Anguila jardinera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Heteroconger longissimus)
Infotaula d'ésser viuAnguila jardinera
Heteroconger longissimus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN199078 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnguilliformes
FamíliaCongridae
GènereHeteroconger
EspècieHeteroconger longissimus Modifica el valor a Wikidata
(Günther, 1870)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Heteroconger halis (Böhlke, 1957)
  • Nystactes halis (Böhlke, 1957)
  • Nystactichthys halis (Böhlke, 1957)
  • Nystatichthys halis (Böhlke, 1957)
  • Taenioconger halis (Böhlke, 1957)
  • Taenioconger longissimus (Günther, 1870)[4]

L'anguila jardinera (Heteroconger longissimus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels còngrids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 51 cm de llargària màxima.
  • Nombre de vèrtebres: 157-165.[6][7]

Alimentació[modifica]

Menja plàncton i detritus.[8][9]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, associat als esculls[10] i de clima tropical que viu entre 10 i 60 m de fondària (normalment, entre 20 i 60).[6][11]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic oriental (Madeira, les illes Canàries i el Senegal) i l'Atlàntic occidental (les Bahames, Florida, les Antilles, la península de Yucatán, Belize, Hondures i el Brasil).[6][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bleeker, P., 1868. Description de trois espèces inédites des poissons des îles d'Amboine et de Waigiou. Versl. Akad. Amsterdam (Ser. 2) v. 2. 331-335.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Günther, A., 1870. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Gymnotidae, Symbranchidae, Muraenidae, Pegasidae, and of the Lophobranchii, Plectognathi, Dipnoi, ...(thru) ... Leptocardii, in the British Museum. Cat. Fishes v. 8: i-xxv + 1-549.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  8. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  9. ↑ Randall, J.E., 1967. Food habits of reef fishes of the West Indies. Stud. Trop. Oceanogr. Miami 5: 665-847.
  10. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  11. ↑ Smith, C.L., 1997.
  12. ↑ Bauchot, M.-L. i L. Saldanha, 1986. Congridae (including Heterocongridae). P. 567-574. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 2. UNESCO, París.
  13. ↑ Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. Segona edició. University of Texas Press, Austin, Texas, Estats Units.
  14. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  15. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  16. ↑ De Moura R.L., J.L. Gasparini i I. Sazima, 1999. New records and range extensions of reef fishes in the western South Atlantic, with comments on reef fish distribution along the Brazilian coast. Rev. Bras. Zool. 16(2):513-530.
  17. ↑ Feitoza, B.M., R.S. Rosa i L.A. Rocha, 2005. Ecology and zoogeography of deep-reef fishes in Northeastern Brazil. Bull. Mar. Sci. 76(3):725-742.
  18. ↑ Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahamas. New World Publications, Jacksonville, Florida, Estats Units. 426 p.
  19. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  20. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  21. ↑ Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  22. ↑ Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  23. ↑ Moura, R.L. de, J.L. Gasparini i I. Sazima, 1999. New records and range extensions of reef fishes in the Western South Atlantic, with comments on reef fish distribution along the Brazilian coast. Rev. Bras. Zool., Curitiba, 16(2):513-530.
  24. ↑ Nahím, H.R. i F. Cervigón, 2003. Peces del archipiélago Los Roques. Agencia Española de Cooperación Internacional. 304 p.
  25. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  26. ↑ Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  27. ↑ Randall, J.E., 1996: Caribbean reef fishes. 3a edició. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p.
  28. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  29. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  30. ↑ Smith, D.G., 1990. Congridae. P. 156-167. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1
  31. ↑ Smith-Vaniz, W.F., B.B. Collette i B.E. Luckhurst, 1999. Fishes of Bermuda: history, zoogeography, annotated checklist, and identification keys. American Society of Ichthyologists and Herpetologists Special Publication Núm. 4. 424 p.
  32. ↑ Wirtz, P., 1994. Underwater Guide. Fish of Madeira, Canary Islands and Azores. Verlag Stephanie Naglschmid Stuttgart.
  33. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  34. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anguila jardinera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anguila_jardinera&oldid=32884994»