Vés al contingut

Hermolao Barbaro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHermolao Barbaro
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 maig 1453 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1493 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Patriarca d'Aquileia
1491 (Gregorià) 
Patriarca
1491 (Gregorià) – 1493 (Gregorià)
Patriarca d'Aquileia
1491 
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, traductor, entomòleg, poeta, erudit clàssic, lingüista, diplomàtic, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJulius Pomponius Laetus i Teodor Gaza Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ermolao o Hermolao Barbaro, també Hermolaus Barbarus (21 de maig de 1453/1454—14 de juny de 1493), va ser un estudiós renaixentista italià.

Educació

[modifica]

Ermolao Barbaro nasqué a Venècia, net de Francesco Barbaro.[1][2][3] Era oncle de Daniel Barbaro i Marcantonio Barbaro[4]

Acompanyà el seu pare, que era un polític i un diplomàtic, fora de venècia.[2] El 1462 era a Roma, on estudià amb Pomponius Laetus[1][4] and Theodorus Gaza.[2] El 1468 estava a Verona, on l'emperador romano germànic Frederic III el premià amb una corona de llorer per la seva poesia.[2]

Va ser professor de filosofia a la Universitat de Pàdua el 1477.[1][2][4]

Carrera

[modifica]

Barbaro va participar en la política.[1] El 1483 va ser elegit al senat de la República de Venècia.[5] Però va ser acusat d'acceptar regals il·legalment.[1][2][3][4] El papa Inocent i el seu successor Alexandre VI l'amenaçaren d'excomunicar-lo.[1][2]

El senat venecià el va fer exiliar de Venècia.

Obra

[modifica]

Barbaro edità i traduí un gran nombre d'obres clàssiques. Com obra pròpia escrií Castigationes Plinianae, publicat a Roma el 1492 que va ser la seva obra més influent, on comenta l'obra de Plini el Vell[5] Erasme sovint cita les obres de Barbaro.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 Pierio Valeriano On the ill fortune of learned men : a Renaissance humanist and his world”, Pierio Valeriano; Julia Haig Gaisser, University of Michigan Press, 1999, pg.288 Google Llibres, ISBN 0472110551
  2. 1 2 3 4 5 6 7 Contemporaries of Erasmus a biographical register of the Renaissance and Reformation, v.1-3, A-Z”, Peter G Bietenholz; niv. of Toronto Press 2003, pg.91 Google Llibres, ISBN 0802085776
  3. 1 2 “Biographie universelle, ancienne et moderne”, J Fr Michaud; Louis Gabriel Michaud, Paris, Michaud, 1811-28., pg. 329 Google Llibres
  4. 1 2 3 4 “A new general biographical dictionary, Volume 3”, Hugh James Rose, Henry John Rose, 1857, pg. 137 Google Llibres ISBN 0333760948
  5. 1 2 3 Contemporaries of Erasmus a biographical register of the Renaissance and Reformation, v.1-3, A-Z”, Peter G Bietenholz; niv. of Toronto Press 2003, pg.92 Google Llibres, ISBN 0802085776