Herrada de Landsberg

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHerrada de Landsberg
Herrad von Landsberg - Head.JPG
 Abadessa 

Dades biogràfiques
Naixement 1125 (Gregorià)
Mort 25 de juliol de 1195 (Gregorià) (69/70 anys)
Santa Odila
Activitat professional
Ocupació Il·luminadora, escriptora i filòsofa
Modifica dades a Wikidata

Herrada de Landsberg fou una monja alsaciana que nasqué cap a l'any 1130 en el castell de Landsberg, situat a la regió del Baix Rin.

Biografia[modifica]

Filla d'una noble família alsaciana, es va fer religiosa molt jove i va restar tota la seva vida a l'abadia d'Hohenburg, situada a uns 15 km d'Estrasburg.[1] Era abadessa des de l'any 1167. L'any 1187 va crear un hospital annex al convent on hi va ser directora i va treballar fins a la seva mort l'any 1195.[1]

Hortus Deliciarum[modifica]

Cap a l'any 1165 Herrada havia començat entre els murs del seu convent l'obra per la qual seria coneguda, l'Hortus deliciarum, un compendi de totes les ciències estudiades a la seva època, incloent-hi la teologia i que inicialment anava dirigida a les altres monges del convent.[1] En aquesta obra Herrada detalla la batalla entre la virtut i el vici amb unes imatges visuals especialment viscudes que precedeixen el text.

La seva obra, com és esperable en la literatura del segle XII, no és excessivament original, ja que és una recopilació dels coneixements de l'època sobre matèries tan diverses com agricultura, història, astronomia, geografia, filosofia, filologia, art i botànica mèdica,[1] però mostra una escriptura molt elaborada.

Una de les parts més atractives de la seva obra són les 336 il·lustracions intensament acolorides que guarneixen el text. Moltes en són representacions simbòliques de temes teològics, filosòfics i literaris; algunes són històriques i d'altres representen escenes relacionades amb la seva experiència personal, com una il·lustració en la qual es veuen les seves companyes religioses o una representació de l'infern que podria haver servit d'inspiració a Dante per la similitud a la descripció que en fa a La divina Comèdia.[1] La tècnica d'algunes il·lustracions ha estat molt apreciada en quasi tots els àmbits artístics per la seva originalitat. La poesia que acompanya les cites d'escriptors de l'antiguitat i d'autors pagans també han contribuït a la fama d'Herrada.

Les seves fonts principals eren la Bíblia, els pares de l'Església, les obres d'autors laics de l'època i les dels clàssics grecoromans i àrabs. No hi ha aportacions originals d'Herrada excepte els poemes dedicats a les seves monges i els himnes que s'havien d'entonar als oficis religiosos, que constitueixen una de les primeres partitures de música polifònica.[1] A la vessant més científica Herrada parla de la inversió del clima a les antípodes i de la divisió del mon en dues zones fredes, dues temperades i dues tropicals. Així mateix relacionava els vents amb els quatre elements aristotèlics, foc, aire, aigua i terra i els quatre humors del cos humà proposats per Galè. La seva obra també incloïa una il·lustració dels signes del zodíac i una taula per determinar les dates de pasqua i nadal en un cicle de 532 anys.[1]

El destí del manuscrit[modifica]

Després d'haver estat preservat durant segles a l'abadia d'Hohenburg, el manuscrit Hortus deliciarum va passar a la biblioteca municipal d'Estrasburg durant la Revolució francesa. Allà les miniatures van ser copiades l'any 1818 per Christian Moritz (o Maurice) Engelhardt. El text fou copiat i publicat per Straub i Keller, 1879-1899. D'aquesta manera, encara que el manuscrit original fou destruït durant l'incendi de la Biblioteca d'Estrasburg l'any 1870 durant la Guerra francoprussiana,[1] actualment es pot apreciar el seu valor artístic i literari.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herrada de Landsberg Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia. (en espanyol). Penguin Random House, 1/3/2017, p. 101-103. ISBN 9788499927022.