Hero i Leandre
Hero i Leandre és un mite grec que relata la història d'Hero (grec antic: Ἡρώ, una adoradora d'Afrodita que habitava una torre a Sestos a Hel·lospont en el lloc europeu dels actuals Dardanels i de Leandre (grec antic: Λέανδρος, Léandros), un home jove d'Abidos a la banda oposada de l'estret. Leandre s'enamorà d'Hero. Els pares d'ambdòs joves es van oposar al seu matrimoni i un dia, farts dels seus encontres malgrat la seva oposició, els prohibiren terminantment qualsevol contacte i els joves idearen un pla per a veure's en secret.
Cada nit, Hero encenia un llum des de la torre, i aquest llum servia de guia perquè Leandre en la riba oposada,travessés i arribés fins a ella. Una nit, tanmateix, hi va haver una gran ventada que va apagar el llum encès per part d'Hero, per la qual cosa l'amant va perdre el camí i va morir ofegat. Hero es va suïcidar llançant-se des de la torre. Tots dos van acabar morts i els seus pares es van penedir d'haver-se oposat al desig dels fills d'estar junts.
Referències culturals[modifica]
El mite d'Hero i Leandre s'ha utilitzat a bastament en la literatura i les arts, per exemple a:
- Moneda romana antiga d'Abidos (Troas): Septimius Severus (moneda 1, moneda 2) Caracalla (moneda)
- Joan Roís de Corella tracta este tema en la Història de Leànder i Hero.
- El Doble Heroides (atribuït a Ovidi) tracta aquest tema.
- Francisco de Quevedo menciona Leandre a "En crespa tempestad del oro undoso"
- En l'Imperi Romà d'Orient el poeta Musaeus
- Shakespeare l'al·ludeix a As You Like It:
- Ben Jonson a Bartholomew Fair
- Garcilaso de la Vega i d'altres escriptors.
Pel que fa a la música hi ha tres òperes sobre el tema:
- Giovanni Bottesini, Ero e Leandro (1879)
- Luigi Mancinelli, Ero e Leandro (1897)
- Arrigo Boito, una òpera perduda. Ell va fer el llibret de les òperes de Bottesini i Mancinelli.
Händel té una cantata, Ero e Leandro, i Alfredo Catalani, una poema simfònic, Ero e Leandro, poema sinfonico (1895).
