Hervé Le Tellier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Hervé Le Tellier (1957 -) matemàtic, periodista, editor i escriptor francès. Premi Goncourt de l'any 2020 per la seva novel·la "L'anomalie".[1]

Biografia[modifica]

Hervé Le Tellier va néixer el 21 d'abril de 1957. Matemàtic de formació, després periodista, graduat al Centre de Formació de Periodistes de París, és doctor en lingüística i especialista en "literatures de constriccions"[2] Imparteix classes de periodisme a la Universitat Sorbona Paris 3 i pràctiques editorials a París 5.[3]

Infotaula de personaHervé Le Tellier
Hervé Le Tellier.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 abril 1957 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCentre de Formació de Periodistes
Universitat Denis Diderot - humanitats, ciències humanes i socials (–2002) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiBernard Cerquiglini Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPeriodista, escriptor, poeta i crític literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLe Monde Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Comunista Revolucionària Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Autor de novel·les, contes, poemes, teatre, Hervé Le és també autor d'obres molt breus, sovint humorístiques, incloses les seves variacions sobre la La Gioconda.[4] El 1992 va entrar (simultàniament amb el poeta alemany Oskar Pastior a formar part del grup Oulipo (Ouvroir de Littérature Potentielle) i n'es el president des de l'any 2019.

Com a periodista, els anys noranta va ser columnista de la publicació satírica "La Grosse Bertha" amb el pseudònim de "Doctor H". Ha col·laborat amb digital de "Le Monde" i amb la revista "Nouvelles Clés", Ara és col·laborador de la revista cultural de l'Associació Mon Lapin Quotidien. Finalment, amb Frédéric Pagès, periodista de Le Canard enchaîné, va ser un dels fundadors dels Amics de Jean-Baptiste Botul (1896-1947), un filòsof fictici de tradició oral.[4] També es col·laborador del programa de France-Culture "Les Papous dans la tête",

Com a editor a Castor Astral ha publicat obres de Georges Perec i Roland Brasseur.[5]

Premis[modifica]

  • 2007: Premi Guanahani per Je m'attache très facilement
  • 2013: Premi d'Humor Negre per la seva traducció (fictícia) de "Contes líquids " de Jaime Montestrela, un autor portuguès del que va inventar l’obra i la biografia.[4]
  • 2020: Premi Goncourt per L'anomalie

Obres destacades[modifica]

  • 1991 :Sonates de bar
  • 1992: Le Voleur de nostalgie
  • 1998: Les amnésiques n'ont rien vécu d'inoubliable
  • 1999: Inukshuk, l'homme debout
  • 2002: Encyclopaedia Inutilis
  • 2004: La Chapelle Sextine.
  • 2007: Je m'attache très facilement
  • 2009: Assez parlé d'amour
  • 2011: Eléctrico W
  • 2016: Moi et François Mitterrand. Aquest llibre explicava la correspondència entre un personatge que portava el seu nom i François Mitterrand, va continuar amb els presidents de la República que el van succeir, va ser portat al teatre i interpretat per Olivier Broche.
  • 2020: L'anomalie

Referències[modifica]

  1. «Hervé Le Tellier lauréat du Goncourt 2020 avec "L'anomalie" : le jury récompense un roman exigeant et divertissant» (en francès), 30-11-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
  2. Mètode formal d'escriptura, que permet obtenir texts basats més en la forma que en contingut
  3. Hervé Le Tellier. «Hervé Le Tellier» (en francès), 23-07-2013. [Consulta: 1r desembre 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Qui est Hervé Le Tellier ? - ℹ - Sa biographie». [Consulta: 1r desembre 2020].
  5. «Hervé Le Tellier : biographie, actualités et émissions France Culture» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2020].