Vés al contingut

Hermes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Hermes (desambiguació)».
Infotaula personatgeHermes

Hermes Ingenui, còpia romana de l'original grec del segle v aC, Museus Vaticans.
Tipusdéu olímpic Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraIlíada, Odissea, Prometeu encadenat i Hades Modifica el valor a Wikidata
MitologiaReligió a l'antiga Grècia i mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómissatger Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAfrodita, Quíone, Acacalis, Alcidamia, Ctonòfile, Eupolèmia, Eritea, Herse, Issa, Driope (mare de Pan), Penèlope (dríada), Filonis, Creüsa, Cleobula, Íftime i Astabe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMerope, Afrodita, Driope, Peito
MareMaia
PareZeus
FillsPan, Hermafrodit, Tique, Abderos, Autòlic i Angelia
ParentsColè Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part dedivinitat olímpica Modifica el valor a Wikidata
DominiMissatger dels déus, déu del comerç, dels lladres, dels viatgers, dels esports, dels atletes, dels creuaments de fronteres, del peix, guia de l'inframon
SímbolEl caduceu, la talaria, la tortuga, la lira, el gall i la serp
EquivalentMercuri

En la mitologia grega, Hermes (grec antic: Ἑρμῆς, Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders. Era fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d'Eudor. A la mitologia romana s'anomenava Mercuri. A l'himne homèric és invocat «de multiforme enginy (en grec polytropos), d'astuts pensaments, lladre, lladre de bous, amo dels somnis, espia nocturn, guardià de les portes.»[1]

Hermes Trismegist, filòsof grec, comparant les religions grega i egípcia, identificava el déu Hermes amb l'egipci Tot. També deia que el coneixement derivava d'Hermes.

Papers

[modifica]
Hermes lligant-se la sandàlia, còpia romana en marbre d'un bronze de Lisip (Museu del Louvre).

El tret principal en les tradicions sobre Hermes consisteix en el fet que feia d'herald dels déus, on apareix amb aquest paper fins i tot als poemes homèrics, compartint funció amb Iris. Un intèrpret que creua les fronteres amb estranys és un hermenus (en grec: έρμενευς). És d'Hermes, també, que prové la paraula 'hermenèutica' per descriure l'art d'interpretar els significats ocults. En grec una troballa afortunada, per exemple, s'anomena hermàion (έρμαιον).

El seu caràcter original de divinitat de la natura té lloc amb els pelasgs o entre els arcadis, i les seves llegendes van augmentant de mica en mica. Com a herald dels déus, té per habilitat l'ús de la paraula i l'eloqüència, ja que els heralds són oradors públics a les assemblees i a altres sessions.[2] Com a destre orador, feia sobretot de missatger quan es necessitava eloqüència per aconseguir l'objectiu desitjat,[3] per això també podia comprendre les llengües dels animals.[4] Com que els heralds i missatgers solien ésser homes prudents i circumspectes, Hermes era també el déu de la prudència i de l'habilitat en totes les relacions d'intercanvi social.[5] Aquestes qualitats estaven combinades amb altres de semblants, com l'astúcia, tant en les paraules com en les accions, i també el frau, el perjuri i la inclinació al robatori. Els actes d'aquesta mena eren comesos per Hermes sempre amb certa habilitat, destresa i fins i tot elegància.[6] Segons el prominent folklorista Meletinskii, Hermes és un trampós deïficat.[7] Concedia els poders que tenia als mortals i herois que gaudien del seu favor, així com a tots els que tenia sota la seva protecció o eren fills seus.[8]

Com a inventor del foc, a l'himne homèric, «deixà que se saciessin d'herba les vaques... reuní llenya en abundància i practicà l'art d'encendre el foc. Havent agafat un esplèndid ram de llorer, els va enretirar l'escorça i va fregar-lo amb el palmell de la mà; i s'aixecà en l'aire un càlid fum.»[9] Hermes és un paral·lel amb el tità Prometeu. A més de la siringa i de la lira, Hermes va inventar diversos tipus de curses i els esports de lluita, i per això va ser nomenat patró dels atletes.[10]

També actuava com a psicopomp o guia dels difunts, els ajudava a trobar el seu camí cap a l'inframon grec. En molts llocs de Grècia, Hermes era representat com l'únic déu, a més d'Hades i Persèfone, que podia entrar i sortir de l'inframon. A més d'escoltar els morts, el déu missatger podia ajudar els viatgers a tenir un viatge segur i sense obstacles; és per això que molts hel·lens li feien sacrificis abans de viatjar.[11]

Els seus símbols eren el gall i la tortuga, i també se'l pot reconèixer pel portamonedes, les seves sandàlies alades, el Pètasos (barret d'ala ampla) i el bastó d'herald. Hermes era el déu dels lladres perquè era molt astut i perspicaç, i perquè ell mateix va ser un lladre des que va néixer, quan es va escapar de Maia i va fugir, per robar el ramat del seu germà gran Apol·lo.[12]

A l'adaptació romana de la religió grega, Hermes va ser identificat com el déu romà Mercuri, qui, tot i que era herald a la mitologia etrusca, va desenvolupar moltes característiques semblants, com la de ser patró del comerç. A la interpretació grega dels déus egipcis, se l'identifica amb Tot, Déu de la saviesa.

Etimologia

[modifica]

Des de la demostració de Karl Otfried Müller, s'ha cregut que el nom Hermes prové de la paraula grega 'herma' (ἕρμα), que fa al·lusió a un pilar quadrat o rectangular amb el cap d'Hermes (normalment amb la barba), ornant-ne l'extrem superior i amb genitals masculins fàl·lics a sota.[12] Tanmateix, pel testimoni del déu al panteó micènic, com Hermes Araoia (el Marrà), a les inscripcions lineals B a Pilos i a la Cnossos micènica,[13] és més probable que la connexió es donés en el sentit contrari, des del déu fins a les representacions amb els pilars. De la subsegüent associació d'aquestes fites -que van ser emprades a Atenes per evitar el mal i també com a fites situades als camins i a les fronteres per tot Grècia- Hermes va adquirir el patronatge sobre els viatgers a la terra.[12]

Epítets

[modifica]
Argifont
L'epítet d'Hermes era Argifont (grec antic: Ἀργειφόντης, 'assassí d'Argos'), que recorda l'encàrrec que va encomanar-li Zeus de matar el gegant de cent ulls Argos, que vigilava la nimfa Io al santuari d'Hera.[14]
Lògios
L'epítet de Lògios és la representació del déu en l'acte de declamar, com a orador, o com a déu de l'eloqüència. De fet, juntament amb Atena, era la representació divina estàndard de l'eloqüència a la Grècia clàssica. L'himne homèric que li és dedicat (probablement del segle vi aC, el descriu fent un reeixit discurs des del bressol per defensar-se de l'acusació d'haver robat un ramat. Més tard, el comentari de Procle sobre La República de Plató descriu Hermes com a déu de la persuasió. Encara més tard, els neoplatònics van veure Hermes Lògios més místicament com a origen d'una cadena hermètica de llum i radiació emanant de l'intel·lecte diví.
Polítrop
Del grec πολῠ́τροπος, literalment, 'versàtil'.
Psicopomp
Del grec ψῡχοπομπός, literalment, el conductor d'ànimes, en referència al paper de guia dels espectres dels difunts fins a l'Hades.
Acacesi
Del grec Ἀκακήσιος, en referència a seu criador Àcac.
Agètor
Del grec Ἀγήτωρ, literalment, 'guia', 'conductor'.
Agoni
Del grec ἀγώνιος: qui presideix els jocs.
Agoreu
Del grec Ἀγοραῖος, literalment, 'del mercat', de 'l'àgora'.
Catèbata
Del grec καταιβᾰ́της, literalment, 'el qui descendeix', en referència al descens cap a l'inframón en el seu paper de psicopomp.
Ctesi
Del grec κτήσιος, literalment, 'protector de la llar', 'de la propietat'.
Cil·leni
Del grec Κυλλήνιος, en referència al Mont Cil·lene, on va ser criat.
Criòfor
Del grec κρῑοφόρος, literalment, 'portador de l'ariet'.
Oniropomp
Del grec ὀνειροπομπός, literalment, 'conductor dels somnis'.
Pemandra
Del grec ποιμάνδρης, literalment, 'pastor d'homes'.

Adoració

[modifica]
Mercuri per Hendrick Goltzius, 1611 (Frans Halsmuseum, Haarlem).

Tot i que hi havia temples dedicats a Hermes per tot Grècia, un centre principal del seu culte es trobava a Fèneos (Arcàdia), on les festes en honor seu s'anomenaven Hermees. Un mite assenyalava que Licàon, el fill de Pelasg, va ordenar construir-li el primer temple.[15]

Com a guardià de fronteres, Hermes s'encarregava de dur les ànimes que acabaven de morir a l'Inframon, a l'Hades. A l'himne homèric a Demèter, Hermes guiava Persèfone per reunir-la amb la seva mare Demèter. També duia els somnis als mortals que encara eren vius.

Una altra funció important del déu era el seu paper com a patró de tots els jocs gimnàstics dels grecs. Aquesta idea sembla d'origen tardà, ja que als poemes homèrics no n'hi ha cap indici i l'aparença del déu, tal com hi és descrita, és força diferent del que es podria esperar de l'art gimnàstic. Les seves imatges, però, van ser erigides a tants llocs, com a l'entrada dels gimnasos, que el resultat natural va ser que, com Hèracles i els Dioscurs, fos considerat protector dels joves i dels exercicis i concursos esportius, i que en una època posterior els artistes grecs derivessin el seu ideal del déu des del gimnàs, i el representessin com un jove ben fornit i bellament desenvolupat. Atenes sembla que va ser el primer lloc on el van adorar amb aquest paper.[16]

La idea d'Hermes com a herald i missatger diví, dels seus viatges d'un lloc a un altre i decidint tractes, implicava necessàriament la noció de que era el promotor de l'intercanvi social i el comerç entre els homes, i que era amistós envers ells.[17] En aquest paper era considerat el mantenidor de la pau, i com a déu dels camins, que protegia els viatgers i castigava els que rebutjaven ajudar els que s'equivocaven de camí.[18] Per això els generals atenesos, en preparar una expedició, oferien sacrificis a Hermes, amb l'epítet d'Hegemoni o Agètor, i es van erigir tot d'estàtues del déu als camins i a les portes, circumstància per la qual va rebre diversos epítets. Com a déu del comerç era anomenat amb els epítets grecs διέμπορος, ἐμπολαἳος, παλιγκάπηλος, κερδέμπορος, ἀγοραἳος...[19] i com que el comerç és l'origen de la riquesa, Hermes és també el déu dels beneficis, de les riqueses, i especialment de les que són sobtades i inesperades, com les que s'adquireixen mitjançant el comerç. Com a donador de riquesa i bona sort (en grec: πλουτοδότης), també presidia el joc dels daus, i qui hi jugava llançava una fulla d'olivera sobre els daus perquè els donés sort.[20] Com que també era considerat l'inventor dels sacrificis i, per tant, no només actuava com un herald en els sacrificis,[21] sinó que era també protector dels animals sacrificials, es creia que incrementava la fertilitat de les ovelles.[22] Per aquesta raó era adorat especialment pels pastors, i se'l menciona sovint en relació amb Pan i amb les nimfes.[23] Aquesta faceta de la personalitat d'Hermes és una resta de l'antiga religió arcàdia, on era el déu fertilitzador de la terra, que conferia les seves benediccions als homes, i alguns altres trets d'aquest caràcter apareixen als poemes homèrics.[24]

Entre els hel·lens, com suggereix la paraula relacionada herma (pedra fronterera), Hermes personificava l'esperit de la cruïlla: es creia que es manifestava a qualsevol tipus d'intercanvi, transferència, transgressió, transcendència, transició, trànsit o travessia, totes elles activitats que involucren alguna mena de cruïlla en algun sentit. Això explica la seva relació amb les transicions a la pròpia mort, amb els intercanvis de béns, paraules i informació implicats en el comerç, la interpretació, l'oratòria i l'escriptura, amb la forma en què el vent pot transportar objectes d'un lloc a un altre i amb la transició a l'inframon.[25]

S'han trobat tot d'inscripcions dedicades a Hermes a l'àgora d'Atenes, en relació amb el seu epítet Agoreu i el seu paper com a déu del comerç.

Originàriament, es representava Hermes com un déu fàl·lic, vell i barbut, però al segle vi aC aquest Hermes tradicional es va reimaginar com un jove atlètic. Tot d'estàtues d'aquest nou Hermes es van erigir als estadis i als gimnasos de tot Grècia. Entre allò que li era consagrat hi havia, també, la palmera, la tortuga, el número quatre i diversos tipus de peixos, i els sacrificis que se li dedicaven eren sobretot encens, mel, pastissos, porcs i xais.[26]

Mitologia

[modifica]
Bust d'un Hermes

Amb la closca d'una tortuga i unes canyes va construir la primera lira i va robar el ramat d'Apol·lo: aquest en va exigir el retorn i li va cedir el ramat a canvi de la lira. Així es va convertir en pastor i va inventar la flauta i altres instruments que va cedir també a Apol·lo, qui com a contrapartida li va donar el caduceu i lliçons d'art endevinatòria. Zeus el va nomenar el seu herald i el missatger dels déus. Per tot això se l'invocava com a protector dels pastors, músics, comerciants i viatgers, així com a conductor de les ànimes dels morts a l'Hades, funció per la qual se'l coneixia com a Hermes Psicopomp.[12]

Se'l representa sobre una pilastra, com un jove nu -sovint amb els elements fàl·lics- o calçat amb unes botes alades, un barret punxegut i el caduceu a la mà. També apareix portant un corder a les espatlles, o amb el petit Dionís al braç (com en la famosa escultura d'Olímpia, obra atribuïda a Praxíteles, (vegeu imatge). Rebia culte a tota Grècia.[12]

El Festival de les Hermees es feia a diverses parts de l'antiga Grècia, en honor seu.[27]

Se l'identifica amb el déu Mercuri de la mitologia romana.

Perseu

[modifica]
Article principal: Perseu (heroi grec)

Hermes va ajudar a Perseu a matar la Gorgona (Medusa). Li va donar les seves sabatilles alades i li va dir que trobés a les Grees. Un cop les va trobar, elles li van donar l'espasa de Zeus, l'escut d'Atena i el casc d'Hades.[28]

L'Odissea

[modifica]
Article principal: Odissea

Hermes envia un missatge de Zeus a Calipso perquè deixi lliure Odisseu. Hermes protegeix Odisseu de Circe amb una planta.[29]

La Ilíada

[modifica]
Article principal: Ilíada

En la Guerra de Troia Hermes va estar al costat dels grecs. Els déus alats bessons Hipnos i Tànatos van rescatar del camp de batalla el cos de Sarpedon. La parella es descriu vestida amb armadura i supervisada per Hermes Psicopomp en el cant XVI de la Ilíada.[30]

Prometeu

[modifica]
Article principal: Prometeu (mitologia)

En algunes versions, Hermes va ser el qui va lligar a Prometeu al Caucas.

En la tragèdia Prometeu encadenat, atribuïda a Èsquil, Zeus envia a Hermes a enfrontar-se amb el tità Prometeu per una profecia que assegurava que el tità derrocaria el primer dels déus. Hermes castigava Prometeu per no ser raonable i volia prolongar-li la seva tortura, però igualment Prometeu refusà donar-li detalls sobre la profecia.

Herse, Aglauros i Pàndrosos

[modifica]

Quan Hermes estimava Herse, una de las tres germanes que servien a Atena com sacerdotesses, la seva gelosa germana major Aglauros es va interposar entre ells. Hermes la va transformar en pedra. Va ser pare de Cèfal amb Herse, d'Eumolp amb Aglauros i de Cèrix amb Pàndrosos.[12]

Altres històries

[modifica]
  • En la història del músic Orfeu, Hermes va tornar a Eurídice a l'Hades quan aquest va mirar cap enrere per veure-la.
  • Hermes va ajudar a protegir el déu infant Dionís d'Hera, després que la deessa matés a la seva mare mortal, Sèmele, per gelosia. Va rescatar a Dionís de les flames després del seu naixement i el va agafar de mans de Zeus per portar-lo a Atamant.
  • Va ensenyar a les Tries les arts de la profecia i l'endevinació.
  • Va encadenar a Ixió a la roda.
  • Va portar a Hera, Afrodita i Atena al Judici de Paris.[31]
  • Quan els déus van crear a Pandora, Hermes la va portar davant dels mortals i li va atorgar el seu fort sentit de curiositat.
  • El rei Atreu de Micenes va recuperar el tron del seu germà Tiestes seguint els consells que va rebre del trampós Hermes. Tiestes va accedir a tornar-li el regne quan el sol es mogués cap enrere al cel, un fet que Zeus va fer possible. Atreu va recuperar el tron i va desterrar Tiestes.
  • Va vendre Hèracles a Òmfale, la reina de Lídia.[32]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Himne homèric a Hermes 13. La paraula πολύτροπον 'polytropos' s'empra també per descriure Odisseu a la primera línia de l'Odissea.
  2. ↑ Homer, Ilíada I, 333, IV. 193, VII, 279, 385, VIII, 517, XI, 684; Himnes òrficsXXVII, 4; Elià, Sobre la natura dels animals X, 29; Horaci, Odes I, 10, 1.
  3. ↑ Homer, L'Odissea I, 38; Ilíada XXIV, 390; Himne homèric a Ceres 335.
  4. ↑ Aristòfanes, La Pau 1062; Ateneu de Nàucratis. El sopar dels erudits I, pàg. 16
  5. ↑ Homer, Ilíada XX, 35; XXIV, 282; L'Odissea II, 38.
  6. ↑ Himne homèric a Hermes 66, 260, 383; Eustaci, Sobre Homer 1337; Homer, Ilíada V, 390; XXIV, 24; Biblioteca d'Apol·lodor I, 6, 3.
  7. ↑ Meletinskii (1993), Introduzione, p. 131.
  8. ↑ Homer, L'Odissea X, 277, XV, 318, XIX, 397; Sòfocles, Filoctetes 133; Hesíode, Els treballs i els dies, 67; Eu­staci, Sobre Homer pàgs. 18, 1053.
  9. ↑ (línies 105, 108–110).
  10. ↑ «El propi Mercuri [Hermes] ensenyà primer la lluita als mortals.» (Higí, Faules, 277
  11. ↑ Homer, L'Odissea XXIV, 1, 9; Himne homèric a Demèter 379; Eustaci, Sobre Homer 561; Diògenes Laerci. Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres VIII, 31; Higí, Faules, 251.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 262. ISBN 9788496061972. 
  13. ↑ Ventris i Chadwick.
  14. ↑ Biblioteca d'Apol·lodor, II, 1, 3
  15. ↑ Higí, Faules 225.
  16. ↑ Píndar, Pítiques II, 10; Ístmiques I, 60; Aristòfanes, Plutus 1161.
  17. ↑ Homer, L'Odissea XIX, 135; Ilíada XXIV, 333.
  18. ↑ Homer, Ilíada, VII, 277; Teòcrit. Epigrames, XXV, 5; Aristòfanes, Plutus 1159.
  19. ↑ Aristòfanes, Plutus 1155; Juli Pòl·lux. Onomasticon, VII, 15; Himnes òrfics XXVII, 6; Pausànies, Descripció de Grècia I, 15, 1; II, 9, 7; III, 11, 8.
  20. ↑ Homer, Ilíada, VII, 183; Aristòfanes, La pau 365; Eustaci, Sobre Homer, 675.
  21. ↑ Aristòfanes, La pau 433.
  22. ↑ Himne homèric a Hermes 567; Homer, Ilíada, XIV, 490, XVI, 180; Hesíode, Teogonia 444.
  23. ↑ Homer, L'Odissea, XIV, 435; Eu­staci, Sobre Homer 1766; Aristòfanes, Les tesmofòries 977; Pausànies, Descripció de Grècia VIII, 16, 1; IX, 34, 2; Escoli sobre Filoctetes de Sòfocles 14, 59.
  24. ↑ Homer, Ilíada, XXIV, 360; L'Odissea, VIII, 335, XVI, 185; Himne homèric a Hermes 27.
  25. ↑ Ropars, Jean-Michel «Le dieu Hermès et l'union des contraires». Gaia: revue interdisciplinaire sur la Grèce ancienne, 19, 216, pàg. 68-69.
  26. ↑ Pausànies, Descripció de Grècia VII, 22, 2; Aristòfanes, Plutus 1121, 1144; Homer, L'Odissea XIV, 435, XIX, 397; Ateneu de Nàucratis. El sopar dels erudits I, 16.
  27. ↑ Smith, William (ed.). «Hermaea». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 29 setembre 2025].
  28. ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 434. ISBN 9788496061972. 
  29. ↑ Homer. Odissea, X, 303
  30. ↑ Homer. Ilíada, XVI, 676-682
  31. ↑ Higino, Faules 92; Pausanias, Descripció de Grècia v.19.1.
  32. ↑ Apol·lodor, Biblioteca mitològica ii.6.3.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hermes&oldid=36297676»