Hialofana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralHialofana
Hyalophane011.jpg
Hialofana procedent de Busovaca, Bòsnia i Herzegovina.
Fórmula química (K,Ba)[Al(Si,Al)Si2O8]
Any descobriment 1855
Localitat tipus Pedrera de Lengenbach, Fäld, Vall de Binn, Valais, Suïssa
Classificació
Categoria silicats (feldespats)
Nickel-Strunz 10a ed. 9.FA.30
Nickel-Strunz 9a ed. 9.FA.30
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/J.06
Dana 76.1.1.3
Heys 16.12.10
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 8,52Å; b = 12,95Å; c = 7,14Å; β = 116°
Color colorless Tradueix, groc, blanc i roig
Fractura fractura concoïdal
Duresa 6 a 6,5
Color de la ratlla blanc
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,542 nβ = 1,545 nγ = 1,547
Birefringència δ = 0,005
Dispersió òptica feble
Impureses comunes Ti, Na, Fe, Mg, Ca, H
Més informació
Estatus IMA mineral o varietat mineral no acreditada
Any d'aprovació 1855
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La hialofana és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels feldespats. Va ser anomenada així y 1855 per Wolfgang Sartorius von Waltershausen del terme grec ύαλος (vidre) i φαίνεσθαι (assemblar-se) en al·lusió a la transparència dels cristalls de hialofana. Dana, a l’any 1892, va classificar la hialòfana com a mineral independent per al seu contingut de potassi i de bari. Actualment es considera una varietat de microclina o ortòclasi amb una quantitat important de bari. Forma part de la sèrie de la celsiana-hialofana i de la sèrie de la hialofama-ortòclasi (membre intermèdi).

Classificació[modifica]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hialòfana pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Característiques[modifica]

La hialofana és un silicat de fórmula química (K,Ba)[Al(Si,Al)Si2O8]. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6 a 6,5.

Formació i jaciments[modifica]

La hialofana es troba generalment en ambients de metamorfisme de contacte o associat a magmes. Va ser descrita per primer cop a la pedrera de Lengenbach, Fäld, Vall de Binn, Valais, Suïssa. S’ha descrit a tots els continents exceptuant l’Antàrtida.

Referències[modifica]

  1. «Hyalophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].