Herodes Pol·lió
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle I aC |
| Mort | 48 dC |
| Rei | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Família | Herodians |
| Cònjuge | Berenice (44 dC–48 dC) Mariamne IV |
| Fills | Hyrcanus ( Berenicianus ( Aristobul de Calcis ( |
| Pares | Aristobul IV de Judea |
| Germans | Heròdies Herodes I Agripa Aristobul el Jove Mariamne III |
Herodes Pol·lió (segle I aC - 48 dC) o Herodes de Calcis (grec antic: Ἡρώδης) fou rei de Calcis,[1] fill d'Aristobul (fill d'Herodes el Gran i de Mariamne i germà d'Herodes Agripa I).
Claudi li va concedir el regne de Calcis a petició del seu germà Agripa (any 41) i l'emperador a més li va donar rang pretorià.[2] A la mort d'Herodes Agripa I (44) Claudi li va concedir la superintendència general del temple i dels tresors sagrats de Jerusalem amb el dret de nomenar els grans sacerdots, privilegi que va fer servir per destituir al gran sacerdot Cantheras i nomenar Josep fill de Camos, i més tard per destituir a Josep i nomenar Ananies fill de Nebedeus.[3]
Va regnar vuit anys i va morir l'any 48. Claudi va donar el regne al seu nebot Herodes Agripa II.
Es va casar dues vegades: primer amb Mariamne filla d'Olímpies (filla d'Herodes el Gran) amb la qual va tenir un fill de nom Aristòbul;[4] i en segones noces amb Berenice (filla d'Herodes Agripa I), amb la qual va tenir dos fills: Berecià i Hircà.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Wagner, Sir Anthony. Pedigree and Progress: Ensayos en la interpretación genealógica de la historia. Phillimore & Co. Ltd, 1972, p. 174.
- ↑ Frederic William Madden. Historia de la moneda judía, y del dinero en el Antiguo y Nuevo Testamento. B. Quaritch, 1 de enero de 1864, p. 113.
- ↑ Joseph Jacobs. com/articles/7599-herod-ii# HEROD II..
- ↑ Hija de José ben José (sobrino de Herodes) y de la hija de Herodes Olympias, que era hermana de Herodes Arquelao y Herodes Antipas. Véase Antiquites XVIII 5:4.
- ↑ Joseph Jacobs. com/articles/7599-herod-ii# HEROD II..