels drets humans de les dones entre finals de 1890 i mitjans de 1920. Gilman va escriure l'utopia en 1915 des d’una posició de dona blanca, de classe mitjana i amb formació acadèmica als Estats Units de finals del segle dinou i començaments del vint.

Terra d'elles[1] / Herland,[2] un text fundacional dels estudis feministes, és considerada l'obra precursora de la ciència-ficció feminista moderna, desprès del Livre de la cité des dames de Christine de Pisan al segle XV.

Context de l'obra[modifica]

Gilman va ser l’editora de la revista The Forerunner[3] (1909-1916) de la qual totes les seccions; articles, editorials, poemes, uns dos-cents contes, assaigs, obres de teatre i capítols de novel·les en entregues, eren redactades per la mateixa Gilman. Una revista que li permetia expressar les seves idees sobre els problemes de les dones i sobre la reforma social. Aquí es on inicialment Terra d'elles es va editar en forma de fulletó abans que es publiqués com a volum el 1915.

« Si els editors no treuen el meu treball a la llum, ho faré jo mateixa. »
— Charlotte Perkins Gilman
The ForeRunner (1913) Charlotte Perkins Gilman.jpg

Terra d'elles es una novel·la utòpica sobre una societat fins llavors desconeguda per la humanitat i habitada únicament per dones, ginecotopia, on imperen l’ordre, la pau i la racionalitat. L’arribada de tres exploradors, homes, al País genera situacions típiques a les utopies generades per contraposar valors i fer una critica de las normes imperant a la societat on viuen les escriptores de les obres. Es una obra que no es limita a ser mera literatura de ciència-ficció especulativa sinó que incorpora plantejaments filosòfics, plantejaments polítics i tesis vindicatives feministes.[4]

Terra d'elles és sovint tractat com un llibre sol, però és de fet el segon volum d'una Trilogia:

  • El preludi es Recorrent la Muntanya / Moving the Mountain[5] (1911) novel·la utòpica sobre una autèntica democràcia social entre homes i dones.
  • L’interès suscitat per Terra d'elles va impulsar a Gilman a escriure’n una continuació, Amb ella a la nostre Terra / With Her in Ourland[6] (1916) protagonitzada per dos del personatges principals de Terra d'elles (Ellador i Van) i situada temporalment just a l'esclat de la I Guerra Mundial; relata el viatge d’una de les amazones al nostre món amb la seva parella, el explorador, i les decepcionant descobertes de les guerres, de les terribles injustícies socials i desigualtats humanes que el caracteritzen.

Argument i estructura[modifica]

Herland (1915), 1a ginecotopia de l'historia moderna.

A Terra d’elles es descriu el viatge de tres expedicionaris; Vandyke Jennings, Jeff Margrave i Terry Nicholson que arriben a un país habitat únicament per dones que es dediquen al cultiu de l'agricultura i a la maternitat. Vandyke, antropóleg, es el narrador de l'historia en primera persona i com amazones protagonistes de este País tenim a: Ellador, Celis i Alima (les primeres joves que coneixen allà) i les seves preceptores, cuidadores, "coroneles" (Somel, Zava i Moadine).

« Totes exhibien una salut envejable, dretes, serenes, ben plantades i àgils con un boxador. No duien armes; nosaltres, sí, però no teníem cap intenció de disparar. »
— Charlotte P. Gilman, Terra d'elles (p.53)

A diferència de Movent la Muntanya / Moving the Mountain (1911) en què les dones han aconseguit la igualtat amb els homes, a A Terra d’elles Gilman dissenya una societat exclusivament femenina, de més dos mil anys d’evolució i progrés sense dependències del sexe masculí, en algun lloc d’Amèrica del Sud amb 3 milions d'habitants i d'una extensió similar a Holanda.

« De mica en mica havíem arribat a sentir que ens trobàvem entre amigues, unes amigues molt competents (...) "Volem que ens ensenyeu tot allò que pugueu" va continuar dient la Somel (...) I volem ensenyar-vos tot allò que tenim d'útil i innovador. Ja us podeu imaginar que per a nosaltres el fet d'acollir homes, al cap de dos mil anys, és un esdeveniment extraordinari. També volem saber coses de les vostres dones. »
— Charlotte P. Gilman, Terra d'elles (p.90)

Aquesta ginecotopia presenta una societat cooperativa on les relaciones de competència han estat transformades en relacions de solidaritat. En aquesta terra fèrtil, de climes variats i saborosos fruits, tres milions d’amazones viuen en comunitat i basen la seva convivència en la sororitat, la cooperació i la comunió amb la naturalesa, amb el temps totes plegades han desenvolupat uns valors i uns sentiments propis.

« Tot era bellesa, ordre, neteja impecable, i una sensació de llar molt agradable que ho presidia tot. A mesura que ens apropàvem al centre de la ciutat les cases esdevenien més compactes, més atapeïdes, convertides en palaus laberíntics entre parcs i places extenses, com les dependències d'una universitat dreçades enmig dels seus jardins. »
— Charlotte P. Gilman, Terra d'elles (p.52)

Les amazones es reprodueixen per mitjà de la partogènesi i han aconseguit concebre únicament filles. La seva religió és el panteisme matern, (Maaia es la seva deessa). Una maternitat transversal a la societat, que influeix en totes les arts i industries, que protegeix absolutament tota la infància i li proporciona l'atenció i la formació mes perfectes.

« Eren Mares, no pas en el nostre sentit de fecunditat involuntària i sense recursos (...) sinó en el sentit de Creadores Conscients d'un Poble. Entre elles , l'amor maternal (...) era una religió. Incloïa aquell sentiment il·limitat de sororitat (...) Però aquelles dones treballaven totes juntes en la tasca més important; feien persones, i les feien bé. »
— Charlotte P. Gilman, Terra d'elles (p.120)

Els dos eixos de comportament que regeixen la terra d’elles són, el pacifisme i l’exclusió de la violència com a resposta davant el conflicte.[1]

« No havien tingut guerres, sabeu? No havien tingut reis, ni sacerdots, ni aristòcrates. Eren germanes i, a mesura que creixien, evolucionaven juntes, no pas mitjançant la competència sinó per mitjà de l'acció conjunta. »
— Charlotte P. Gilman, Terra d'elles (p.108)

Odumera es la Mare Terra que ocupa el lloc de "president" o "rei" i significa "gran pensadora sàvia"

« Per a elles el país era una unitat, era seu. Elles mateixes eren una unitat, un grup conscient; pensaven en bé de la comunitat. Per tant, la seva percepció del temps no es limitava a les esperances i ambicions d'una vida individual. En conseqüència, consideraven i executaven habitualment plans de millora que duressin segles. »
— Charlotte P. Gilman, Terra d'elles (p.135-136)

Llegat filosòfic i intel·lectual[modifica]

Charlotte P. Gilman

Gilman fa un al·legat a favor dels drets de la dona i un atac contra les virtuts de l’etern femení; la modèstia, la paciència, la submissió, valors representats a la figura de l’àngel de la llar, que no era res més que una representació del desig masculí. Introduït els seus lectors i lectores a un país de dones que van treballar de mode cooperatiu.

El text de Gilman aconsegueix posar en descobert de manera magistral l’androcentrisme de la llengua i en la pròpia construcció de la societat moderna, com un contracte on les dones han sigut sistemàticament insensibilitzades, silenciades i transaccionades com mera mercaderia i mai com ciutadanes amb drets pròpies en el contracte social. L’ús del genèric masculí es converteix en font de confusió buscada per l’autora.

També ressalta el poder de l’humor gilmanià com mètode de crítica social. Sovint les amazones plantegen preguntes innocents sobre el món extern, no exemptes d’ironia, i posen en qüestió tòpics i contradiccions encara avui amb vigència:

A través de la seva ficció utòpica, Gilman plasma la classe de món que imagina per les dones i novel·la moltes de les seves idees sobre la familia i la llar. Un altre punt que remarca és la fixació de Gilman per la roba i el seu disenny. Les amazones vesteixen de manera simple i sense ornaments, ni barrets amb plomes, ni tocats, ni materials luxosos com acostumam a la seva època, les dones de cert estatus social. Els seus personatges van ser creats acord amb les idees que Gilman presentat al seu assaig El Llar: treball i repercussions / The Home: Its Work and Influence[7] (1903) i el seu relat El Vestuari de les Dones / The Dress of Women (1915). Gilman crea un món nou basat en els principis d'equitat que va promoure al seus assaigs i a les seves conferències, en especial la seva obra més destacada El Món de l'home, o, La nostra cultura androcèntrica[8] / Women and Economics (1911).

Gilman es va enfrontar a la condició de dones que van quedar relegades a una vida de confinament i custòdia dels fills i la llar. Va imaginar un món (imaginat anteriorment per Melusina Fay Peirce) en què les dones estaven lliures de la mala educació, de la cuina i la neteja i podien participar en activitats intel·lectuals: un món en què les dones van tirar els corsets i respirar lliurement.

Com contrapunt hi ha que senyalar dos aspectes involucionistes a la seva lectura, tal com explicita Elizabeth Russell[9] que contrasten amb els arguments progressistes d'aquest llibre:

  • D’una banda, els prejudicis racials que tenyeixen l’obra, on s’hi reflecteix la superioritat d’unes races sobre unes altres. El feminisme postcolonial resoldrà al futur estes qüestions tractant de superar aquests plantejaments on las dones caucasianes acaparaven el centre del discurs feminista sense donar espai a mes veus como les dones afroamericanes, les índies natives, etc.
  • De l’altra, les opinions de l’autora sobre la sexualitat. En aquest món idíl·lic impera l’asexualitat. No hi ha lloc per a les relacions lesbianes. Gilman, ella mateixa va tenir una relació emocional molt propera a la seva companya d'estudis Martha Luther, que recorda i explica a la seva autobiografia pòstuma. Encara es conservam las cartes entre amb dues, d'una sensibilitat exquisida.[10] L'explicació de l'auto-censura te més sentit.

Ann J. Lane historiadora i critica feminista, tracta la influència de Terra d’elles en altres ginecotopies[2] dels setanta, com ara:

Moltes de les idees d’aquestes obres recorden les qüestions plantejades a Terra d’elles: l’ús de la persuasió i el consens per a mantenir l’ordre social, la igualtat de classes, la manera comunal d’educar les criatures, la relació mare-criatura i la llar ideal com a models d’institucions socials, etc.

Herland es traduïda al català al 2002 traslladà al català Jordi Vidal Tubau en una edició a cura d’Eulàlia Lledó que porta per títol Terra d’elles.[1]

Gilman es va dedicar a millorar la qualitat i el nivell de vida de les dones del seu temps en desconstruir institucions com la llar i l'economia a través de la seva no-ficció i en crear nous mons per a les dones en la seva ficció. Ella va prendre la reestructuració de les relacions entre homes i dones com un focus central de la seva nova visió. Va afirmar que inicialment s'havia de prestar atenció a les formes en què les vides de les persones havien de ser alterades en les seves llars, en les seves famílies, en les seves relacions íntimes, i que no es podia esperar que els canvis en les relacions socials arribessin automàticament.

Afortunadament, no vam perdre gran part de les seves obres quan Gilman va morir. El seu treball; assaigs, novel·les, relats, articles, etc, encara presenta una critica coherent i vigent a la societat de avui en dia. Lane descriu l'objectiu de Gilman com: recórrer a l'antropologia, la biologia, la història, la sociologia, l'ètica i la filosofia per a comprendre els contorns de l'evolució humana i la societat humana per tal de crear un ordre social humà.[2] La seva veritable comprensió de les estructures subjacents de la societat, surt mordaçment en el seu treball fent-ho valuós per a les ciències socials malgrat la seva falta de formació oficial en l'àrea.

Gilman, va acabar la seva autobiografia en 1925, The Living of Charlotte Perkins Gilman,[12] que es publicaria després de la seva mort el 1935. Citant a Virginia Woolf a Una cambra pròpia, «els llibres es continuen els uns als altres, tot i que tenim costum de jutjar-los separadament». Es importat cultivar l’esperit de celebrar la influència de mares simbòliques, com deia Maria-Mercè Marçal; la dona autoritat esdevé, doncs, punt de referència central, meditació inestimable, palanca eficaç per al propi desig.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gilman, Charlotte Perkins. Terra d'elles. Pròleg d'Eulàlia Lledó (enllaç). Barcelona: Laertes, 2002. ISBN 978-84-7584-478-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Gilman, Carlotte Perkins. Herland. A lost feminist utopian novel (en anglès). Pròleg: Ann J. Lane. Nova York: Pantheon Books, 1979. 
  3. «The ForeRunner (online)» (en anglès).
  4. Godayol, Pilar «La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català». Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012, pàg. 169-182.
  5. «Moving the mountain (online)» (en anglés). (falta la pàgina 13).
  6. «With her in our land (online)» (en anglès).
  7. «The home, its work and influence (online)» (en anglès).
  8. Gilman, Charlotte P. El Món de l'home, o, La nostra cultura androcèntrica. Traducció de Maite Coll Mariné ; Pròleg de Rodrigo Andrés. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal, 2017. ISBN 9788417082147. 
  9. Gilman, Charlotte Perkins. El país de ellas. Una utopía feminista (en castellà). Introducció: Elizabeth Russell. Traducció: Helena Valentí. Barcelona: LaSal, 1987. 
  10. Langley, Juliet A «Audacious Fancies: A Collection of Letters from Charlotte Perkins Gilman to Martha Luther». Trivia: A Journal of Ideas. Issue 6, Winter 1985., 1985.
  11. Russ, Joanna. L'Home femella. Traducció de Maria Sara Fons i Fleming. Alella: Pleniluni, 1989. ISBN 8485752090. 
  12. Gilman, Charlotte Perkins. The Living of Charlotte Perkins Gilman (en anglès). New York & London: D. Appleton & Century Co., 1935. ISBN 978-0060904227. 

Bibliografia[modifica]

  • Gilman, Charlotte Perkins. Dellas. Un mundo femenino (en castellà). Introducció: Barbara H. Solomon. Pròleg: Elizabeth Russell. Barcelona: Ediciones Abraxas, 2000. 
  • Gilman, Charlotte Perkins. Terra d’elles. Terra d’elles. Pròleg d'Eulàlia Lledó. Traducció: Jordi Vidal Tubau.. Barcelona: Laertes, 2002. ISBN 8475844782. 
  • Gilman, Charlotte Perkins. El Món de l'home, o, La nostra cultura androcèntrica / Women and Economics (1911). Traducció de Maite Coll Mariné ; Pròleg de Rodrigo Andrés. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal, 2017. ISBN 9788417082147. 
  • Godayol, Pilar «La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català». Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012, pàg. 169-182.
  • Gubar, Susan. She in Herland : Feminism as Fantasy. A: Coordinates : placing science fiction and fantasy (en anglès). Carbondale, Illinois: Southern Illinois University Press,, 1983, p. 139-149. ISBN 9780585186580. 
  • Hill, Mary A. Charlotte Perkins Gilman: The Making of a Radical Feminist (en anglès). Philadelphia: Temple University Press, 1980. ISBN 9780877221609. 
  • Kessler, Carol Farley. Charlotte Perkins Gilman: Her progress toward Utopia with selected writings (en anglès). Syracuse: Syracuse University Press, 1995. 
  • Lara, Rafael «Mujer, feminismo y ciencia-ficción». Página Abierta, 162, 2005.
  • Lane, Ann J. To Herland and Beyond: The Life and Work of Charlotte Perkins Gilman (en anglès). Nova York: Pantheon Books, 1990. ISBN 9780394505596. 
  • Lledó, Eulalia. Dona finestrera: escriptores com catedrals. Barcelona: Laertes, 1997. ISBN 8475843263. 
  • Russ, Joanna. L'home femella. Traducció María Sara Fons Fleming.. Alella: Pleniluni, 1989. ISBN 8485752090. 
  • Russell, Elizabeth. Somnis d’utopies A: Dia Internacional de les Dones 2006. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català de la Dona, 2007. ISBN 9788439373872. 

Enllaços[modifica]