Hermíone (mitologia)
  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Residència | Esparta |
| Família | |
| Cònjuge | Orestes i Neoptòlem |
| Mare | Hèlena |
| Pare | Menelau |
| Fills | Tisamen (fill d'Orestes) i Àglau |
| Germans | Etiolau, Plístenes, Nicòstrat, Troni i Morrafi |
Hermíone[1] (Ἑρμιόνη) va ser una heroïna mitològica grega, filla única de Menelau i Hèlena[2] i maca com Afrodita (Homer Odissea 4.14, Il. 3.175). Era neta de Leda, la mare d'Hèlena, esmentada per Virgili a l'Eneida com a Ledaea.
Havia estat promesa a Orestes, però el seu pare, en ocasió de la guerra de Troia, per assegurar l'aliança d'Aquil·les, la va fer prometre al fill d'aquest, Neoptòlem. A la tornada a Lacedemònia es va celebrar el casament, després que Orestes es veiés obligat a cedir Hermíone, que segons algunes versions ja estava casada amb ell. En el moment del banquet nupcial van arribar al palau, segons l'Odissea, Telèmac i el seu amic Pisístrat. En el matrimoni d'Hermíone i Neoptòlem passaven els anys i no havien tingut fills, i per aquesta raó, el seu marit es va dirigir a Delfos per a preguntar a l'Oracle a què es devia això, ocasió que Orestes havia aprofitat per matar-lo o perquè el matessin els ciutadans de Delfos durant una revolta. Més tard, Hermíone es va casar amb Orestes i van tenir un fill: Tisamen.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ Homer. Odissea (vol. I): Cants I-VI. Fundació Bernat Metge, 2010. ISBN 978-84-9859-142-2.
- ↑ Virgili. Eneida (vol. I): Llibres I-III. Fundació Bernat Metge, 1972. ISBN 978-84-7225-049-9.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 263-264. ISBN 9788496061972.