Hidròxid de magnesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hidròxid de magnesi
Hidròxid de magnesi
Hidròxid de magnesi
Noms
Nom IUPAC
Hidròxid de magnesi
Altres noms
Llet de magnèsia
Identificadors
1309-42-8 Symbol OK.svg1
Codi ATC A02AA04
G04BX01
ChEBI CHEBI:6637 Symbol OK.svg1
ChEMBL ChEMBL1200718 N
ChemSpider 14107 Symbol OK.svg1
Número CE 215-170-3
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 14791
Número RTECS OM3570000
UNII NBZ3QY004S Symbol OK.svg1
Propietats
Mg(OH)2
Massa molar 58,3197 g/mol
Aparença Sòlid blanc
Olor Sense olor
Densitat 2,3446 g/cm3
Punt de fusió 350 °C (662 °F; 623 K) es descompon
0,00064 g/100 mL (25 °C)
0,004 g/100 mL (100 °C)
1,5×10−11
1,559[1]
Estructura
Hexagonal, hP3[2]
P3m1 No. 164
a = 0,312 nm, c = 0,473 nm
Termoquímica
77,03 J/mol K
64 J·mol−1·K−1[3]
−924,7 kJ·mol−1[3]
-833,7 kJ/mol
Perills
Principals perills Irritant (Xi)
Fitxa de dades de seguretat External MSDS
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 1: L'exposició podria causar irritació però deixant només una lesió residual menor. Per exemple, la trementina Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat Ininflamable
Dosi o concentració letals (DL, CL):
8500 mg/kg (rata, oral)
Compostos relacionats
Altres anions
Òxid de magnesi
Altres cations
Hidròxid de beril·li
Hidròxid de calci
Hidròxid d'estronci
Hidròxid de bari
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

L'hidròxid de magnesi, Mg(OH)2, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+ i anions hidroxil, OH-. Es presenta en forma de pols blanca amorfa. És higroscòpic i molt insoluble dins d'aigua, el Ks val 1,5x10-11. En suspensió dins d'aigua rep el nom de llet de magnèsia. La seva estructura cristal·lina és hexagonal, com la de l'iodur de cadmi. A la natura en trobam en el mineral brucita. Se'l considera una base forta per la qual cosa és molt soluble en àcids diluïts. La seva toxicitat és baixa essent la seva DL50 oral en rates 8.500 mg/kg.

L'hidròxid de magnesi està disponible comercialment i es prepara per precipitació d'una sal de magnesi amb un hidròxid (hidròxid de sodi, hidròxid de potassi o hidròxid d'amoni):

Mg2+(aq) + 2OH(aq) → Mg(OH)2(s)L'hidròxid de magnesi, Mg(OH)2, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+ i anions hidroxil, OH-. Es presenta en forma de pols blanca amorfa. És higroscòpic i molt insoluble dins d'aigua, el Ks val 1,5x10-11. En suspensió dins d'aigua rep el nom de llet de magnèsia. La seva estructura cristal·lina és hexagonal, com la de l'iodur de cadmi. A la natura en trobam en el mineral brucita. Se'l considera una base forta per la qual cosa és molt soluble en àcids diluïts. La seva toxicitat és baixa essent la seva DL50 oral en rates 8.500 mg/kg.

L'hidròxid de magnesi està disponible comercialment i es prepara per precipitació d'una sal de magnesi amb un hidròxid (hidròxid de sodi, hidròxid de potassi o hidròxid d'amoni):

Mg2+(aq) + 2OH(aq) → Mg(OH)2(s)

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Medicina[modifica | modifica el codi]

L'hidròxid de magnesi, en forma de llet de magnèsia s'empra com a antiàcid per neutralitzar els àcids de l'estómac, i com a laxant. Interfereix en l'absorció d'àcid fòlic i de ferro.

Indústria[modifica | modifica el codi]

  • A la indústria també s'empra per neutralitzar àcids.
Mg(OH)2 → MgO + H2O

La calor que absorbeix retarda la ignició del material. L'aigua que es desprèn absorbeix els gasos de la combustió i impedeix l'arribada de més oxigen a la zona en combustió.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidròxid de magnesi Modifica l'enllaç a Wikidata




Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pradyot Patnaik. Handbook of Inorganic Chemicals. McGraw-Hill, 2002, ISBN 0-07-049439-8
  2. Toshiaki Enoki and Ikuji Tsujikawa. «Magnetic Behaviours of a Random Magnet, NipMg(1-p)(OH2)». J. Phys. Soc. Jpn., 39, 2, 1975, pàg. 317–323. DOI: 10.1143/JPSJ.39.317.
  3. 3,0 3,1 Zumdahl, Steven S.. Chemical Principles 6th Ed.. Houghton Mifflin Company, 2009, p. A22. ISBN 0-618-94690-X.