Herveu de Bretanya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Herveu
Guimiliau10.jpg
Talla del sant a Saint-Miliau (Guimiliau)
Biografia
NaixementBretó: Herve, Hoarnec; francès: Hervé; llatí: Herveus
ca. 521
Gwimilio (Guimiliau, Bretanya) o Gal·les
Mort556
Lanhouarneau (Finisterre, Bretanya)
Lloc d'enterramentÉglise Saint-Hervé de Lanhouarneau (Bretanya); des del 1002, a la Catedral de Nantes, restes desaparegudes en 1789 
Activitat
OcupacióMonjo modifica
eremita, confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat17 de juny
IconografiaCom a abat, cec, parlant amb unes granotes; conduït per un llop o un nen
Patró deCecs, bards, músics

Herveu de Bretanya, Hervé en francès (Guimiliau, Bretanya, ca. 521 - Plouvien, 556) va ésser un eremita i abat bretó. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa.

Biografia[modifica]

Retaule a saint-Miliau (Guimiliau), amb el sant conduït pel nen i el llop.
Escultura a Saint-Miliau (Guimiliau).

Va néixer a Guimiliau (algunes fonts indiquen que era de Gal·les), i la tradició el fa fill d'un reconegut bard britó anomenat Hivarnió, que havia estat a la cort de Khildebert I; la seva mare era de l'Armòrica i es deia Rivanone, i el seu oncle, sant Urfold. Era cec de naixement. Amb el seu deixeble Guiharan, va viure prop de Plouvien com a eremita i bard.

Va atraure alguns deixebles, però mai no volgué ordenar-se sacerdot ni acceptar cap honor com el d'abat de la comunitat, tot i que va ésser exorcista. Va morir en 556 i fou sebollit a Lanhouarneau.

Veneració[modifica]

Fou enterrat a la ciutat de Lanhouarneau, que esdevingué lloc de pelegrinatge. En 878, per protegir les relíquies dels atacs dels normands, foren portades a una capella del castell de Brest. En 1002, en un reliquiari d'argent, foren donades pel duc Jofre al bisbe de Nantes, que les dugué a la catedral de la ciutat. Les restes es perderen definitivament durant la Revolució francesa.

És un dels sants més populars de Bretanya, amb nombroses capelles arreu de la regió, com les de Gourin, amb una font miraculosa, i Langoelan, on es beneïen els cavalls el dia de l'aplec.

Llegendes[modifica]

El seu pare era un destacat bard, pietós i cast, que decidí deixar la cort i fer vida religiosa; un àngel se li aparegué en somnis i li digué que havia de trobar una dona, Rivanone, i casar-s'hi: tindrien un nen que seria un conegut servent de Déu. Hivarnió ho féu així i engendrà el nen, però els dos esposos van continuar vivint separats per guardar la castedat. La mare digué a Hivarnió que voldria que el seu fill "no veiés la falsa i enganyosa llum del món", i el pare respongué que seria així, però que "veuria l'esplendor del Cel": per això, el nen nasqué cec, però tenia visions de les beatituds celestials.

Segons la llegenda tenia poder sobre els animals i era acompanyat i guiat per un llop que li feia de gos pigall i que, deia la tradició, havia matat el bou o l'ase que Herveu feia servir per llaurar el camp. Herveu li recriminà el fet i el llop, penedit, restà amb ell i feia les funcions del bou[1]

Notes[modifica]

  1. És la mateixa llegenda que s'explica d'altres sants com sant Gal, Columbà, Froilà de Lugo, Toribi de Liébana o Guillem de Vercelli, entre d'altres.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herveu de Bretanya