Hermann Keyserling

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHermann Keyserling
Ikeysel001p1.jpg
Retrat d'Hermann Keyserling
Nom original(de) Hermann Graf Keyserling Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementHermann Alexander Graf Keyserling
20 juliol 1880 Modifica el valor a Wikidata
Livònia Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Innsbruck (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentNeuer Friedhof Mühlau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstònia Estònia
FormacióUniversitat de Tartu
Universitat de Viena
Universitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsof-naturalista i escriptor
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaKeyserlingk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGoedela von Keyserling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsManfred von Keyserling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsAlexander Keyserling (en) Tradueix (avi) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 173728607 Modifica els identificadors a Wikidata

Hermann Keyserling (Kõnnu, Estònia, 20 de juliol, 1880 - Innsbruck, Àustria, 26 d'abril, 1946) fou un filòsof, naturalista i escriptor estonià, alemany del bàltic.

Feu els estudis en el gimnàs de Pärnu, en les Universitats de Ginebra, Dorpat –avui Tartu--, Heidelberg i Viena, estudiant simultàniament ciències naturals i química, doctorant-se el 1902 en filosofia. De 1903 a 1905 va estar a França i Anglaterra, i de 1906 a 1907 a Berlín; feu, posteriorment, altres viatges per Europa i Àfrica. Duran la primera guerra mundial residí a Raikküla, comtat de Rapla (Estònia) i, posteriorment, fou expulsat pel bolxevics, a Darmstadt, on va residir.

Aquest escriptor s'inspirava en la filosofia de Plató i Kant, simpatitzant amb totes les tendències intuicionistes i irracionalistes (Schelling, Bergson, Dilthey, Simmel). El 1920 fundà a Darmstadt, amb el suport del gran duc de Hessen, una Escola de la saviesa, on invità el poeta indi Tagore. Tenia un coneixement profund de la cultura d'Orient, que creia que s'havia d'incorporar al món occidental.

Estudis científics[modifica]

D. glogygnitzer Forellenstein (1903). Petrographische Untersuchungen in Erupt-Geb Sustirols (1903). I dels filosòfics i de teoria i història de la cultura. Das Gefüge der Welt (Munic, 1906) 3a edició (1923). Unsterblichkeit (Munic, 1907, 3a edició Darmstadt (1920). Individuum und Zeitgeist (Reval, 1909. Schopenhauer als Verbilder (Leipzig, 1910) Prolegomena zur Natur philosophie (Munic, 1910). Das Schucksalproblem (1911). Zur Psychologie der Systeme (1911). Das Wesen der Intuition und ihre Rolle in der Philosophie (1912). Ueber die innere Beziehung swischen den Kulturproblemen des Orients und der Oksidents (1913). Das Reisetagebuch eines Philosophen (Munic, 1919, 7a edició Darmstadt (1923). Philosophie als Kunst (Darmstadt, 1920, 2a edició 1922). Weisheit und Sinn (1922). Schöpferische Erkenntnis (Darmstadt, 1922). Die metaphysische Wirklichkeit, traducció francesa en Rev. de Métaph. et, de Mor. (XIX).

Bibliografia[modifica]