Heroi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Heroisme)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentía. També es fa servir per referir-se als protagonistes de qualsevol ficció.

Hèracles el més famós dels heroi grecs representat en un manuscrit medieval lluitant contra un drac.

En l'origen, un heroi era el personatge de la mitologia grega que sense ser un déu (i per tant mortal), era capaç de realitzar prodigis i activitats fora de l'abast humà ordinari. Els herois van ser posteriorment el centre de l'epopeia i de la cançó de gesta medieval. L'heroi grec destaca per les seves aptituds guerreres, si bé amb el pas del temps també es troben herois amorosos o humanitaris (els sants catòlics són el relleu religiós dels herois). En el còmic ha evolucionat cap al superheroi.

Descripció de l'heroi[modifica]

Segons el crític de la generació del 27 Pedro Salinas, el heroi literari va ser, successivament:

  1. EL immortal, o el heroi del mite.
  2. El guerrer, o el heroi de la epopeia o cantar de gesta medieval.
  3. El ser excels, o heroi idealitzat de les novel·les sentimentals del renaixement i el romanticisme.
  4. Un home normal, o heroi de classe mitjana o burgesa de la novel·la realista i naturalista del segle XIX.

El trànsit del tercer punt al últim es verifica, segons ell, com el antiheroi de la novel·la picaresca espanyola, en els segles XVI i XVII.

Heroi en el sentit ampli[modifica]

En ocasions es considera heroi a la persona que salva a altres d’un perill greu, produint un fet noticiable o mediàtic, de igual manera, es parla en el món socialista (Alemanya, URSS) de herois del treball , aplicant el terme extensivament a qui mostrava especial dedicació o productivitat en el treball. Modernament es tendeix a confondre, en ocasions per motius propagandístics, polítics o sentimentals, als herois amb les víctimes (els herois del 11/S, els herois supervivents del camps de concentració, etc.), o simplement amb les persones famoses. Amb caràcter general, el patrimoni popular tendeix a associar la figura del heroi amb la d’algú exemplar, i que serveix de referent en la mesura en que abandera la justícia i persegueix la consecució d’un món millor.

Heroi literari[modifica]

En la literatura, el cinema, el heroi es simplement el personatge central d’una obra, on les accions o gestes es relaten. En la literatura i especialment en les novel·les i en les tragèdies, el heroi pot tenir defectes que li poden portar a la perdició, com en el cas de Hamlet. En la opera y en el teatre musical, el heroi i la heroïna, solen ser interpretats per un tenor i una soprano, personatges mes vulnerables son interpretats per veus líriques, mentre que els mes forts ho son per veus greus o dramàtiques. Un subtipus modern de heroi literari es el anomenat superheroi, personatge còmic, novel·la o cinema, dotat de «superpoders», i habitualment dedicar a salvar la humanitat de delinqüents i perills.

Heroi mitològic[modifica]

Els herois mitològics de les cultures gregues, romanes, germàniques o altres. Els herois mes cèlebres s’apropen al estatus de deus en algunes cultures. La paraula heroi procedeix del grec antic (ἥρως hērōs), i descriu al heroi cultural que apareix en la mitologia. Els herois grecs eren personatges mitològics. Fundadors donant el nom a ciutat i territoris grecs. Aquests herois no sempre eren models de conducta o tenien virtuts heroiques; molts eren semideus, fills de mortals y deus. La època d'aquests herois en la que es situen les histories de la mitologia grega es coneix com la edat heroica, que termina poc després de la guerra de troya, quan els llegendaris combatents varen tornar a casa o marxaren al exili.

El heroi clàssic té el que Lord Raglan (un descendent de FitzRoy Somerset) denominar una biografia cultivada composta de dues dotzenes de tradicions comuns que ignoraven la línia que separa el fet històric del mite. Per exemple les circumstancies del seu naixement son inusuals: un home poderós intenta matar-lo al néixer, es raptat y criat per pares adoptius en un país llunya. Rutinàriament el heroi troba una mort misteriosa, de vegades en el cim d’una muntanya, el seu cos no es enterrat, no deixa successors i té un o més sepulcres sagrats.

Heroi filosòfic[modifica]

La filosofia també s’ocupa del estudi de la figura del heroi, dirigint el focus d’atenció a la mateixa essència d’aquest. Així, en general, el herois son aquells que, allunyats del interès pel reconeixement social, y respectant els principis naturals de justícia, aspiren a la consecució de la veritat, així com a fer més fàcil el dia a dia dels altres mitjançant el cultiu de les més nobles virtuts, inclús si fos necessari trencant amb l’orde establert. Herois són el que veuen en l’alteritat de la persona un valor intrínsec, sortint de si mateixos per donar-se als altres.


Característiques de l'heroi[modifica]

Trets distintius generals de l'heroi[modifica]

  1. Una intel·ligència superior que els possibilita solucionar endevinalles i problemes (p.e. el d'Èdip davant l'enigma proposat per l'esfinx).
  2. Cometre un Phonos akoúsios, és a dir, una mort accidental, per la qual cosa han de patir un càstig que determina l'exili (p.e. Heracles).
  3. Ha de ser valent, honest, ha de pensar en els altres, tenir valors, ser segur de si mateix, i persegueix els seus objectius sense importar els obstacles.
  4. La major part de les vegades han experimentat l'exili, el que implica una mena de coneixement o iniciació per la qual, en tornar, es mostren com a éssers una mica diferents [pensem el cas de Jesús, Enees o el Cid].
  5. Posseeixen una morfologia fora de l'ordinari; en la major part dels casos manifesten marques visibles -Lábdaco és coix, Odisseu té una cicatriu; alguns són gegants; altres nans; altres, com Heracles, posseeixen una força desmesurada; aquesta morfologia singular els porta a realitzar accions també singulars.
  6. Per raons diverses sempre hi ha algun ser (diví o mortal) que pretén desfer-se del heroi, de manera que el sotmet a combats extraordinaris dels quals s'espera que no torni; però sempre passa el contrari, i l'heroi retorna victoriós. (p.e. els treballs de Perseu)
  7. Sortejar diverses proves i altres tipus de competències, de les que l'heroi sempre surt airós. (p.e. qualsevol dels herois de l'esport)
  8. Fundació de ciutats, la major part de les vegades per predicció d'algun oracle.
  9. El portar determinades armes que els caracteritzen (en el cas d'Heracles una maça arrencada per l'heroi a la Floresta o bé un arc heretat i que, després de la seva mort, llega a Filoctetes)
  10. L'haver tingut una gestació i un naixement singulars (així, en el cas d'Heracles, Zeus per gaudir d'Alcmena, triplica la durada d'una nit i després Hera demora la gestació de Alcida).
  11. Sorprès ja en la seva infantesa amb gestes inimaginables (Heracles per exemple escanya dues serps sent un nen).
  12. Posseir un final generalment violent atès que moren trossejats (Orfeu), cremats (Heracles), en combats singulars (Layo), fulminats per un llamp, metamorfosats, la qual cosa, en la major part dels casos es dóna seguit d'una apoteosi o transfiguració (Heracles, Orfeo, Èdip).
  13. Tenir un final sobrenatural; tal el cas d'Èdip, segons refereix Sòfocles al final d'Èdip en Colon, que propà de la mort -segons relata el missatger-, és convidat per una veu omnipotent a elevar-se i sumar-se al conjunt de déus els qui en aquest tràngol ho reconeixen com a si dels seus.
  14. Tenir una destinació desventurat amb els seus fills (Yocasta i Layo amb Èdip, Heracles amb els quals havia tingut amb Megara)

Trets ètics, morals i intel·lectuals[modifica]

  • Naturalesa mixta: En general, els herois tenen una naturalesa mixta, és a dir, són meitat humans i meitat deus.
  • Conflicte amb el món exterior: L'heroi es posa, malgrat la seva superioritat, al mateix nivell de la gent comuna a la que afligeixen problemes semblants. Això és el que fa que l'heroi ens sigui simpàtic i ens identifiquem amb ell.
  • Coratge: El coratge per enfrontar la vida és una de les característiques més òbvies per a un heroi, perquè no podria dir-heroi si tot li donés por o no emprengués cap aventura. L'heroi sempre té el coratge suficient per enfrontar els problemes de la vida i del seu propi destí.
  • No té por a la mort: L'heroi no té por a la mort. En els seus combats i empreses que ho porten a la vora de l'existència ells mostren valor i coratge.
  • Ideologia utòpica: L'heroi es regeix per valors universals els quals fan referència al cicle de la vida: de l'inici, al final hi ha la renovació de la vida. Si no té por de la mort, és perquè no es fixa en la mort de l'individu, sinó en la pervivència de l'esperit humà.

Trets d'acció de l'heroi[modifica]

  • Separació del món: Els herois constantment pateixen un canvi de lloc per causes alienes a la seva voluntat, és a dir, han estat moguts del seu lloc original. Això fa que l'heroi busqui en el seu viatge la manera d'arribar a casa a qualsevol preu , on la seva família, amics o altres el esperen. El que un heroi sigui mogut del seu lloc d'origen implica un viatge per tornar o per trobar una nova llar. Aquest viatge pot o no ser físic, perquè el que en realitat importa és el viatge interior d'autoconeixement, ja que coneixent la naturalesa de l'home i la seva connexió amb el món és com s'albira la renovació de la vida, la transcendència de l'esperit humà i que alhora fa que el mortal i l'immortal sigui un mateix com realment ho es.
  • Cerca d'aventura: La recerca constant d'aventura o set de sang fa que el combat inicial sigui una mena d'iniciació per l'heroi. Aquests combats es donen per l'obstinació a superar la seva part mortal, portar el mortal al límit i sobrepassar-ho, per la qual cosa emprèn diverses empreses. Aquestes empreses es submergeixen en un temps diferent del nostre, més aviat estan en els temps de l'origen de l'home i del món, i són paradigma del comportament humà. No obstant això, també passa que la seva iniciació en l'aventura sigui de manera involuntària, ja sigui per un accident, per força de l'atzar o per la intervenció d'un segon.
  • Resposta a l'anomenat: La resposta a l'anomenat, ja sigui voluntari o involuntari (fruit de la curiositat), per causa de l'atzar, del destí o d'algú més, és imprescindible per a l'heroi per demostrar la seva valentia, el seu coratge; tot i que també demostra com se sotmet davant el destino. És a dir, el respondre a la crida és acceptar la impossibilitat d'actuar davant del destí.
  • Mort inconscient: Als herois, generalment, la mort els arriba de manera involuntària, ja que el seu error, imperfecció o comportament indigne el comentin en actes d'alienació durant la batalla, lluita o circumstàncies on no els és possible pensar de manera conscient. L'heroi no té por de la mort, se sap superior a ella. És sobretot una mort jove i prematura la qual els divinitza, ja que pels seus cossos no passen els efectes del temps: no es deterioren, no mostren vellesa o malaltia. I segons Campbell, la mort de l'heroi no és presa de manera negativa, sinó com un acte per a la renovació del mundo.
  • Batalla amb el seu contrari: L'antagonista pot ser el causant de la separació de l'heroi amb la seva llar. Llavors l'heroi se sentirà atret a la recerca de la causa del seu viatge o per venjança, com a mitjà per aconseguir l'equilibri. I encara que perdi l'heroi, això no vol dir que els seus valors i la seva ideologia no hagin transcendit; al contrari: els seus actes, pensaments i valors passen a la humanitat.
  • Retorn per millorar el món: Si després de la batalla l'heroi torna a la seva llar, dubte dels valors preestablerts, de l'ordre social, i pot, ja sigui directament o indirectament, canviar i trencar aquestes regles per millorar la sociedad.

Arquetips[modifica]

  • L'heroi èpic es correspon amb els herois de la literatura tradicional i clàssica, com Ulisses de l'Odissea
  • L'heroi tràgic és com Èdip o Antígona (filla d'Èdip) un personatge extret de la mitologia grega que esdevé protagonista d'una obra dramàtica al final de la qual cau inexorablement.
  • L'escollit és un heroi que té una missió transcendent, com salvar la humanitat
  • L'antiheroi, generalment un protagonista que no gaudeix dels atributs necessaris per a ser-ho però al que les circumstàncies l'aboquen a dur a terme activitats heroiques (P.ex.: Frodo en la trilogia del Senyor dels Anells)
  • L'heroi maleït, com Hamlet, que protagonitza la història a desgrat i per una desgràcia, sovint per una profecia o mort en la seva infantesa
  • L'heroi “antisistema”, que trenca les regles injustes de la societat, com Robin Hood

El camí de l'heroi[modifica]

L'heroi clàssic, el de la mitologia, sovint segueix un mateix patró en les seves aventures, estudiat per Joseph Campbell. Aquest camí de l'heroi o monomite té cinc etapes fonamentals: l'heroi és cridat a l'aventura, que pot acceptar d'entrada o refusar fins a veure's obligat a participar-hi; les proves o episodis on l'heroi va triomfant i aprenent; l'arribada a l'objectiu inicial, que suposa sempre un autoconeixement o revelació de la veritat oculta; el retorn al món ordinari; com reacciona el món a la troballa de l'heroi.

Aquest patró ha estat usat en aventures modernes, com la Guerra de les Galàxies, entre d'altres. En aquest camí l'heroi es troba amb personatges que l'ajuden, com el vell savi, o amb els antagonistes que miren d'interrompre la seva aventura. En el seu viatge pot anar fins i tot a altres mons, com per exemple el descens a l'inframón per conèixer el que hi ha després de la vida (catàbasi).

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heroi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, plana 113. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997, ISBN 84-297-4146-1