Hi havia una vegada a Amèrica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaHi havia una vegada a Amèrica
Once Upon a Time in America
Once Upon A Time In America1.jpg
Fitxa
DireccióSergio Leone
Protagonistes
ProduccióArnon Milchan
Dissenyador de produccióCarlo Simi Modifica el valor a Wikidata
GuióHarry Grey
Leonardo Benvenuti
Piero De Bernadi
Enrico Medioli
Franco Arcalli
Franco Ferrini
Sergio Leone
Stuart M. Kaminsky
Ernesto Gastaldi
MúsicaEnnio Morricone
FotografiaTonino Delli Colli
MuntatgeNino Baragli
VestuariGabriella Pescucci Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRegency Enterprises i Producers Sales Organization (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorThe Ladd Company, per Warner Bros. (EUA)
Producers Sales Organization (fora els EUA)
Dades i xifres
País d'origenEstats Units i Itàlia
Estrena1984
DuradaVersió original: 322 Mins
A l'estrena: 229 Mins
Estrena americana: 139 Mins
Idioma originalAnglès, italià i francès
Doblada al catalàSí 
RodatgeParís, Nova York, Mont-real, Nova Jersey, Florida i Venècia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Pressupost$30.000.000
Recaptació5.321.508 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereCinema policíac i drama
Temacrim organitzat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBrooklyn i Nova York Modifica el valor a Wikidata

Sèrie America trilogy (en) Tradueix
cap valor →

Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0087843 Filmaffinity: 421564 Allocine: 1941 Rottentomatoes: m/once_upon_a_time_in_america Mojo: onceuponatimeinamerica Allmovie: v36329 TCM: 420378 TV.com: movies/once-upon-a-time-in-america Modifica el valor a Wikidata

Hi havia una vegada a Amèrica[1] (títol original en anglès Once Upon a Time in America) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sergio Leone i estrenada l'any 1984.

Argument[modifica]

David Aaron, Noodles, un noi jueu pobre, coneix en els suburbis de Manhattan de principi del segle XX a Max, un altre jove d'origen hebreu disposat a arribar lluny per qualsevol mètode. Tots dos entaulen una gran amistat i formen, juntament amb altres col·legues, una banda que prospera ràpidament, arribant a convertir-se, en temps de la prohibició, en uns importants mafiosos.[2]

A principis del segle XX centenars de milers d'emigrants jueus procedents de Russia i dels països bàltics arriban als Estats Units cercant aquesta terra de promició on puguin trobar refugi enfronnt a segles de persecucions. Entre ells hi ha erudits, líders religiosos, metges i, sobretot, ingents massa d'obrers que només arribar a ciutats com Nova York hauran de patir el flagell de la explotació, l'atur i les pessimes condicions de vida i treball. D'entre els fills d'aquests emigrants aferrats a les velles costums, va sorgir una minoria violenta i ansiosa de prendre per la força la part que li correspon d'aquest somni americà quasi sempre convertit en malson.

Max Bercovicz i Aaronson "Noddles" són dos d'aquest nois aspirants a milionaris que comparteixen des de la infancia el somni de prosperitat. Per a ells, els carrers són la millor i més dura de les escoles. A mesura que va creixen,la seva percepció de la legalitat i la il·legal es difumina davant l'ambient de desigualdad i violencia que els envolta. Poc a poc, aconsegueixen formar la seva petita banda dedicada a delictes menors, però la seva incipient carrera fa un pas de gegant amb l'inici, el 1919, de l'anomenda llei seca. De la nit al dia, aquesta petita banda de lladregots jueus comença a obrir-se un forat entre els hampons de la zona portuaria. Els negocis van vent en popa fins que els nois interfereixen els interessos de Bugsy, un altra hampó, jueu com ells, que sent amenaçats els seus negocis. La negativa de Max i Noddles de cedir part dels seus beneficis a Bugsy desencadenent un enfrontament en el que perd la vida el membre més jove de la banda, amb prou feines un nen, la mort del qual venja Noddles de forma quasi instintiva, tot i sabent que amb això acaba de guanyar-se una llarga condemna a presidi.

Després de quinze anys, Noddles surt de la presó. Els nois d'abans s'han convertit en gangsters adults que, a les ordres de Max, prosperen treballant per lliure entre contrabandiste d'alcohol, sindicalistes corruptes i mafiosos trenca-vagues. Nomes sortir de la presó, Noddles recupera al costat de Max el seu paper de lider. Malgrat unir-los una amistat indestructible, els seus punt de vista cada vegada són més oposats. D'una part max aspira convertir-se en l'executor de grans organitzacions mafioses, especialment les d'origen italià; de l'altra, Noddles, el qual durant els seus anys de presó ha après a mantenir una actitud sempre freda i distant, pretén seguir operant en forma per complet independent. Mentre els dos amics aplaçen un enfrontament, cada dia més inevitable, entre ells, les seves vides privades volten a l'entorn a aquest somni mai oblidat d'escens social i poder, i a l'entorn de Deborah, la delicada i sensual veïna de la infancia que aspira a convertir-se en actriu de Hollywood. Finalment, un dia Max un pla massa audaç i arriscat que pot suposar el riomf definitiu o la mort de tots ells. Només Noddles sembla intuir el risc que suposa jugar a tot o res, però cap dels seus complices, subjugatspels somnis de Max, està disposat a escoltar-lo. En un últim intent per evitar el desastre, Noddles comet el major error de la seva vida al delatar els seus propis amics, als que prefereix veure'ls a la presó abans que morts: juga totes les seves cartes sense saber que inclús aquest tret d'amistat portada a l'extrem figurava en els plans de l'astut Max, l'home que en certa forma ha aconseguit arrebatar-li tot el que té.

Més de 200 minuts de durada sobre un muntatje original que suposava set hores; deu anys de feina i una llarga sèrie d'entrebancs que culminarien fatalment en l'infart que costà la vida al seu director són alguns dels trets mitics que envolten aquesta obra mestra incompresa i mutilada el seu dia pels quadriculats executius de The Ladd Company i Warner Bross, responasbles de la distribució mundial de Once Upon a Time in America, en el seu dia estrenada amb dues parts, el muntatje de la qual trencava per complet la cohesió interna del relat.

Concebuda com a part final del cicle creatiu inspirat en el concepte d'America que es va iniciar amb Per un pugno di dollari i va continuar amb (Once Upon a Time in the Wes, Hi havia una vegada a Amèrica ve a ser el revulsiu melancoilico i trist de la glorificació de la màfia i el crim organitzat que va suposar l'estrena el 1972 del primer lliurament de la saga de The Godfather. A diferència dels gàngsters descrits per Coppola, els protagonistes d'Hi havia una vegada a Amèrica són poc més que empleats de les grans corporacions del crim, per més que comparteixin amb els seus amos aquest somni d'ambició i poder que defineix en gran manera a la societat nord-americà. Conseqüentment, el seu destí és tràgic de principi a fi, ja que si bé viuen dies de glòria, la seva és una victòria efímera, un breu parèntesi que, a canvi de la seva participació en innumerables crims (participació que requereix un tremend grau d'immaduresa i que els situa en un terreny mental proper a la adolescència), precedeix a la traïció i la mort sense que hi hagi aquests moments de solemnitat operística tan emfàticament tractats en les narracions de les aventures de la família Corleone i cercles pròxims.

En qualsevol cas, no només les diferències de trajectòria marquen la distància que separa els mitificats "padrins" italians dels protagonistes d'aquesta història d'amistat i traïció que pren com a punt de partida un temps i una ciutat dominats per la duresa i la desesperació. El fet que Max, Noddles i la resta de la seva banda sigui jueus permet existència de diversos detalls que enriqueixen el contingut cultural i sociològic de la pel·lícula, en demostrar que el crim organitzat no és sols patrimoni de tal o qual nacionalitat i, sobre tot, que la condició de lladregots en el marc d'una col·lectivitat poc procliu en general a aquest tipus d'activitats no fa sinó que els aïlla encara més, el que redunda en aquesta sensació d'absoluta i inevitable solitud que acompanya el personatge de "Noddles" des del principi fins a la fi d'una vida que ha estat completament en va.

En els seus aspectes tècnics, l'última pel·lícula de Sergio Leone és el compendi absolut de les seves capacitats com a narrador i cineasta conscient de la necessitat de fer encaixar una per una totes les peces d'un trencaclosques que no deixa solt ni un dels seus matisos. Per demostrar-ho, aquí estan els carrers de Toronto convertits per art de màgia en el Nova York dels anys 1920; la elecció d'un casting que reuneix a dos actors com James Woods i Robert De Niro en els respectius rols de Max i "Noddles" i la elaboració per part d'Ennio Morricone d'una banda sonora amb una tristesa obsessiva nomes es trenca per mitjà d'una breu i intensa evocació de l'enfollit so dels feliços vint.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  • Revista de cinema ACCIÖN del mes de novembre de 2010. (ISSN: 2172-0517)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hi havia una vegada a Amèrica