Hetepheres I

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaReina Hetepheres I
Hetepheres chair.jpg
Tro de la reina Hetepheres (Museu del Caire).
Dades biogràfiques
Naixement segle XXVII aC
Mort segle XXVII aC
Sepultura tomba G 7000X prop de la Gran Piràmide de Giza
Religió Religió de l'Antic Egipte
Activitat professional
Ocupació Política
Altres dades
Títol Reina consort d'Egipte
Cònjuge Sneferu
Fills
Pare Huni
Germans
Modifica dades a Wikidata

La Reina Hetepheres I va ser una reina consort d'Egipte durant Dinastia IV d'Egipte

Biografia[modifica]

Hetepheres
en jeroglífic
Htp
t p
Hr
r
s

Hetepheres I potser va ser l'esposa del faraó Sneferu.[1] Els seus títols incloien els de: Mare del Rei (mwt-niswt), Mare del Rei Dual (mwt-niswt-biti), Serventa d'Horus (kht-hrw), Filla de Déu (s3t-ntr-nt-kht.f).[2] El matrimoni d'Hetepheres I amb Snefru va fer sòlid el seu accés al tron. [3]

Hetepheres era mare del rei Khufu.[2] Era l'àvia dels reis Djedefre i Khafra i de la reina Hetepheres II.[1]

Descobriment de la seva tomba[modifica]

La Universitat Harvard va iniciar una expedició l'any 1902 conjuntament amb el Boston Museum of Fine Arts. El 1925 quan liderava l'expedició George Reisner, l'equip fotogràfic va comunicar que havien trobat guix on esperaven pedra calcària.[4] Sota la direcció d'Ahmed Said, tragueren el guix i descobriren un gran forat per on van arribar a les tombes que tenien un sarcòfag d'alabastre i peces d'or. Battiscombe Gunn identificà una inscripció que identificava Sneferu.[5]

El 1927 obriren el sarcòfag però estava buit [6]

Reisner va opinar que Hetepheres havia estat primer enterrada prop del seu marit a la piràmide de Dahshur, però possiblement els lladres van saquejar la tomba i s'emportaren la mòmia.[4][7]

Llit del mobiliari d'Hetepheres. És una còpia del Museum of Fine Arts, Boston.

El sarcòfag imobiliari funerari d'Hetepheres va ser descobert l'any 1925 prop d'una piràmide satèl·lit de la Gran Piràmide de Giza en el forat G7000X d'una tompa pou.[1] La seva caixa canòpica és una de les més antigues conservades. [8]

El contingut de la tomba proporciona detalls del luxe dels reis en la Quarta Dinastia.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Aidan Dodson & Dyan Hilton, The Complete Royal Families of Ancient Egypt, Thames & Hudson (2004), p.57
  2. 2,0 2,1 Grajetzki, Ancient Egyptian Queens – a hieroglyphic dictionary, Londres, 2011.
  3. Dodson, Hilton The Complete Royal Families of Ancient Egypt, Londres 2004
  4. 4,0 4,1 Leonard Cottrell, The Lost Pharaohs, Grosset & Dunlap, New York(1961)
  5. Bulletin of the Museum of Fine Arts Special Number, Supplement to Volume XXV: The Tomb of Queen Hetep-heres, Boston, May, 1927 http://www.gizapyramids.org/pdf%20library/bmfa_pdfs/bmfa25_1927_01to36.pdf
  6. Bulletin of the Museum of Fine Arts, Volume XXV, Boston, August, 1927, Number 150 http://www.gizapyramids.org/pdf%20library/bmfa_pdfs/bmfa25_1927_54.pdf
  7. Edwards, I.E.S. "Review of 'The Pyramid Tomb of Hetep-heres and the Satellite Pyramid of Khufu'." Journal of Egyptian Archaeology 75 (1989), pp. 261-265.
  8. George Reisner, “The Empty Sarcophagus of the Mother of Cheops”, Bulletin of the Museum of Fine Arts (Museum of Fine Arts, Boston) Vol. 26, No. 157 (Oct., 1928), p81
  9. Lawrence Berman, Rita E. Freed, and Denise Doxey. Arts of Ancient Egypt. Museum of Fine Arts Boston. 2003. pp.70-71. ISBN 0-87846-661-4

Bibliografia[modifica]

  • Wolfram Grajetzki: Ancient Egyptian Queens – a hieroglyphic dictionary, Londres, 2005
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hetepheres I Modifica l'enllaç a Wikidata