Hermúpolis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaErmúpoli / Hermúpolis
Ερμούπολη

assentament humà

Syros ermoupolis 140707.jpg
Port d'Ermúpoli.

Localització
37° 26′ 00″ N, 24° 55′ 00″ E / 37.433333333333°N,24.916666666667°E / 37.433333333333; 24.916666666667
EstatGrècia
RegióEgeu Meridional
MunicipiSyros - Ermoupoli Municipality Tradueix
Població
Total 11.407 (2011)
• Densitat 1.018,48 hab/km²
Geografia
Superfície 11,2 km²
Altitud 11 m
Indicatius
Codi postal 841 00
Fus horari
Prefix telefònic 22810
Altres dades
Agermanament

Web www.hermoupolis.gr
Modifica dades a Wikidata

Ermúpoli o Hermúpolis (en grec Ερμούπολη, «la ciutat d'Hermes»), és una ciutat de Grècia, capital i principal ciutat de la unitat perifèrica de Siros i de la perifèria d'Egeu Meridional.[1] És la major de les ciutats de les illes Cíclades i és un dels ports més actius de la mar Egea.

El seu nom es llatinitza com Hermòpolis,

Història[modifica]

El 1822 van arribar refugiats de les illes d'Àsia Menor, Quios, Kasos, Psara i Creta que eren víctimes de les massacres que havia desencadenat la flota turca en aquestes regions durant la revolució grega. L'existència de catòlics en Siros havia posat l'illa sota la protecció de les grans potències occidentals de l'època, per tant els refugiats van anar a aquesta illa per a buscar seguretat. En un principi s'havien assentat a l'illa de Tinos uns 30.000 refugiats, però van ser ubicats provissionalment en cabanes a Ano Syros, un poblet proper a Siros. El govern grec va planejar reubicar-los en altres parts, però finalment no ho van fer i els refugiats van romandre a Siros.[2]

El nom de la ciutat es va decidir en un concili celebrat en 1823 pels primers pobladors de la ciutat i la van anomenar Ermúpoli (Ερμούπολη, la ciutat d'Hermes) en honor de l'antic déu del comerç Hermes. En aquest mateix any els refugiats van construir una església al voltant de la qual es va construir Ermúpoli, i actualment és la catedral dels habitants ortodoxos de Siros.

Segons el cens de 1828, la ciutat tenia 13.805 habitants.[3]

En 1833, es va construir el primer gimnàs públic gratuït de Grècia i va ser el séu director Neophytos Vamva (Νεόφυτο Βάμβα). Anys després, Elefthérios Venizelos (Ἐλευθέριος Κυριάκου Βενιζέλος) es va graduar a l'escola secundària de Siros, es va fundar la primera fàbrica d'adobaments i es va construir la ciutat portuària.

Durant els primers anys de l'Estat grec, la majoria dels vaixells estrangers atracaben només a Siros, des d'on sortien les mercaderies cap a la resta de Grècia, Rússia i països de l'est. La participació de la comunitat catòlica en el desenvolupament urbà era molt limitada: el 1879 va representar l'1,7% de la població, el 1907 el 3,1%, el 1928 fins al 6,4%, mentre que el 1961 era del 7,3% [4]

Entre 1840 i 1880 Ermúpoli va créixer ràpidament i es va convertir en una ciutat marítima cosmopolita que va permetre el desenvolupament de la burgesia. El 1856 era la segona ciutat més poblada de Grècia, després d'Atenes.[5]

En 1844 el Banc Nacional de Grècia va establir la seva primera sucursal a Ermúpoli.[6]

En 1848 es va construir el prestigiós barri de Vaporia (Τα Bαπόρια) i l'església de Sant Nicolau (Αγίου Νικολάου).

En 1864 es va inaugurar el Teatre Apol·lo (Απόλλων).[7][8] És obra de l'arquitecte italià Pietro Sampo.

L'imponent ajuntament va ser construït construït per Ernst Ziller en 1876-1891.

En febrer de 1879 es va crear a Ermúpoli el primer sindicat de Grècia.[9]

En 1880, per decisió del municipi de Siros, es va erigir el primer monument a Grècia del soldat desconegut de la guerra de 1821.

Ermúpoli va començar a declinar a partir del 1880 degut a la pujada del port del Pireu, on es va a començar a realitzar la major part del comerç.

A partir de mitjans del segle XIX, es va crear una gran zona industrial a la costa Siros. En 1928 va augmentar breument la seva població degut a l'arrivada de 3.032 refugiats d'Àsia Menor. Des de llavors experimentat una disminució gradual de la població: 1928-1949: 11,6%. 1940-1951: 10,3%, 1951-1961: 15,1%. Les causes d'aquest declivi a causa de la caiguda en el negoci de càrrega, la desaparició de la navegació amb vela, la interrupció de les relacions comercials amb la Mar Negra, Àsia Menor i Grècia continental.[5] Recentment la seva economia ha estat àmpliament millorada, com la indústria de serveis.

Clima[modifica]

El clima és mediterrani. La classificació climàtica de Köppen és Csa. La temperatura mitjana anual a Ermúpoli és de 18 °C.[10]

Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des any
Mitjana de les màximes 13,9°C 14,3°C 15,7°C 19,5°C 23,3°C 26,9°C 28,7°C 28,6°C 26,1°C 23,3°C 19,2°C 15,9°C 21,2°C
Mitjana de les mínimes 9,1°C 9,1°C 10,0°C 12,8°C 16,3°C 20,2°C 22,7°C 22,6°C 20,2°C 17,1°C 13,9°C 11,0°C 15,4°C
Pluja 74mm 55mm 48mm 21mm 12mm 3mm 1mm 1mm 8mm 42mm 54mm 55mm 374mm

Ciutats agermanades[modifica]

Fills i filles de la ciutat[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Ermúpoli
Catedral de Sant Nicolau, patró de la ciutat.
Ajuntament de la ciutat
Barri de Vaporia
Ermúpoli de nit
Ermúpoli, 1904


Referències[modifica]

  1. Llei Kallikratis. Ministeri de l'Interior Grec (grec)
  2. Kolodny, pàg. 239–286.
  3. Tenia quatre districtes amb 3.567 cases, 346 botigues i 256 tallers. Kolodny, pàg. 254.
  4. Kolodny, pàg. 254.
  5. 5,0 5,1 Kolodny, pàg. 256.
  6. Vafias, pàg. 588.
  7. Encara que sembli que el teatre Apol·lo és una miniatura de La Scala de Milà, realment no ho és.
  8. Web oficial del Teatre Apol·lo. (grec)
  9. Demetriou, Michael (gener de 1985). "Capítol 3, Els anarquistes de Patras." El Moviment Socialista grec. vol 1. De la utopia marxista. Atenes. p 85.
  10. Climate data (castellà)

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermúpolis Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Kolodny, Emile Y. (1969–1970). «Ermúpolis-Siros. Naixement i desenvolupament estableixen un poble de l'illa grega ". Επετηρίς Εταιρείας Κυκλαδικών Μελετών, pàg. 239–286.
  • Vafias Stavros (1971-1973). «L'A en la conferència d'Ermúpoli en 1902». Επετηρίς Εταιρείας Κυκλαδικών Μελετών. pàg. 585–598