Hermàgores i Fortunat d'Aquileia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasants Hermàgores i Fortunat
Aquileia Basilica - Krypta Fresco Hermagoras.jpg
Hermàgoras flanquejat per Fortunat i Sir, fresc del s. XII a la basílica d'Aquileia
Biografia
Hermagoras of Aquileia (en) Tradueix (segle III (Gregorià) - Aquileia, 70 dC). Sacerdot catòlic. Sant (14 de juliol)
Fortunat d'Aquileia ( - ). Sant catòlic
NaixementHermagoras, Fortunatus
segle I
Vèneto? (Itàlia)
Mort70
Aquileia (Udine, Friül - Venècia Júlia, Itàlia)
Lloc d'enterramentFèlix: Basilica de Santa Maria Assunta (Aquileia); relíquies a Gorizia 
màrtirs
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
Festivitat12 de juliol
Esdeveniment significatiuPrimer bisbe d'Aquileia (Hermàgoras) i el seu diaca
IconografiaEls dos junts, com a bisbe i diaca, amb palma de martiri
Patró deFriül - Venècia Júlia, arxidiòcesis de Gorizia i Udine; Aquileia; copatrons de Venècia
Modifica les dades a Wikidata

Hermàgores i Fortunat (Aquileia, s. I - 70) foren dos cristians, Hermàgores el primer bisbe de la diòcesi d'Aquileia, i Fortunat el seu diaca. Foren els primers màrtirs cristians del territori i són venerats com a sants per tota la cristiandat.

Vida i martiri[modifica]

Hermàgoras havia estat nomenat bisbe cap al 50 i en fou el primer de la comunitat d'Aquileia; la tradició diu que el va escollir Sant Marc Evangelista i que fou consagrat a Roma per Sant Pere apòstol. Segons una llegenda del segle VIII-IX, era un gentil que havia estat convertit al cristianisme per Marc.

Fortunat va ser el diaca d'Hermàgores; els dos foren martiritzats l'any 70, per ordre, segons la tradició, de Sebast.

Veneració[modifica]

El seu culte és antiquíssim i ja apareix al Martirologi jeronimià del segle V. Fou venerat sobretot a Aquileia. El patriarca Popó de Caríntia dedicà en 1031 als dos sants la Basílica Patriarcal de Santa Maria d'Aquileia.

Els cossos dels dos màrtirs es conservaren en aquesta basílica fins al segle VI, quan foren portats a la basílica de Sant'Eufemia (Grado); al segle XV foren retornats a Aquileia. Algunes relíquies foren portades a Gorizia (Friül) en 1751, quan el patriarcat d'Aquileia fou suprimit.

Són sants patrons del Friül - Venècia Júlia i de les diòcesis de Gorítzia i Udine. A més, són protectors de les ciutats d'Aquileia, Grado, Udine i d'altres, i copatrons de Venècia, on se'ls dedicà l'església de San Marcuola.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermàgores i Fortunat d'Aquileia