Hibonita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralHibonita
Hibonite - Esiva eluvials, Tulear Province, Madagascar.jpg
Cristall de hibonita (1,6 cm) procedent d'Esiva, Madagascar.
Fórmula química (Ca,Ce)Al12O19
Localitat tipus Esiva, Comuna de Maromby, Districte d'Amboasary, Regió d'Anosy, Província de Tuléar, Madagascar
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.CC.45
Nickel-Strunz 9a ed. 4.CC.45
Nickel-Strunz 8a ed. IV/C.08
Dana 7.4.1.1
Heys 7.9.11
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Estructura cristal·lina a = 5,56Å; c = 21,89Å;
Color negre a negre maronós
Exfoliació perfecta en {0001}
Fractura subconcoidal
Duresa 7,5 a 8
Color de la ratlla marró
Diafanitat opaca
Densitat 3,83 a 3,85 g/cm3 (mesurada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,807 nε = 1,790 n = 1,807
Birefringència δ = 0,017
Pleocroisme visible
Impureses comunes Ferro i silici
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1953
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La hibonita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la magnetoplumbita. S'anomena així per Paul Hibon, un prospector francès de Madagascar, el qual va descobrir el mineral el juny de 1953. Hibon va enviar algunes mostres a Jean Behier, que va veure que es tractava d'un nou mineral i li va posar el nom de hibonita. Es troba estretament relacionada amb la hibonita-(Fe).[1]

Classificació[modifica]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hibonita pertany a "04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, magnetoplumbita, lindqvistita, latrappita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.

Característiques[modifica]

La hibonita és un òxid de fórmula química (Ca,Ce)Al12O19. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5 a 8. En la localitat tipus forma cristalls de fins a 4 cm, d'hàbit prismàtic hexagonal i de color negre.[1]

Formació i jaciments[modifica]

En la seva localitat tipus va ser descrita en dipòsits al·luvials a prop de skarns que contenien torianita. També s'ha descrit en calcàries, piroxenites i gneissos de les fàcies amfibolita a granulita.[2] Ha estat descrita a tots els continents del món, inclosa l'Antàrtida, on s'ha descrit en un meteorit. És un mineral accessòri molt freqüent en ambients rics en calci i alumini i en algunes condrites carbonatades. Se sol trobar associat a altres minerals com ara la plagiòclasi càlcica, corindó, espinel·latorianitatitanitaanortitagrossulàriazoïsitaclinozoïsitavesuvianitahercinitaandalusitacianita, diòpsidrútil o magnetita.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Hibonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Barthelmy, Dave. «Hibonite Mineral Data». [Consulta: 9 gener 2018].