Hidròxid de ferro(II)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hidròxid de ferro (II))
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicHidròxid de ferro(II)
Hydroxid železnatý.PNG
Substància compost químic
Massa molecular 89,94 uma
Estructura química
Fórmula química FeH₂O₂
SMILES canònic
InChI Model 3D
Cristal·lografia
Sistema cristal·lí sistema trigonal
Identificadors
CAS 18624-44-7
InChIKey NCNCGGDMXMBVIA-UHFFFAOYSA-L
PubChem 10129897
AEPQ 242-456-5
ChemSpider 8305416 i 21160606
UNII 7JIM5W32UU
Infocard ECHA 100.038.581
DSSTOX DTXSID8066393
Modifica dades a Wikidata
El tub segon a l'esquerra és hidròxid de ferro(II).
Un precipitat d'hidròxid de ferro(II).

L'hidròxid de ferro(II), antigament hidròxid ferrós, és un compost químic produït quan els ions de ferro(II) d'un compost com el sulfat de ferro(II) reaccionen amb els ions hidròxid. L'hidròxid de ferro(II) és pràcticament blanc però amb un to verdós. El seu precipitat rep el nom de rovell verd (en anglès:"green rust"), que és un potent agent reductor i també un hidròxid de doble capa (LDH) capaç d'absorbir anions. La forma mineralògica del rovell verd s'ha descobert recentment i és la fougerita. L'anàleg natural de l'hidròxid de ferro(II) és el mineral rar amakinita, (Fe,Mg)(OH)2.

L'hidròxid de ferro(II) és poc soluble; el seu precipitat, format per la reacció amb sulfat de ferro(II), és:

FeSO4 + 2 OH → Fe(OH)2 + SO42−

Usos[modifica]

Els anions com la selenita i selenat es poden fàcilment adsorbir en la superfície de l'hidròxid de ferro(II) on es redueixen a Fe2+. Els productes són poc solubles (Se0, FeSe, o FeSe2).

Els hidròxids de ferro(II) s'han investigat per treure els selenats tòxics i l'àcid selenós dels aiguamolls per precipitació del seleni que és insoluble.[1]

En una solució bàsica l'hidròxid de ferro (II) és un material electroquímic actiu del elèctrode negatiu de la bateria de ferro-níquel.

Referències[modifica]

  1. Zingaro, Ralph A. [et al] «Reduction of oxoselenium anions by iron(II) hydroxide». Environment International, 23, 3, 1997, pàg. 299–304. DOI: 10.1016/S0160-4120(97)00032-9.