Hexànquids
Hexanchidae  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
Juràssic superior – recent[1]
| |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Hexanchiformes |
| Família | Hexanchidae Gray, 1851 |
.svg){kind=icon}
Els hexànquids (Hexanchidae) constitueixen una família de peixos selacis pleurotremats pertanyent a l'ordre dels hexanquiformes.
Etimologia
[modifica]Del grec exa (sis) i agchone (estrangular).[2]
Descripció
[modifica]- Les diferents espècies varien en mida entre 140-480 cm.
- Cap sobre la base de les pectorals.
- Cap i musell amples i arrodonits.
- Espiracle petit i situat molt darrere de l'ull.
- Nombre d'obertures branquials: 6 en el gènere Hexanchus i 7 en Heptranchias i Notorynchus.
- Dents inferiors en forma de pinta (llargs, baixos i serrats).
- Una sola aleta dorsal, sense espines, al final de cos i a prop de l'aleta caudal.
- Aleta caudal amb el lòbul inferior petit.
- Es consideren els més primitius de tots els taurons pel fet que els seus esquelets i sistemes digestiu i excretor no especialitzats s'assemblen als dels taurons primitius, ja que tenen poques adaptacions modernes.[3][4][5]
Reproducció
[modifica]Són ovovivípars, no tenen placenta amb sac vitel·lí i tenen ventrades de grans dimensions (fins a 108 cries en algunes espècies).[6][7]
Alimentació
[modifica]Es nodreixen d'organismes marins relativament grans, incloent-hi altres taurons, rajades, peixos ossis, crustacis i carronya.[4]
Hàbitat
[modifica]Són peixos marins, bentònics o pelàgics, que viuen a les aigües profundes de les plataformes i talussos continentals fins als 1.875 m de fondària com a mínim.[4][3]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic.[4]
Gèneres
[modifica]- Heptranchias (Rafinesque, 1810)[8]
- Hexanchus (Rafinesque, 1810)[8]
- Notorynchus (Ayres, 1855)[9][10][11][12]
Ús comercial
[modifica]Tenen una importància comercial limitada.[3]
Observacions
[modifica]Poden arribar a ésser agressius quan se'ls provoca, però acostumen a ser inofensius i lents de moviments.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Marine Species Identification Portal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
- ↑ ZipCodeZoo (anglès)
- ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
- ↑ 7,0 7,1 www.washington.edu[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 Rafinesque C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. Caratteri.
- ↑ Ayres W. O., 1855. (Descriptions of new species of Californian fishes.) A number of short notices read before the Society at several meetings in 1855. Proc. Calif. Acad. Sci. (Ser. 1) v. 1 (pt 1). 23-77.
- ↑ AQUATAB
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
