Hermundurs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els hermundurs o hermunduruls (llatí hermunduri o hermunduruli) foren un poble germànic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regió de l'actual Turíngia, limitant al nord amb els queruscs o querusques i els sèmnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons.

Deposat el rei marcomà Marbod o Marobod per Catwalda o Catualda, els hermundurs (al comandament del seu cabdill Vibili o Vibilius) van lluitar contra aquest i el van derrotar vers l'any 20, i passà Catwalda a territori romà, i s'establí a la Narbonense. Després van vèncer els cats, i van mantenir una estreta aliança amb l'imperi, que els havia permès ocupar els territoris abandonats pels marcomans a la zona del Main.

Cap a mitjans del segle, van combatre el rei quade Vani (Vanius), que havia imposat la seva sobirania als marcomans amb ajuda de Roma, però s'havia fet odiós al seu poble; Vani va ser enderrocat pel cabdill hermundur Vibili. Després van emigrar progressivament cap a la regió del Danubi.

Al segle IV, una part del poble es va unir als alamans, i la resta, unit a restes d'altres tribus (angles i varns), formà el poble dels turingis o duringis.

Coord.: 50° 36′ N, 10° 06′ E / 50.6°N,10.1°E / 50.6; 10.1