Hesiqui d'Alexandria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hesiqui d'Alexandria (Hesychius, Ἡσύχιος) fou un escriptor i gramàtic alexandrí d'època desconeguda, sota el nom del qual es conserva un important diccionari grec. De la seva biografia no se'n sap res. El diccionari (Lexicon) està dirigit a Eulogi, també un personatge desconegut, i diu que està basat en una compilació feta per Diogenià, però ampliada i complementada amb informacions pròpies i d'altres autors com Aristarc de Samotràcia, Apió, Heliodor i altres.

Lexicon[modifica | modifica el codi]

Fragment del Lexicon on es veu la part de les entrades que comencen amb la lletra π (pi).

La seva obra va arribar als nostres dies a través d'una còpia del segle XV. Es titula "Col·lecció alfabètica de totes les paraules" (Συναγωγὴ Πασῶν Λέξεων κατὰ Στοιχεῖον), té més de 50.000 entrades, una llarga llista de paraules peculiars, formes i frases fetes, amb explicació del significat i sovint una referència d'algun autor que les ha fet servir o una indicació de la regió de Grècia on eren emprades de forma habitual. Aquesta obra és, per tant de gran valor per als estudiants dels dialectes grecs antics i també per les explicacions sobre el llenguatge emprat per autors de l'època clàssica, en especial Èsquil i Teòcrit, que acostumaven a fer servir paraules bastant inusuals.

El Lexicon ha estat important, no tan sols pel que fa a la filologia grega, sinó també per l'estudi de llenguatges desapareguts com la reconstrucció del protoindoeuropeu i dialectes dels què se'n té poca informació com són el traci i l'antic macedoni.

En les explicacions que Hesiqui fa sobre frases fetes i algun epítet es veu que van ser originades a partir d'un esdeveniment memorable en relació a la religió o a la vida social dels seus avantpassats.

En una carta escrita per l'autor com a prefaci, diu que aquest diccionari està basat en part en el de Diogenià (el qual s'havia basat en un treball anterior de Pàmfil de Nicòpolis), però que també havia consultat obres d'altres gramàtics, entre ells: Aristarc de Samotràcia, Apió, Heliodor i altres.

Algunes paraules pertanyents al camp semàntic del cristianisme (glossae sacrae) probablement siguin afegits del copista ja que Hesiqui no devia de ser cristià. Aquest manuscrit es va trobar a la Biblioteca de Sant Marc, a Venècia (catalogat com: Marc. Gr. 622). La primera edició que se'n va fer va ser la de Marcus Musurus, a la impremta d'Aldus Manutius a Venècia, el 1514; tornada a editar el 1520 i 1521 amb modestes revisions. Anys més tard se'n va fer una edició de més prestigi a càrrec de Moriz Wilhelm Constantin Schmidt (1858–1868).

Una edició més acurada va ser la publicada per l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Copenhagen, iniciada sota la direcció de Kurt Latte (volum 1 publicat el 1953, volum 2 publicat pòstumament el 1966) i acabada per Peter Allan Hansen i Ian C. Cunningham (volum 3, 2005, volum 4, 2009).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]