Vés al contingut

Hidrazona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicHidrazona
Substància químicaclasse estructural d'entitats químiques Modifica el valor a Wikidata
Estructura química

Una hidrazona és un compost químic orgànic que té l'estructura . Les hidrazones poden considerar-se derivades d'aldehids o cetones per substitució de l'oxigen per .[1]

Les hidrazones s’anomenen, d’acord amb la nomenclatura de classe funcional, col·locant el nom de classe hidrazona com a paraula separada (i la preposició i l’article que convinguin), abans del nom de l’aldehid o la cetona corresponent. Per exemple, hidrazona del propanal , hidrazona de la propanona . De manera substitutiva, s’anomenen mitjançant el prefix «hidrazono–» unit al nom de l’hidrur fonamental o prefix substituent fonamental adequat.[2]

En l'estructura de les hidrazones destaca el doble enllaç , que es conjuga amb un parell solitari d'electrons de l'altre àtom de nitrogen. Ambdós nitrògens de les hidrazones són nucleòfils i l'àtom de carboni té naturalesa tant electròfila com nucleòfila. L'α-hidrogen de les hidrazones és més potent que el de les cetones àcides. La combinació d'hidrazones amb un altre grup funcional condueix a compostos amb caràcter físic i químic únic. Per les seves propietats biològiques i farmacològiques, es consideren importants per a la síntesi de compostos heterocíclics.[3]

Les hidrazones són sòlids cristal·lins poc solubles i difícilment hidrolitzables.[4]

Hidrazones naturals

[modifica]

S'han aïllat algunes hidrazones en fongs, plantes i organismes marins, per exemple la giromitrina fou aïllada del bolet de greix (Gyromitra esculenta) l'any 1967. Aquest compost i sis homòlegs superiors es foren identificats com a toxines al bolet comestible salvatge. El gènere de fongs Agaricus han proporcionat diverses hidrazones i hidrazides naturals. La leucoagaricona fou aïllada l'any 1985 d'Agaricus xanthoderma. Les hidrazones schaefferal A i B foren aïllades el 2010 de l'extracte de metanol dels bolets comestibles bola de neu (Agaricus silvicola i Agaricus arvensis). Aquests cromògens són els responsables del desenvolupament d'un color taronja a vermell després de tractar els casquets de determinades espècies d'Agaricus mitjançant la reacció creuada de Schaeffer. Les farilhidrazones B i A, foren aïllades del brou de cultiu del fong Isaria farinosa. El pigment natural taronja rubroflavina fou aïllat de Calvatia rubroflava el 1987 i de Calvatia craniformis l'any 1997. El 1993, la veratrilidenhidrazida fou aïllada de l'extracte de les fulles seques de Wedelia biflora. La psammaplin G fou aïllat l'any 2003 de l'esponja Pseudoceratina purpurea.[5]

Propietats biològiques i farmacològiques

[modifica]

Les hidrazones naturals o sintètiques posseeixen diverses propietats biològiques i farmacològiques com ara antimicrobianes, antiinflamatòries, analgèsiques, antifúngiques, antituberculars, antivirals, antineoplàstiques, antiplaquetàries, antipalúdiques, antiepilèptics, cardioprotectores, antihelmíntiques, antiprotozoàries, antitripanosomals, antiesquistosomiasi, etc.[3]

Referències

[modifica]
  1. IUPAC, Compendium of Chemical Terminology, 2a ed. ("The Gold Book") (1997). Versió corregida en línia:  (2019-) "hydrazones" (en anglès).
  2. Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Comissió de Nomenclatura de Química Orgànica. Guia de la IUPAC per a la nomenclatura de compostos orgànics : recomanacions del 1993 (incloent-hi les revisions, tant publicades com no publicades fins ara, de l'edició del 1979 de la Nomenclature of organic chemistry), febrer del 2017. ISBN 978-84-9965-333-4. 
  3. 3,0 3,1 Alam, Mohammad Mumtaz; Verma, Garima; Shaquiquzzaman, Mohammad; Marella, Akranth; Akhtar, Mymoona «A review exploring biological activities of hydrazones» (en anglès). Journal of Pharmacy and Bioallied Sciences, 6, 2, 2014, pàg. 69. DOI: 10.4103/0975-7406.129170. ISSN: 0975-7406. PMC: PMC3983749. PMID: 24741273.
  4. «Hidrazona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Le Goff, Géraldine; Ouazzani, Jamal «Natural hydrazine-containing compounds: Biosynthesis, isolation, biological activities and synthesis» (en anglès). Bioorganic & Medicinal Chemistry, 22, 23, 2014-12, pàg. 6529–6544. DOI: 10.1016/j.bmc.2014.10.011.