Hetepheres I

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaReina Hetepheres I
Hetepheres chair.jpg
Tro de la reina Hetepheres (Museu del Caire).
Biografia
Naixement segle XXVII aC
Mort segle XXVII aC
Lloc d'enterrament tomba G 7000X prop de la Gran Piràmide de Giza 
Religió Religió de l'Antic Egipte
Activitat
Ocupació Política
Altres
Títol Reina consort d'Egipte
Família Dinastia IV d'Egipte
Cònjuge Sneferu
Fills Princessa Hetepheres
Khufu
Pare Huni
Germans Snefru i Meresankh I Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

La Reina Hetepheres I va ser una reina consort d'Egipte durant Dinastia IV d'Egipte

Biografia[modifica]

Hetepheres
en jeroglífic
Htp
t p
Hr
r
s

Hetepheres I potser va ser l'esposa del faraó Sneferu.[1] Els seus títols incloïen els de: Mare del Rei (mwt-niswt), Mare del Rei Dual (mwt-niswt-biti), Serventa d'Horus (kht-hrw), Filla de Déu (s3t-ntr-nt-kht.f).[2] El matrimoni d'Hetepheres I amb Snefru va fer sòlid el seu accés al tron[3]. Hetepheres era mare del rei Khufu[2] i era l'àvia dels reis Djedefre i Khafra i de la reina Hetepheres II.[1]

Descobriment de la seva tomba[modifica]

El sarcòfag funerari d'Hetepheres va ser descobert l'any 1925 prop d'una piràmide satèl·lit de la Gran Piràmide de Giza en el forat G7000X d'una tomba pou.[1] El seu vas canopi és un dels més antics conservats[4]. El contingut de la tomba proporciona detalls del luxe dels reis en la IV Dinastia.[5]

La Universitat Harvard va iniciar una expedició l'any 1902 conjuntament amb el Boston Museum of Fine Arts. El 2 de febrer de 1925 quan liderava l'expedició George Reisner, el fotògraf de l'expedició va comunicar que havien trobat guix on esperaven pedra calcària, el que indicava la intervenció de la mà humana[6][7]. Sota la direcció d'Ahmed Said, tragueren el guix i descobriren un gran forat amb una escala que donava a un estret túnel que donava a un pou, també tapat per pedres. Al retirar les pedres del pou van arribar a un nínxol on hi havia gerres i el crani i les potes d'un toro embolicades. Finalment, el 8 de març de 1925 van arribar a la càmera funerària on semblava que no havia entrat cap lladre[6] i en el que es va trobar un sarcòfag d'alabastre i peces d'or. Battiscombe Gunn identificà una inscripció que identificava Sneferu.[8]

El 3 de març de 1927 es va obrir el sarcòfag funerari d'Hetepheres però estava completament buit excepte per un vas canopi d'alabastre[9], de qualsevol manera, la tomba estava plena d'objectes extraordinaris de gran valor històric i artístic, que formaven part del seu equipament per el viatge al més enllà com vaixelles, un dosser de fusta, butaques xapades en or, un llit amb el seu capçalgots de pedre i de coure, joies, etc[6]. Reisner va declarar que Hetepheres havia estat enterrada prop del seu marit a la piràmide de Dahshur, però possiblement els lladres van saquejar la tomba i s'emportaren la mòmia[7][10].

Llit del mobiliari d'Hetepheres. És una còpia del Museum of Fine Arts, Boston.


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Aidan Dodson & Dyan Hilton, The Complete Royal Families of Ancient Egypt, Thames & Hudson (2004), p.57
  2. 2,0 2,1 Grajetzki, Ancient Egyptian Queens – a hieroglyphic dictionary, Londres, 2011.
  3. Dodson, Hilton The Complete Royal Families of Ancient Egypt, Londres 2004
  4. George Reisner, “The Empty Sarcophagus of the Mother of Cheops”, Bulletin of the Museum of Fine Arts (Museum of Fine Arts, Boston) Vol. 26, No. 157 (Oct., 1928), p81
  5. Lawrence Berman, Rita E. Freed, and Denise Doxey. Arts of Ancient Egypt. Museum of Fine Arts Boston. 2003. pp.70-71. ISBN 0-87846-661-4
  6. 6,0 6,1 6,2 Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en espanyol). 2ª ed.. Planeta, octubre de 2000, p. 37-39. ISBN 9788408036166. 
  7. 7,0 7,1 Leonard Cottrell, The Lost Pharaohs, Grosset & Dunlap, New York(1961)
  8. Bulletin of the Museum of Fine Arts Special Number, Supplement to Volume XXV: The Tomb of Queen Hetep-heres, Boston, May, 1927 http://www.gizapyramids.org/pdf%20library/bmfa_pdfs/bmfa25_1927_01to36.pdf
  9. Bulletin of the Museum of Fine Arts, Volume XXV, Boston, August, 1927, Number 150 http://www.gizapyramids.org/pdf%20library/bmfa_pdfs/bmfa25_1927_54.pdf
  10. Edwards, I.E.S. "Review of 'The Pyramid Tomb of Hetep-heres and the Satellite Pyramid of Khufu'." Journal of Egyptian Archaeology 75 (1989), pp. 261-265.

Bibliografia[modifica]

  • Wolfram Grajetzki: Ancient Egyptian Queens – a hieroglyphic dictionary, Londres, 2005
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hetepheres I Modifica l'enllaç a Wikidata