Herri Batasuna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióHerri Batasuna
Dades
Nom curtHB Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticanacionalisme basc
independentisme
socialisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació27 abril 1978
Data de dissolució o abolició23 maig 2001 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deesquerra abertzale
Moviment d'Alliberament Nacional Basc Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Herri Batasuna (Unitat Popular en èuscar) fou una coalició política,[1] braç polític de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MANB), que més tard canvià el seu nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B). Es definia com d'esquerra abertzale ("patriota", en euskara) i cercava els objectius de la independència, la reunificació i el socialisme per a Euskal Herria.

Orígens[modifica]

El 24 d'octubre de 1977 es creà la Mesa d'Altsasu, que va ser l'antecessora directa d'Herri Batasuna.[1]

Es va formar el 1978 per la confluència de diversos sectors:

Originalment estava regida per una Mesa Nacional de 31 membres independents, llevat sis d'EAE-ANV, i d'ells 12 fan una executiva.2019[cal citació]

El 1982 es formà Herri Batasuna a partir de la coalició electoral presentada a Altsasu el 27 d'abril de 1978.[1]

Característiques[modifica]

El seu programa polític defensava l'Alternativa KAS per assolir un escenari de pau que permetés la independència d'Euskal Herria. Rebutjà la Constitució espanyola de 1978, i l'estatut d'autonomia de la comunitat autonòmica basca. Igualment, rebutjaren la permanència a l'OTAN en el referèndum de 1986, posició que conicidí amb la majoria de la població basca. S'oposaren igualment a la construcció de la central nuclear de Lemoiz.

En no reconèixer els parlaments autonòmics, seguiren una pràctica abstencionista en aquests, igual que en el congrés de l'estat, on només assistiren per a reclamar una negociació política al govern i per rebutjar el tractat de Maastricht. Sí que exerciren la representació als ajuntaments, basant la seva pràctica política en l'àmbit municipal.

Història[modifica]

Herri Batasuna es va inscriure oficialment el 27 d'abril del 1978 com a resultat de la convocatòria de la Mesa de Alsasua l'agost del 1977 per simpatitzants del moviment sorgit durant els 20 anys d'existència d'ETA, d'esquerra i abertzales, amb la finalitat de presentar-se amb veu pròpia a les eleccions. Nomenaren una Junta de Suport de 10 persones, tres per herrialde (una per Navarra): per Àlaba, Xabin Añua, Xabier Palacios i Xabier Sánchez Erauskin; per Biscaia, Jon Idígoras, José Angel Iríbar (futbolista de l'Atlètic de Bilbao) i Francisco Letamendia Ortzi; per Guipúscoa, Telesforo de Monzón (ex-PNB), José Luis Elkoro (Moviment d'Alcaldes), i Jokin Gorostidi (un dels encausats en el Procés de Burgos); i per Nafarroa, Patxi Zabaleta. Reberen suport de LAB, LAK, LAIA, HASI i EGAM, de manera que aglutinarà el Moviment d'Alliberament Nacional Basc. També se li uniria l'ANV, davant la qual cosa Jesús María de Leizaola expulsà del govern provisional Gonzalo Nárdiz.

HB fou des del seu començament objectiu dels diversos grups d'extrema dreta i parapolicials espanyols: El 28 de setembre de 1979 Tomás Alba Irazusta, regidor a Sant Sebastià d'Herri Batasuna fou assassinat pel grup parapolicial BVE (Batallón Vasco-Español). El 20 de novembre de 1984 Santiago Brouard fou assassinat per dos membres dels GAL en la seva consulta pediàtrica de Bilbao. El 20 de novembre de 1989 Josu Muguruza, parlamentari electe d'Herri Batasuna al Congrés dels Diputats de Madrid, fou assassinat en un atemptat parapolicial en el qual també fou greument ferit Iñaki Esnaola. En 1989 es van enviar cartes-bomba a dirigents de HB com Patxi Erdozain[2] i Ildefonso Salazar.[3] En 1993 morí en les dependències de la Guàrdia Civil, després d'un interrogatori, Gurutze Iantzi, regidora d'Herri Batasuna a la localitat d'Urnieta.

Posteriorment es feu pública l'existència de diverses trames de "Terrorisme d'Estat", que varen dur a ser condemnats a penes de presó a diversos alts dirigents dels governs del PSOE, com el ministre de l'Interior José Barrionuevo, el Secretari d'estat de Seguretat Rafael Vera o el Delegat del Govern a Guipúscoa, a més de càrrecs policials i militars com el Comandant Enrique Rodríguez Galindo.

Herri Batasuna obtingué al llarg de la seva història el suport d'entre un 15% i un 18% dels electors bascos, desenes de diputats als parlaments de la Comunitat Autonòmica Basca i Navarra, desenes d'alcaldies de localitats com Laudio, Arrasate, Hernani, Etxarri, o Ondarroa, entre altres, i centenars de regidors. En les Eleccions Europees de 1987, va treure 367.000 vots a tot l'Estat (280.000 vots al País Basc). Més de 40.000 als Països Catalans.

En 1997, van ser detinguts 23 membres de la Mesa Nacional per "col·laboració amb banda armada", per haver difós un vídeo de presentació de l'anomenada Alternativa Democràtica per a Euskal Herria[4] d'Euskadi Ta Askatasuna, foren empresonats fins que la sentència va ser anul·lada posteriorment pel Tribunal Constitucional espanyol.

Herri Batasuna es dissolgué per donar pas a la coalició Euskal Herritarrok l'any 1998. Més tard es crearia el Partit Batasuna que seria il·legalitzat el 2003 a l'Estat espanyol, malgrat que segueix sent legal al País Basc sota administració francesa (Iparralde), on participa en les llistes conjuntes abertzales d'Euskal Herria Bai, conjuntament amb Abertzaleen Batasuna (AB) i Eusko Alkartasuna (EA). L'independentisme basc va impulsar o recolzar aleshores noves candidatures com el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), Acció Nacionalista Basca o Demokrazia 3 Milioi.

Resultats electorals[modifica]

Parlament Basc[modifica]

Any
Vots
%
Diputats
Pos.
Notes
1980 151.636 16,55
11 / 60
2n
1984 157.389 14,65
11 / 75
3r
1986 199.900 17,47
13 / 75
3r
1990 186.410 18,33
13 / 75
3r
1994 166.147 16,29
11 / 75
3r
1998 224.001 17,91
14 / 75
3r Dins la coalició Euskal Herritarrok.
2001 143.139 10,12
7 / 75
4.º Dins la coalició Euskal Herritarrok.

Juntes Generals del País Basc[modifica]

Any
Vots
%
Diputats
Pos.
Notes
1979 169.653 20,48
38 / 228
2n
1983 142.481 14,32
20 / 153
3r
1987 207.382 19,40
32 / 153
2n
1991 172.844 17,57
27 / 153
3r
1995 160.552 14,70
20 / 153
2n
1999 228.528 20,04
29 / 153
2n Dins la coalició Euskal Herritarrok.

Parlament de Navarra[modifica]

Any
Vots
%
Diputats
Pos.
Notes
1979 28.244 12,11
9 / 70
4t
1983 28.055 10,62
6 / 50
4t
1987 38.138 13,68
7 / 50
3r
1991 30.762 11,20
6 / 50
3r
1995 27.404 9,43
5 / 50
1999 47.271 15,58
8 / 50
3r Dins la coalició Euskal Herritarrok.

Eleccions municipals[modifica]

Any
Vots
%
Regidors
Notes
1979 165.000 1,0
260 / 8.223
1983 158.000 0,8
385 / 8.199
1987 239.010 1,23
669 / 8.186
1991 199.090 1,06
701 / 8.328
1995 184.742 0,83
621 / 8.426
1999 b 272.446 1,28
890 / 8.497
Dins la coalició Euskal Herritarrok.

Corts Generals[modifica]

Any
Vots
%
Diputats
Senadors
Notes
1979 172.110 0,96
3 / 350
1 / 208
1982 210.601 1,0
2 / 350
0 / 208
1986 231.722 1,15
5 / 350
1 / 208
1989 217.278 1,06
4 / 350
3 / 208
1993 206.876 0,88
2 / 350
0 / 208
1996 181.304 0,72
2 / 350
0 / 208
2000 Demana l'abstenció.

Parlament Europeu[modifica]

Any
Vots
%
Diputats
Líder
Notes
1987 360.952 1,87
1 / 60
Txema Montero
1989 269.094 1,70
1 / 60
Txema Montero
1994 180.324 0,97
0 / 64
-
1999 306.923 1,45
1 / 64
Koldo Gorostiaga Dins la coalició Euskal Herritarrok.

(Fonts: Ministeri de l'Interior i Govern Basc)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herri Batasuna

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 649. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. Goyoaga, Ander. «Una conversación del exministro Asunción implica a Corcuera en el envío de cartas bomba a HB» (en castellà). La Vanguardia, 05-10-2021.
  3. González Egaña, A. «La AVT pide que la Fiscalía investigue el envío de cartas bomba a ETA en la etapa Corcuera» (en castellà). Diario Vasco, 07-10-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].
  4. Águila Sánchez, Miguel Ángel. Las Treguas de Eta Desde Una Perspectiva Comparada (en castellà). Editorial Visión Libros, 2011, p. 263. ISBN 8490089973.